Has produït el teu propi tema. Saps com portar-lo al directe?

Avui dia, produir música des de casa està a l’abast de tothom. Només cal un ordinador, un micro decent i, per descomptat, ganes i creativitat. Si hi ha talent, i especialment si el desenvolupes en una escola de música, segur que de les sessions casolanes poden sortir grans temes. I llavors, arriba el moment de pensar a presentar la teva música al públic. Com es fa per portar els teus temes al directe?

Bernat Mola, músic, productor i professor a l’escola Microfusa, explica que “crear un tema a casa és molt accessible avui dia, però portar-lo al directe és una altra història”. Quan composes un tema amb l’ordinador i sona increïble als auriculars, és fàcil imaginar-te a l’escenari. Però tocar-lo en viu requereix adaptar-lo: decidir què tocaràs, què cantaràs, què deixaràs gravat i què faràs tu en directe. No es tracta només de “donar-li al play”.

En aquest sentit, Mola planteja dues situacions molt diferents a l’hora de portar un tema al directe. D’una banda, pot ser que hagis creat cançons pensant en una banda, en què cada músic assumeix una part: bateria, baix, teclats, veu… “Quan formes part d’una banda, hi ha una tendència natural a tocar junts. Les cançons sovint es construeixen al local d’assaig. Algú porta una idea de casa i entre tots la desenvolupen fins que pren vida en grup”, explica Bernat.

En aquests casos, el directe neix gairebé de manera orgànica: la cançó s’adapta al directe des del principi, i cada músic aporta la seva interpretació.

D’altra banda, hi ha la situació del/de la productor/a que crea sol a casa, molt comú avui en dia a la música urbana o electrònica. Aquí, tot el procés creatiu passa davant de l’ordinador, i al passar al directe sorgeixen preguntes com: què faig a l’escenari? Reprodueixo la base? Canto? Toco alguna cosa en viu?

“Aquí el repte és diferent: no es tracta només de presentar un repertori, sinó de defensar-lo sol a l’escenari sense limitar-se a disparar bases. Això és el que intento treballar amb els meus alumnes a Microfusa”, diu.

Disparar bases consisteix a fer sonar parts de la cançó ja gravades (com la bateria o sintetitzadors), fent servir un controlador o un software. “El més comú és treure algunes capes de la cançó —com la veu o una guitarra— i tocar-les en directe, mentre la resta sona de fons”.

Donar dinamisme a l’espectacle

Aquestes bases solen sonar des d’un arxiu MP3 o WAV, i l’autor o cantant interpreta a sobre. Però si ho fas tema rere tema, sense més, adverteix Mola, corres el risc que el teu concert sembli una presentació de PowerPoint musical. Per això, és clau “donar-li dinamisme al show”, explica.

Per evitar que el concert sigui massa monòton, pots afegir elements visuals (com projeccions o llums), convidar algú més al directe o tocar instruments en viu.

“Molts artistes comencen a afegir un amic o amiga al directe per ajudar amb les bases o tocar alguna cosa en viu. Així el show és més variat i no tan repetitiu”, comenta.
També hi ha figures com el productor de directe o fins i tot un director escènic, que ajuden a dissenyar el concert com una experiència, no només una llista de cançons.

La importància del tècnic de so

En qualsevol concert hi ha una persona que s’encarrega que tot soni bé: el tècnic de so. La seva feina és equilibrar volums i assegurar-se que el públic i tu escolteu tot correctament.

“Al principi pot ser estressant. No saps què esperar o com comunicar-te amb el tècnic, però amb el temps t’hi familiaritzes”, explica Mola, segons la seva pròpia experiència.

A més, a l’escenari hi ha uns altaveus que miren cap a tu anomenats monitors, perquè puguis escoltar-te mentre toques. No cal que siguis expert/a en so, però sí és útil entendre com funciona una prova de so i poder dir si alguna cosa no va bé.

Assajos i proves de so

Abans de qualsevol concert es fa una prova de so (dura entre 1 i 2 hores), on es puja a l’escenari, es connecta tot i s’ajusten volums i efectes.

Però més enllà d’això, assajar en condicions reals és clau. Algunes sales o centres cívics a Barcelona, com La Nau, Salamandra o El Carmel, permeten llogar l’escenari per fer assajos complets amb tècnic, llums i més.

“Allà pots practicar tot el concert com si fos real. Això ajuda molt si faràs servir llums, visuals o si necessites acostumar-te a com sona una sala de debò”, explica Mola, que recorda també que si vols produir i portar els teus temes al directe, “hi ha molts recursos avui dia per formar-se i no sentir-se sol/a. El més important és sortir, provar, assajar i aprendre. Així és com un projecte creix i es fa realitat.”