Les tretze dones van ser afusellades l’any 1939 en el cementiri de l’Almudena de Madrid
La matinada del 5 d’agost de 1939 van ser afusellades en el cementiri de l’Almudena de Madrid tretze joves dones que es coneixerien més endavant com “Les Tretze Roses”. Aquest fet històric va tenir una gran repercussió tant a Espanya com a l’estranger.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va enfrontar els habitants d’Espanya i diverses potències estrangeres, que van combatre en sòl espanyol per fer costat a un dels dos bàndols: republicans o nacionals. Després de finalitzar la guerra, Francisco Franco es va convertir en el caudillo del país i va imposar una dictadura autoritària, coneguda com a Franquisme.
Madrid va ser l’última ciutat a caure. Després de la fi de la guerra, l’1 d’abril de 1939, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), organització juvenil d’esquerres contrària a Franco, van voler organitzar-se clandestinament per a rebutjar l’ocupació de la ciutat.
No obstant això, els seus líders van ser descoberts i empresonats, i es va buscar a aquelles persones que tenien contacte amb l’organització per tal de reprimir-los. Entre elles hi havia “Les Tretze Roses”, dones joves republicanes. Tenien entre 18 i 29 anys.
Les joves van ser detingudes i torturades abans de ser conduïdes a la presó de dones de Las Ventas de Madrid. Amb la repressió que va seguir el final de la guerra, a la presó hi havia moltes més recluses de les que l’edifici havia estat dissenyat per a acollir.
Condemnades a mort
Els fets es van precipitar després de l’assassinat del comandant Isaac Gabaldón. Un explosiu va posar fi a la vida de l’alt càrrec franquista, la de la seva filla de 16 anys i amb la del conductor del vehicle el 27 de juliol de 1939 mentre circulaven per la carretera.
Tot i que no se sabia amb claredat qui era el culpable de l’atac, el règim va considerar-ho un desafiament i es va decidir castigar a persones que formessin part de grups contraris al règim, es tinguessin proves o no de la seva culpabilitat.
El 3 d’agost de 1939, el fiscal del Consell Permanent de Guerra concloïa i sentenciava a mort a 56 persones, i les culpabilitzava com a “responsables d’un delicte d’adhesió a la rebel·lió”. Entre ells hi havia 43 homes, coneguts com Els 43 Clavells, i 13 dones, que passarien a la història com Les Tretze Roses.
Aquestes dones van ser triades a l’atzar d’entre les recluses que es trobaven en aquell moment a la presó de Las Ventas de Madrid.
🌹 Hoy es el aniversario del asesinato de Las Trece Rosas, trece mujeres torturadas por el régimen franquista y fusiladas el 5 de agosto de 1939.
Defendieron la democracia y permanecen en nuestra memoria colectiva como un símbolo de lucha por la justicia y la libertad. #13Rosas pic.twitter.com/xM7RN4svKE
— Ministerio de Igualdad (@IgualdadGob) August 5, 2020
Tretze dones amb tretze històries
Els seus noms eren Carmen Barrero Aguado, Martina Barroso García, Blanca Brisac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muñoz García i Luisa Rodríguez de la Fuente.
A elles se li va sumar Antonia Torre Yela. Es coneixeria com la Rosa número 14: va ser condemnada el mateix dia que la resta, però no va ser afusellada fins el 19 de febrer de 1940 a causa d’un error de registre.
En el moment de ser afusellades, nou eren menors d’edat. En aquella època, la majoria d’edat s’aconseguia els 21 anys. Moltes d’aquestes dones exercien diversos oficis: hi havia diverses modistes, una pianista, una secretària i una sastre.
Abans de morir, van poder escriure una carta per acomiadar-se. Va ser rellevant la carta de Julia Conesa, qui dedicava les seves paraules especialment a la seva mare: «La teva filla que ja mai et podrà besar ni abraçar… Que no em ploreu. Que el meu nom no s’esborri de la història».
Hace 81 años, en la madrugada del 4 al 5 de agosto de 1939, el franquismo escribía a sangre uno de los sucesos más terribles de su represión, fusilaba a 56 jóvenes militantes de las JSU y del PCE, las Trece Rosas y los 43 claveles. 🌹💐
HILO ⬇️ #13Rosas pic.twitter.com/UQx75DlsvS
— Juventud Comunista (@CJC_Media) August 5, 2020
Una història commovedora
La seva història ha servit d’inspiració per a cineastes i escriptors. Destaquen llibres com Las Trece Rosas de Jesús Ferrero o Trece Rosas Rojas del periodista Carlos Fonseca.
El documental Que mi nombre no se borre de la historia, dirigit per Verónica Vigil i José María Almela en 2004, va buscar reflectir en el títol la frase que va deixar escrita Conesa abans de morir. La pel·lícula Las 13 Rosas, del director de cinema Emilio Martínez, estrenada l’any 2007, també busca retre homenatge a les dones afusellades.
La seva història també ha estat adaptada a altres formats. L’espectacle de dansa Las 13 Rosas, de la companyia Arrieritos, va guanyar dos Premis Max de les Arts Escèniques.
Avui dia i des del 1988, la Fundació Tretze Roses continua commemorant cada aniversari i vetllant per la memòria històrica d’aquestes tretze dones que van morir afusellades sota el règim franquista.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!