Fem un recorregut per la captació d’imatges i com aquesta s’ha fet servir per documentar la realitat social catalana i la identitat de grup
L’inici de la fotografia durant el segle XIX va revolucionar tothom i la història d’aquest art a Catalunya no es podria entendre sense tenir en compte el context internacional. La invenció de Daguerre (el daguerreotip, un dispositiu capaç de produir imatges úniques) va tenir una repercussió immediata en multitud de països. De fet, el manual on descrivia el procés del seu aparell es va traduir a diversos idiomes.
A Espanya, el 1839 (el mateix any de la presentació del daguerreotip) es van publicar tres traduccions del seu manual, llibres físics i nombrosos articles en premsa. Precisament a Catalunya, va ser el Diario de Barcelona el que va publicar el 26 de gener del 1839 la primera notícia sobre el descobriment de la fotografia a mans de l’artista francès.
El mateix any de la seva invenció, la Reial Acadèmia d’Arts i Ciències de Barcelona va promoure l’adquisició d’una càmera i es va organitzar una sessió pública per copsar la que es consideraria la primera fotografia espanyola. Es va fer des d’un terrat de Pla de Palau (en aquell moment Plaça de la Constitució) i va retratar l’edifici de la Llotja i els porxos de la Casa Xifré. Va ser el 10 de novembre de 1839.
La popularització de l’ús de la fotografia
Des de finals del segle XIX i fins a l’esclat de la Guerra Civil, neix i es desenvolupa amb força una cultura fotogràfica amateur i popular a Catalunya. Això passa al mateix temps que a altres països marca una fita: és la primera vegada en la història que una persona podia representar-se a si mateixa sense dependre de coneixements artístics ni tècnics.
Durant les primeres dècades de l’invent, la complexitat dels processos va fer que hi hagués molt pocs fotògrafs amateurs. Això va canviar el 1888, quan el fundador de Kodak, George Eastman, va comercialitzar la primera càmera que havia dissenyat. Era de format reduït i permetia enviar la pel·lícula a canvi de rebre fotos revelades. Va ser un procediment que es va estendre arreu del món.
Els valors socials i culturals, juntament amb les pràctiques de lleure de l’època, van marcar una tendència a la fotografia que va permetre crear imatges recollint la documentació de la realitat (amb episodis històrics com la nova societat industrial catalana, l’anarquisme o l’associacionisme), la identitat de grup, la cohesió social, la memòria o les emocions.
Retrats destudi de principis de segle
Des de la seva aparició el 1839, el daguerreotip va crear una profunda fascinació per la manera com aquestes petites plaques platejades atrapaven la identitat humana. La fotografia es va convertir en una eina per a ús domèstic com a registre per a la memòria, principalment dels espais quotidians.
A nivell popular, la fotografia va tenir un impacte universal que va impulsar la seva explotació comercial, va comportar millores en el procés i va fer que florís la primera indústria basada en aquesta tecnologia: els estudis fotogràfics.
La fotografia d’estudi ja no només recollia moments quotidians, sinó que es va començar a un valor significatiu a la imatge. Aleshores es van popularitzar fotografies que es porten a la cartera i que es reparteixen entre els familiars. Moltes persones d’edat avançada encara conserven la primera fotografia de la seva parella sentimental feta en estudi fotogràfic.
Els inicis del reporter gràfic a Catalunya
Plasmar al record un moment concret d’una situació quotidiana va portar el fotògraf a recollir instants que podien passar a la història com a testimoni gràfic. Així va néixer la figura del fotoperiodista. Les condicions tècniques avançaven i el reporter podia començar a congelar moviments, alliberant-se del trípode i de càmeres pesades.
Els diaris catalans van començar a publicar aquestes imatges a principis de segle i els editors van descobrir el potencial d’unes fotografies que parlaven per elles mateixes. Els fundadors del fotoperiodisme català van ser Adolf Mas, que va idear el primer arxiu fotogràfic a Catalunya l’any 1900, i Amadeu Mauri.
Aquests reporters gràfics van començar a definir la societat catalana del primer terç del segle a través de les imatges que acompanyaven les notícies. L’autor retratava els canvis arquitectònics, socials i culturals de la ciutat en imatges que van del registre documental als corrents artístics europeus contemporànies.
De l’art al negoci
Va ser a partir de mitjans del segle XIX quan es va començar a considerar la fotografia com un negoci amb futur. A diferents països d’Europa van sorgir algunes empreses que no només es dedicaven a fer retrats, sinó també a comercialitzar i distribuir reproduccions d’obres d’art, fotografies de vistes de ciutats, monuments i paisatges o retrats de personalitats importants.
Exposicions sobre la història de la fotografia
Un exemple per entendre l’evolució de l’art de la fotografia catalana es podrà veure al Centre de Fotografia KBr de la Fundació MAPFRE durant el proper any. Aquesta mostra proposa revisar el fenomen de la fotografia amateur i popular a Catalunya a principis del segle XX a través de la mostra La càmera domèstica (de febrer a maig del 2024).
No és l’única exposició sobre fotografia d’interès. Sobre la creació del retrat d’estudi tenim La mirada captiva, una col·lecció de fins a 105 daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de Girona, creats a partir d’aquest moment d’optimisme tecnològic impulsat per l’artista francès. La mostra conté principalment retrats destudi individuals, de parelles o de grups i dos retrats post mortem.
Una altra de les exposicions que permet avançar a la història de la fotografia a Catalunya és la que retrata la Barcelona de contrastos: Adolf Mas. Els ulls de Barcelona. Aquesta fa un recorregut pel pioner del reporterisme gràfic a la comunitat. Les imatges de Mas documenten una gran varietat d’esdeveniments i actes culturals, així com les noves infraestructures i iniciatives que afloraven a la Barcelona de principis del segle XX.
Per acabar, l’exposició La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872) és un reconeixement a l’obra fotogràfica que l’artista va fer per encàrrec de la casa J. Laurent durant dos anys de finals del segle XIX. La mostra recull fotografies que abasten des de l’Ebre fins a la Ciutat Comtal, i recorren llocs com Tortosa, Tarragona, els monestirs de Poblet i Santes Creus, el monestir i la muntanya de Montserrat i Barcelona.
