Després d’un 2019 il·lusionant, la premsa esportiva no reconeix el treball de les futbolistes espanyoles
Per Gerard Castañé i Martí Solà
El futbol femení espanyol va viure en 2019 el millor any de tota la seva història. Al març, Atlètic de Madrid i Barcelona van reunir a més de 60.000 espectadors en el Wanda Metropolitano, una xifra rècord en la Liga Iberdrola.
A l’estiu, quasi 1.000 milions de persones van veure per televisió el Mundial femení celebrat a França, en el qual Espanya va arribar fins octaus de final per primera volta en la seva història.
🎂 1 any d'un partit històric
🏟 Wanda Metropolitano
👏 60.739
☑ 0-2#FCBFemeni pic.twitter.com/R1orolSLm1— FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) March 17, 2020
La directora de futbol femení de la FIFA, Sarai Bareman, considera que 2019 ha estat un “any increïble”, dins i fora del terreny de joc. “Les estadístiques parlen per sí soles, però els beneficis intangibles també han estat formidables”, afegeix Bareman.
En aquest context de bones perspectives, al febrer de 2020 es va celebrar la primera Supercopa espanyola femenina de futbol de la història, que va enfrontar a les jugadores de la Reial Societat contra les del Barcelona. Una fita en l’esport femení que, però, no va obrir les portades dels 4 principals diaris esportius de país: Marca, Mundo Deportivo, Sport i As.
https://www.facebook.com/RFEF/posts/10159528572360031
Tant la classificació d’un dels dos equips finalistes, el Barcelona, i el posterior resultat de la gran final (Reial Societat 1-10 Barcelona) tan sols va aparèixer esmentat en un destacat, a l’extrem de la portada. Com a contrapunt, l’edició masculina de la mateixa torneig celebrada el mes de gener va ocupar les portades durant 7 dies consecutius.
https://twitter.com/Francalvo1996/status/1216707912074252288
Unes ‘Supercampiones’ invisibles
El diari Mundo Deportivo va ser qui va donar més pes al titular. Una foto de les jugadores del Futbol Club Barcelona, amb la copa a les mans, va ocupar una cinquena part de la portada del dia 10 de febrer de 2020.
Tot i això, la informació principal va ser la victòria per 2-3 del conjunt blaugrana masculí en el camp del Betis. És a dir, un partit de temporada regular de futbol masculí va ser protagonista per sobre d’un esdeveniment únic en la història de el futbol femení. El diari Sport va seguir pràcticament el mateix patró, però l’esment a la Supercopa va ser encara menor, amb una petita foto al capdavall ‘esquerra i un titular que deia: “Campiones!”.
Per la seva banda, els diaris Marca i AS es van centrar en la victòria de el Reial Madrid, publicant en portada fotos del capità, Sergio Ramos, i del jugador Casemiro, respectivament. Un cop més, el resultat de la Supercopa femenina va passar gairebé inadvertit amb una petita foto situada a la part inferior de les portades.
A més, en el cas del Marca, el titular de la notícia -“una golejada per a la reflexió”- criticava el resultat desigual de 1-10 i la manca de competitivitat entre els dos equips enfrontats.
El futbol femení, un valor en alça
Alicia Arévalo, jugadora de la Unió Esportiva Cornellà i periodista de la revista Panenka, destaca l’auge de l’interès mediàtic i l’augment d’audiències en els partits de futbol femení. “A dia d’avui, és més que evident l’interès que desperta a nivell nacional el futbol femení”, tot i la invisibilització de l’esport femení, explica Arévalo. Això posa de manifest, segons la periodista, la “necessitat d’una cobertura de la màxima competició a l’altura de les exigències socials”.
Qué está pasando con las emisiones en directo de los partidos de la Liga Femenina?
En mi artículo 'La lucha por los derechos de emisión de la Primera Iberdrola' para @RevistaPanenka explico por qué Gol TV no emitió el derbi @FCBfemeni vs @AtletiFemeninohttps://t.co/KWMURXM9HS
— Alicia Arévalo (@AliciaArevalo29) October 3, 2019
En la mateixa línia, Xavier Ginesta, doctor en Comunicació i professor de la Universitat de Vic (UVic), destaca l’èxit del Mundial de França com a “exemple evident que, si hi ha voluntat i responsabilitat social per part de les organitzacions esportives, mitjans de comunicació i audiència, l’esport femení pot generar un producte de gran qualitat “.
L’esport femení més popular d’Espanya té grans dificultats per aconseguir visibilitat en els mitjans malgrat els seus grans èxits esportius. En quina situació, doncs, queden les dones esportistes d’altres disciplines més minoritàries com ara el piragüisme, l’esquí o el bàdminton?
Informació elaborada amb la col·laboració de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC). La proposta de tema s’emmarca en la convocatòria del Pacto de Estado contra la Violencia de Género 2020 (PEVG).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.