El confinament pot ser un bon moment per descobrir clàssics del còmic, les historietes i la novel·la gràfica
El còmic és molt més que el germà petit de la literatura. Les historietes són un format excel·lent per explicar grans històries i fer-nos passar una bona estona.
Us presentem una selecció de títols per passar el confinament. Des de còmics clàssics com Astèrix el Gal o Les aventures de Tintín, fins a les vinyetes de Snoopy o Calvin & Hobbes. I títols com Maus o Persépolis per a endinsar-se en el món de la novel·la gràfica.
Astèrix el Gal
Astèrix el Gal és una historieta humorística creada el 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo, mort la setmana passada. És el còmic francès més popular del món: el 2017 havia estat traduït a 110 idiomes i dialectes i havia venut 370 milions d’exemplars.
El petit i astut Astèrix i el seu inseparable amic Obèlix, corpulent i bon jan, frustraran els intents dels romans de conquistar el poblat. Ho faran amb l’ajuda del druida Panoràmix, que elabora una poció màgica que els fa invencibles.
La saga caricaturitza els estereotips de les diferents regions de França i alguns països europeus, però també tracta temes molt actuals. A Obèlix i companyia, per exemple, s’explica el funcionament del capitalisme. I La filla de Vercingetòrix, l’últim publicat, tracta les diferències entre els més grans i els més joves del poblat. No us sona d’alguna cosa?
Leído La hija de Vercingetorix, de Ferri y Conrad
La verdad es que me ha gustado mucho. Una historia divertida con gags muy buenos y en la que me sigue sorprendiendo lo bien que adopta Conrad el estilo Uderzo
Los gags de siempre también me han hecho reír y eso es bueno pic.twitter.com/0ehtEs0ZES
— PatrickNorte (@patrick_norte) January 12, 2020
Les aventures de Tintín
Té més de 90 anys, però segueix en plena forma. Les aventures de Tintín estan protagonitzades per Tintín, un reporter que recorre el món resolent casos i enigmes.
El creador d’aquesta saga va ser el dibuixant belga Georges Remi, més conegut com a Hergé. Les seves històries combinen humor, suspens i ciència-ficció: el robatori d’un objecte valuós, la desaparició d’una persona, la troballa d’un mapa del tresor…
Són el punt de partida de les aventures que portaran Tintín i Milú, el seu fidel gos i company, a recórrer països de tot el món… i fins i tot la Lluna!
Hoy hace 50 años de la llegada a la Luna, el de julio de 1969. Tintín llegó antes que el Apolo 11. Objetivo: la Luna y Aterrizaje en la Luna se prepublicaron en la revista francesa Tintin del 30 de marzo de 1950 al 30 de diciembre de 1953 pic.twitter.com/c9Xq6qcw7Z
— Humoristan (@HumoristanOrg) July 20, 2019
Charlie Brown i Snoopy
Peanuts [Cacauets] és el nom d’aquesta famosa tira còmica que explica el dia a dia d’un grup d’escolars i està protagonitzada per Charlie Brown i el seu gos Snoopy.
Dibuixada durant gairebé 50 anys pel dibuixant estatunidenc Charles M. Schulz, combina humor i crítica. Segons alguns, va ser la tira més important del segle XX als Estats Units.
Snoopy és un gos molt humà. Assegut al sostre de la seva caseta, somia en ser un gran escriptor o un aviador de la Segona Guerra Mundial. El seu amo Charlie és un noi pessimista i insegur, gairebé tot li surt malament. Alguns dels seus amics són la manaire i malhumorada Lucy; el petit Linus, que arrossega la seva manta a tot arreu on va; el pianista precoç Schroeder, o Pig-Pen, un noi més aviat poc net i polit.
Snoopy y Carlitos (1997 a 1998), de Charles Schulz 💫 pic.twitter.com/lzBGuirVyF
— B A J O N A S S O 💧💧 (@bajonasso) March 22, 2020
Calvin & Hobbes
El món del còmic està ple d’estranyes parelles. Una de les més populars és la que formen Calvin, un nen de sis anys, i Hobbes, el seu tigre de peluix que ell es pensa que és real.
Aquesta tira, escrita i dibuixada per l’estatunidenc Bill Watterson, es va publicar cada dia entre el 1985 i el 1995. També ha estat reeditada en 18 llibres recopilatoris.
Les tires de Calvin & Hobbes mostren les aventures i entremaliadures d’aquests dos insòlits companys. Però no et deixis enganyar per les aparences: a través de Calvin trobaràs nombroses reflexions sobre l’art, la cultura, la filosofia, la política… Per això és un còmic del qual en poden gaudir tant els joves com els grans.
Hoy dedicamos esta tira de Calvin y Hobbes a nuestros respectivos papis, que son los mejores…Feliz Dia del Padre!!! pic.twitter.com/6uKvgeKN6n
— Akira Comics (@Akira_Comics) March 19, 2014
Mafalda
Una altra tira que ha marcat diverses generacions de lectors és la de Mafalda. L’humorista gràfic argentí Quino la va publicar a la premsa entre el 1964 i el 1973.
La protagonista és una nena inconformista que intenta entendre el món que l’envolta. Per aquest motiu, acostuma a fer preguntes als més grans, que es queden sorpresos amb les ocurrències de la petita.
Els problemes que inquieten a Mafalda continuen preocupant a la joventut actual: les guerres, els drets humans, la incompetència dels polítics, el masclisme… Temes que Quino va dibuixar amb freqüència i amb molt d’humor.
¿Para qué estamos todos en este mundo?🤔🤔🤔🤔@megustaleermex #mafalda #quino #mafaldacomic #mafaldacomicstrip #mafaldacomics #cómic #leer #libros #lecturas #amoleer #leeresvivir #comics #books #amomafalda #mafaldaliver #mafaldalove #historieta #mafaldalovers #comics pic.twitter.com/1b9UfPWvC0
— Mafalda Oficial (@MafaldaDigital) March 25, 2020
Maus: Relat d’un supervivent
Si us agrada la història, Maus: Relat d’un supervivent és una bona opció per introduir-se en el món de la novel·la gràfica, és a dir, còmics més llargs en els quals es narren històries una mica més complexes.
L’autor, Art Spiegelman, es va inspirar en la història del seu pare durant l’Holocaust nazi per escriure la història. Publicat el 1991, Maus és l’únic còmic que ha guanyat el premi Pulitzer, el més prestigiós en l’àmbit del periodisme.
Els seus dibuixos senzills i en blanc i negre retraten els personatges com si fossin animals: els ratolins representen els jueus; els gats, els alemanys; els porcs, els polonesos… Convertir la història en un conte ajuda a explicar de manera didàctica la repressió nazi i el terror de l’Holocaust.
Ayer cumplió años🎈(72)#ArtSpiegelman, uno de los más relevantes historietistas contemporáneos.
Recomendamos #Maus🐭, magistral novela gráfica premiada con el Pulitzer, Max&Moritz, Angouleme, Eisner, entre otros.
Dejamos ilustraciones de MAUS y METAMAUS🖤 de @ReservoirBooks pic.twitter.com/t5Voc52PyB
— Fundación Entrelíneas (@EntrelineasFund) February 15, 2020
Persépolis
Una altra novel·la gràfica basada en fets reals és Persépolis, on la dibuixant francoiraniana Marjane Satrapi explica la seva infància i adolescència a l’Iran durant la dècada del 1970.
En aquella època, una sèrie de mobilitzacions populars van enderrocar el xa de Pèrsia (el monarca iranià) i van impulsar una nova República Islàmica liderada per l’aiatol·là Jomeini. Marjane formava part d’una família progressista que al principi va donar suport al canvi, però aviat es va veure que el nou govern estava governat per lleis religioses molt estrictes.
Persépolis compleix 20 anys aquest 2020, però tracta alguns temes molt actuals. Per exemple, la situació dels refugiats que arriben a Europa fugint de països on, per motius econòmics o polítics, no poden quedar-se.
He acabat #Persèpolis, novel·la gràfica de Marjane #Satrapi. Excel·lent. No dubtaria a proposar-la com a lectura del 2n cicle de secundària, ajudaria a contrarestar tota la propaganda neoliberal i el blanqueig de l'extrema dreta que els adolescents s'estan engolint i fent seu. pic.twitter.com/Pf0nMfNcsD
— Enric Rodríguez-Llorens (@enricRllorens) January 16, 2020
Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.
