Milers d’estudiants de secundària participen en aquesta prova que avalua el nivell acadèmic de 79 països
Per Judith Vives i Miquel Sañas
Les polítiques educatives són diferents a tot el món. Els governs i institucions educatives s’encarreguen de definir el currículum, les assignatures, les competències i els exàmens, per això cada país té el seu propi sistema educatiu.
Llavors, si l’educació és diferent a cada lloc, com es pot mesurar l’eficàcia dels sistemes educatius que hi ha al món?
Aquesta és la finalitat del Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes, més conegut com a Informe PISA, que avalua els coneixements dels estudiants que estan a punt d’acabar l’educació obligatòria.
L’informe el duu a terme l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), un organisme internacional que coordina les polítiques econòmiques i socials dels 34 països que en formen part.
Mig milió d’estudiants a examen
L’informe PISA mesura el rendiment acadèmic de milers d’estudiants de 15-16 anys que es troben al final de l’etapa d’educació obligatòria, tant en escoles públiques com privades.
Les proves d’aquest examen serveixen per avaluar tres àrees temàtiques clau: matemàtiques, ciència i lectura, a més de valorar altres àmbits innovadors com la competència global o el nivell d’igualtat als centres educatius. A més, també s’avalua el benestar dels estudiants.
L’examen es va fer per primera vegada l’any 2000 i té lloc cada tres anys. En l’edició del 2018, uns 600.000 estudiants de 79 països van fer les proves.
Les dades obtingudes ajuden a entendre quins països preparen millor els seus estudiants per a la vida adulta i l’educació superior.
Hi ha una sèrie de països que sempre destaquen en la classificació: Corea del Sud, Singapur, el Canadà i els països nòrdics solen ocupar les primeres posicions.
Un informe qüestionat
No obstant això, en l’edició del 2018 la Xina lidera la llista en tots els àmbits. Aquest resultat ha generat una forta polèmica perquè el sistema educatiu xinès és molt criticat per la pressió que pateixen els escolars per aconseguir els millors resultats.
Les crítiques pels resultats de la Xina no són les úniques que envolten aquest informe, que sovint ha estat qüestionat pels professionals de l’educació.
#PISA 2018 Worldwide Ranking – Average #Score of #Mathematics, #Reading and #Science
Details and more #facts and #maps at https://t.co/uEzVTGx4O0#pisa2018 #pisaresults #pisascores #pisamathematics #pisascience #pisareading #oecd #oecdpisa #pisa2019 #Pisa18 pic.twitter.com/SxTK6e5ZN8
— FactsMaps (@FactsMaps) December 5, 2019
L’informe PISA té una gran repercussió en els mitjans de comunicació. En conseqüència, alguns governs adapten les seves polítiques educatives amb l’únic objectiu que els alumnes treguin bona nota, sense tenir en compte la qualitat del currículum educatiu en el seu conjunt.
D’altra banda, alguns experts critiquen que les proves prioritzen els coneixements més materialistes o econòmics, deixant de banda valors i principis més humanistes (més difícils d’avaluar). A més, l’estatus socioeconòmic dels alumnes sol influir en els resultats, cosa que agreuja les bretxes socials.
Finalment, com que és el mateix examen per a tots els països, no es tenen en compte les peculiaritats de cada regió a l’hora d’elaborar l’examen o analitzar-ne els resultats.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!