22 novembre 2024
spot_img
22 novembre 2024

Irlanda del Nord: La línia vermella del Brexit

La frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord és un dels principals punts de desacord

El 23 de juny de 2016 es va celebrar el referèndum del Brexit, la sortida del Regne Unit com a país membre de la Unió Europea. Després de mesos negociant, els representants britànics i europeus van aconseguir un acord sobre com es faria el procés de sortida i el van presentar el novembre del 2018.

Han estat dos anys de negociacions per decidir múltiples aspectes de la separació: com seran les relacions comercials, què passarà amb els ciutadans europeus que treballen i viuen al Regne Unit, si es mantindran les facilitats per viatjar entre països

No obstant això, l’acord no ha agradat a tothom. Una de les qüestions més polèmiques és la frontera que separa Irlanda del Nord (una de les quatre regions que formen el Regne Unit) i la República d’Irlanda, país membre de la Unió Europea.

Amb el Brexit, aquesta frontera passaria de separar dos països membres (que comparteixen moltes polítiques comunitàries) a ser el límit entre la Unió Europea i un país estranger.

No obstant això, la divisió entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda va molt més enllà del territori i podria convertir-se en motiu de conflicte.

 

Irlanda del Nord, en guerra

Durant segles, l’illa d’Irlanda va estar sota el control dels anglesos. Els irlandesos van declarar la seva independència el 1922 i el 1949 es van convertir en la República d’Irlanda, encara que el nou estat no ocupava tota l’illa.

Irlanda es divideix en quatre províncies: Leinster, Munster, Connacht i Ulster. Les tres primeres són de majoria catòlica, mentre que a l’Ulster la majoria de la població és protestant, igual que al Regne Unit.

Per això, durant el procés d’independència, aquesta part d’Irlanda es va aliar amb el bàndol britànic. En el moment de crear el nou país, Irlanda del Nord va passar a formar part del Regne Unit i la rivalitat entre catòlics i protestants va créixer.

Però, a més a més, l’Ulster va quedar dividit: dels nou comtats que formen la província, tres pertanyen a la República d’Irlanda i els altres sis componen Irlanda del Nord (Regne Unit).

El conflicte d’Irlanda del Nord es va desenvolupar durant la segona meitat del segle xx.

Els unionistes (de religió protestant) volien continuar vinculats al Regne Unit, mentre que els independentistes o nacionalistes (de majoria catòlica) volien recuperar l’Ulster dins de la República d’Irlanda.

L’enfrontament es va convertir en un conflicte armat en el qual van morir més de 3.000 persones entre soldats britànics, grups paramilitars i civils. El procés de pau no va concloure fins el 1998, quan totes les parts van signar l’Acord de Divendres Sant.

 

Un territori decisiu

El Brexit canviarà les relacions entre el Regne Unit i la resta de països membres de la Unió Europea. En el cas d’Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, la situació podria ser encara més complexa a causa dels conflictes del passat.

Ja fa 20 anys de l’Acord de Divendres Sant, però la població encara recorda la gran dificultat per aconseguir la pau.

Per aquest motiu, els governs del Regne Unit, Irlanda i la Unió Europea (UE) tenen por que canviar la frontera i endurir les condicions per passar-la pugui produir noves protestes i enfrontaments.

Per evitar una nova frontera que aprofundeixi en la divisió, la UE va proposar que Irlanda i Irlanda del Nord mantinguessin una unió duanera. Però els defensors més estrictes del Brexit s’hi van negar, perquè això implicava continuar complint la normativa europea i perdre autonomia.

Per solucionar el dilema, s’han proposat altres alternatives: incloure el Regne Unit en la unió duanera, fer que la unió duanera sigui temporal… però ningú sembla disposat a cedir.

Igual que el Brexit, com quedarà la frontera entre les dues Irlandes continua sent una incògnita.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -