Incendis forestals: per què cremen els boscos i com es pot evitar?

Cada vegada és més habitual veure, quan arriba l’estiu, com els incendis forestals acaben ocupant els titulars dels mitjans per la seva cruesa i capacitat destructiva. Veiem les imatges de la columna de fum, dels helicòpters descarregant aigua i les notícies d’evacuacions a pobles i urbanitzacions. 

Els incendis forestals formen part del paisatge mediterrani, però en els últims anys s’han tornat més freqüents i més difícils de controlar. La crisi climàtica i l’augment de les temperatures en tenen, en part, la culpa, però no únicament.   

Catalunya és un país amb molt de bosc. De fet, més del 60% del territori és forestal. Això vol dir que tenim molts arbres, matolls i espais verds que es converteixen ràpidament en combustible si el foc s’hi propaga. El canvi climàtic ha fet que les temperatures siguin més altes i les pluges, més escasses. Això provoca sequeres i fa que els boscos estiguin tan secs com si fossin llenya per a una foguera.

A tot això s’hi suma un altre problema: en les darreres dècades molts camps de conreu i espais agrícoles s’han anat abandonant. Això fa que la vegetació creixi sense control i que hi hagi més zones forestals contínues, sense camins, talls ni espais oberts que puguin frenar un incendi. Els especialistes en diuen paisatge homogeni, i és una de les causes principals dels focs greus.

La majoria, causats per humans

Tot i l’impacte del canvi climàtic, segons els serveis d’emergència, gairebé el 90% dels incendis són causats per l’activitat humana. Això no vol dir que tots siguin provocats expressament: també hi ha accidents, descuits o negligències, com ara fer una barbacoa en zona forestal, deixar una burilla encesa o no vigilar prou una crema de restes vegetals.

Quan un incendi crema més de 500 hectàrees (l’equivalent a 500 camps de futbol), els experts el classifiquen com un GIF, és a dir, un Gran Incendi Forestal. A Catalunya, ja n’hem patit diversos, i alguns d’ells han estat especialment greus: l’incendi d’Horta de Sant Joan (2009), el del Bages (2015) o el que va afectar l’Empordà (2012). Són focs que costen molt d’apagar i que poden durar diversos dies o fins i tot setmanes.

Regeneració natural i gestió del futur

Tot i la gravetat dels incendis, cal tenir en compte que el foc no és sempre un enemic. En el clima mediterrani, el foc ha estat present durant milers d’anys i moltes espècies vegetals estan adaptades per sobreviure-hi. Per exemple, el pi blanc té pinyes que s’obren amb la calor extrema, i l’alzina surera pot rebrotar gràcies a l’escorça gruixuda que la protegeix. Aquesta capacitat de tornar a créixer després d’un incendi rep el nom de regeneració natural. No obstant això, quan el foc es repeteix massa sovint, el bosc no té temps de recuperar-se i la vegetació original pot desaparèixer.

Després d’un incendi, el paisatge queda molt vulnerable. Sense arrels ni plantes que subjectin la terra, les primeres pluges poden provocar l’arrossegament del sòl, un procés que s’anomena erosió. Això fa que es perdin nutrients i que el terreny trigui encara més a recuperar-se.

Prevenció d’incendis

Per tot això, els experts insisteixen que no n’hi ha prou amb apagar els focs. També cal evitar que comencin. Això és el que s’anomena prevenció d’incendis. Una de les estratègies més importants és la gestió forestal, que consisteix a tenir cura del bosc, aclarir els arbres quan n’hi ha massa junts, eliminar la vegetació morta del terra i crear franges de protecció al voltant de pobles, camins o carreteres.

També hi juga un paper clau la tecnologia: avui en dia es fan servir drons, mapes de risc, sensors de temperatura i sistemes informàtics per preveure com es pot estendre un incendi. A més, hi ha equips de científics que estudien el comportament del foc per ajudar a prevenir els grans incendis del futur. Els Bombers de la Generalitat, en aquest darrer àmbit, en són un referent internacional. 

Tot i això, no podem oblidar que una part important de la solució depèn de nosaltres. Petits gestos com recollir la brossa al bosc, evitar encendre foc en època de risc o avisar si veiem fum poden marcar la diferència. El bosc és un espai que compartim i cuidar-lo és responsabilitat de tothom.