Emporion, una ciutat plena d’història és la protagonista d’una activitat cultural
Per Elba Recoder i Clàudia Xaudaro de la revista Epia Santa Anna Report Aquest article ha estat elaborat per un equip d’estudiants amb la col·laboració de periodistes de Junior Report.
El passat divendres 21 d’octubre, els alumnes de llatí, tant de batxillerat com també de 4t d’ESO; els alumnes de l’optativa de periodisme; i els de cultura clàssica de 3r d’ESO, vam fer la visita a les famoses ruïnes ibèriques, gregues i romanes d’Empúries, una ciutat molt rellevant, ja que va donar lloc a la cultura clàssica a la península Ibèrica.
Després d’un llarg trajecte i una sortida des de Mataró, a les 10:00 h vam arribar on es duia a terme aquesta sortida. En entrar, ens van dividir en dos grups diferents, per una banda, els alumnes de l’específica de llatí de 4t d’ESO juntament amb els de l’optativa de cultura clàssica de 3r d’ESO, i, per altra banda, els alumnes de l’optativa de periodisme amb els de l’assignatura de llatí de batxillerat.
Primer de tot, ens van explicar una breu introducció on ens comentava que al principi de tot, en aquell territori, hi vivien els ibers i juntament amb els grecs feien comerç, per tant, tenien un bon tracte entre ells. Més tard, els romans van conquerir aquestes terres i es van instal·lar a Emporion (Empúries).
A continuació, vam visitar la ciutat grega, passant pel carrer comercial. Allà hi havia les diverses botigues i algunes vivendes. Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs s’establiren sobre un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, va desenvolupar la seva activitat urbana. El port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès.
Després de passejar per aquesta ciutat i poder veure les zones de comerç i altres curiositats, vam visitar un petit museu a on hi havia una escultura del Déu de la medicina, Asclepi (emprat pels grecs) o Esculapi (en llatí i utilitzat pels romans). Quan els ciutadans agafaven alguna malaltia, i en recuperar-se, com a agraïment aquest Déu per haver-los sanat, li donaven ofrenes, sacrificaven galls i resaven.
Seguint el camí cap a la ciutat romana, vam fer una petita parada per observar la feina dels arqueòlegs, ja que queda molt de terreny per descobrir i investigar. Finalment, ens vam endinsar a la ciutat romana on ens vam centrar en la seva civilització. Ens van ensenyar les seves Domus explicant-nos, també, com eren les seves estructures i depenent de quin tamany qui les habitava. Un exemple que ens van donar va ser que una persona, amb una situació econòmica molt estable i adinerada, podia arribar a obtenir una Domus de 3.500 metres quadrats. En canvi, persones més pobres, vivien en Domus de 800 metres quadrats compartits amb altres famílies. Per tant, normalment pertocaven uns 45 metres quadrats d’habitatge.
Una famosa estança pels romans era el gimnàs a on incloïa una palestra i una sala per rentar-se després de l’exercici. El bany va convertir-se en l’activitat central i l’esport va quedar només com un preliminar opcional. Així mateix, l’hipocaust, l’enginyós sistema de calefacció, va provenir de la cultura grega i ells ho van aplicar. Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els romans els qui van fer de les termes un dels trets més estesos de la seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l’antic Imperi romà.
Més tard, vam passar per la plaça principal de la ciutat, el Fòrum, allà on es feia el comerç, on hi havia la vida pública, es feien diferents gestions, hi havia reproduccions d’estàtues de polítics i de persones conegudes.
Finalment, ens vam dirigir cap a la muralla romana, que determina els límits d’aquesta ciutat. Com a curiositat allà hi havia un penis estampat a la paret d’aquesta, que si el tocaves et donava fertilitat, fills, i sort al llarg de la vida. Per això molta gent el tocava, ja que creien en aquest fet i en aquestes creences.
Fins aquí va arribar la nostra visita a Empúries perquè després vam tornar a agafar el bus per emprendre el nostre camí de tornada cap a Mataró. Calen activitats d’aquest tipus per adonar-nos de la importància de la cultura clàssica, i per entendre que el passat és més viu del que pensem.
