21 febrer 2024
spot_img
21 febrer 2024

La desinformació sobre la covid-19 impacta de ple en malalties gairebé erradicades a Europa

Per Marc Masip (Verificat)

Aquesta setmana s’ha viralitzat un article de la BBC que alertava de l’ingrés de més de 50 infants amb xarampió en un sol hospital de Birmingham en el període d’un mes. La xifra és el màxim exponent d’un brot de la malaltia a la regió de West Midlands, al Regne Unit, amb gairebé 200 casos confirmats a 15 de gener, la majoria dels quals estan localitzats a Birmingham, el principal nucli urbà.

Els experts apunten als baixos ràtios de vacunació en la regió com un dels principals responsables d’aquest repunt de casos, que també comença a notar-se al conjunt del continent europeu. Allà on les xifres d’immunització són menors, és on el nombre de casos té més risc de pujar, assegura l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que considera necessària una taxa de vacunació del 95% per poder eliminar la malaltia, una xifra a la qual la mitjana europea no arriba (la immunització amb una dosi va caure del 96% el 2019 al 93% el 2022).

La pandèmia de la covid-19 en té bona part de la culpa, tant per l’endarreriment vacunal que va suposar a conseqüència de l’emergència sanitària, com pels dubtes que la desinformació associada a ella ha deixat en les famílies, tal com va avisar l’OMS ja al mes de juliol del 2022.

Gairebé tres anys de falsedats

Durant els mesos que va durar el programa de vacunació més gran de la història, el de la covid-19, els fact-checkers vàrem verificar desenes d’afirmacions falses i enganyoses que enaltien els suposats riscos dels vials, dubtaven de la seva necessitat, descontextualitzaven com s’havien desenvolupat i mentien sobre els seus ingredients.

Aquesta campanya de desprestigi, que inicialment es va centrar en les vacunes de la covid-19, i que ha tingut efectes tangibles en les ràtios de vacunació de països com els Estats Units, va anar virant, amb el pas del temps, cap a posar en dubte la rigorositat de la medicina en general.

En els darrers mesos, han sorgit corrents de falsedats a xarxes que urgeixen, per exemple, a no posar-se crema de sol a l’estiu perquè suposadament incrementa el risc de càncer, o a substituir el tractament d’aquestes malalties per una bona alimentació. Alguns d’aquests corrents posen en dubte la seguretat i eficàcia de vacunes establertes, com la de la grip, la triple vírica o la del xarampió.

Una crisi de confiança

En moltes ocasions, el perill d’aquestes desinformacions no és tant que la ciutadania cregui els continguts falsos per se, com que pateixi una crisi de confiança cap a la medicina, les institucions i el procés de desenvolupament i avaluació dels fàrmacs. Aquesta manca de confiança és la que, al seu torn, dificulta que les famílies prenguin una decisió clau en la vida dels infants, com és la de vacunar-los o no.

Decidir en qui posem la nostra confiança és una peça fonamental en la nostra presa de decisions diària. Per això és essencial identificar si val la pena parar atenció a un contingut abans de llegir-lo, avaluant la qualitat de la font que ens està informant.
Aquest procés de verificar l’informant abans de llegir el contingut suposa una diferència clau per a defensar-nos de la desinformació, i és un dels focus de Desfake el curs d’alfabetització mediàtica i informacional de Verificat, que forma l’alumnat en el consum i la generació crítica de contingut.

El Fake de la Setmana és un projecte conjunt de Junior Report  i Verificat

Si el teu centre educatiu està interessat a treballar la desinformació a l’aula, omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb vosaltres.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -