Adolf Hitler i Benito Mussolini volien recrear els grans imperis que van governar segles abans a Roma i Germania
A l’abril de 2020 es compleix el 75 aniversari de la mort de Benito Mussolini i Adolf Hitler, els líders feixistes d’Itàlia i Alemanya –respectivament– durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
En la dècada de 1920, van aprofitar la crisi econòmica i el malestar generalitzat de la societat per llançar les seves idees populistes, manipular l’opinió pública i guanyar suport popular.
Tots dos van aconseguir arribar al poder i van establir un règim feixista en el qual ells mateixos eren els líders suprems: Hitler es va convertir en el Führer [Líder] d’Alemanya, mentre que Mussolini era Il Duce [El Guia] a Itàlia.
Tant Hitler com Mussolini enaltien el passat històric dels seus països i l’utilitzaven per a justificar les seves polítiques de guerra i conquesta. Hitler volia expandir-se per Europa com el Sacre Imperi Romanogermànic, mentre que Mussolini volia emmirallar-se a la Roma dels emperadors.
Un nou ‘César’
Itàlia va ser un dels països vencedors de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però les pèrdues provocades per la guerra van fer créixer el descontentament de la població.
Aquesta situació va donar ales a Mussolini, que va desenvolupar la seva ideologia exaltant el nacionalisme italià i basant-se en la idea de recuperar l’esplendor de l’Imperi Romà. La seva idea era expandir els dominis d’Itàlia igual que els romans van arribar a controlar el Mediterrani 2.000 anys abans.
Seguint la figura d’Escipió, el general romà que va guanyar les guerres púniques al segle III a. C., va començar una sèrie de campanyes militars per conquerir els territoris del nord d’Àfrica.
També va adoptar diversos símbols de l’antiga Roma, com el feix romà: una insígnia que portaven els cònsols romans formada per un feix de vares amb una destral al mig. Aquest va ser l’origen del terme feixisme.
El govern feixista de Mussolini va imposar la salutació romana, amb el braç dret completament estès, com a salutació obligatòria a tots els actes oficials i fins i tot en esdeveniments esportius, com els partits de futbol.
La Italia fascista de Mussolini tuvo como referente al imperio Romano. Por ello adoptó términos propios de este como ‘duce’ o símbolos como el saludo romano. https://t.co/rBQvytDyzy pic.twitter.com/GFOnphSxdH
— Historia y Vida (@historiayvida) November 27, 2019
A l’antiga Roma, un dictador era un governant triat pel Senat al qual s’otorgaven poders il·limitats per gestionar una crisi. Passada l’emergència, el dictador havia de renunciar als seus poders.
Juli Cèsar va ser el primer dictador romà a saltar-se les lleis per allargar la seva dictadura. De la mateixa manera, Mussolini es va autoproclamar líder vitalici.
Durant el seu mandat com a president italià, entre 1922 i 1943, va promoure nombroses excavacions arqueològiques per recuperar antics edificis i monuments de la Roma imperial.
Entre 1932-37 las estructuras de la iglesia de San Adriano fueron desmontadas por orden de Mussolini “restaurar su gloria” como parte se su propaganda de ensalzamiento del Imperio romano. pic.twitter.com/zeKSxbbFyY
— Antigua Roma al Día (@antigua_roma) August 28, 2019
El tercer Imperi Alemany
El Sacre Imperi Romanogermànic es va estendre per Europa central al llarg de mil anys, entre els segles IX i XIX. Els llibres d’història alemanya l’anomenen Reich, que significa imperi en alemany.
El Reich es va dissoldre el 1806 per les derrotes sofertes contra Napoleó. Va haver-hi un Segon Reich entre 1871 i 1918, quan diferents territoris alemanys van tornar a unir-se per formar un imperi, però va acabar amb la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
Alemanya va haver de pagar una gran compensació als països vencedors, la qual cosa va produir un sentiment de ressentiment contra la resta d’Europa. Hitler va saber aprofitar el descontentament generalitzat dels alemanys per imposar les seves idees nacionalistes i exaltar la superioritat del poble alemany.
La idea de Hitler era replicar el Sacre Imperi Romanogermànic i conquerir països veïns com Àustria, Polònia, Països Baixos o Bèlgica per annexionar els seus territoris, com havia existit mil anys abans.
El 1934 va declarar l’inici del Tercer Reich i va impulsar un sistema totalitari en el qual tots els poders polítics i militars requeien sobre ell. Com a dictador, Hitler es va convertir en una mena d’emperador amb un poder absolut.
Hitler coneixia la trajectòria de Mussolini i el Partit Feixista a Itàlia, i va adoptar alguns dels seus símbols com la salutació romana o les grans desfilades militars, que ja es feien a l’antiga Roma com a mostra de poder i autoritat.
20 de abril de 1939: el cumpleaños 50 de Hitler se celebra como fiesta nacional en toda la Alemania nazi y en otras partes del mundo. El desfile militar más grande en la historia del Tercer Reich, con unidades del ejército, fuerza aérea, armada y SS, 50,000 hombres. #WWII #WW2 pic.twitter.com/ukUFrnMvmH
— World War II (@TheWWll) April 20, 2019
Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.
