Els habitants de les zones rurals, dones, nens i persones amb discapacitat són els col·lectius més vulnerables a les desigualtats
Per Laura Andrés
L’Índia té més de 1.300 milions d’habitants i és el segon país del món per població després de la Xina. A l’Índia, 300 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa.
Els col·lectius més vulnerables són els habitants de les zones rurals i, sobretot, les persones socialment desfavorides, dones, nens i persones amb discapacitat.
A més, existeix un sistema de castes segons el qual la desigualtat ve determinada per la classe social o el naixement de cada individu.
Què són les castes?
Es creu que la classificació per castes prové de la cultura dels aris, unes tribus guerreres que es van establir al nord de l’Índia cap al 1.500 a.C. El poble ari estava governat per un cap de guerra que alhora estava aconsellat per un sacerdot espiritual (predecessor dels bramans).
Per sota d’aquestes figures de poder hi havia una gran estratificació social, basada en el tipus de treball que cada persona heretava per tradició familiar. Les castes que continuen existint avui dia, ordenades de més alta a més baixa, són:
Els bramans (sacerdots i mestres)
Els ksatriyes (polítics i soldats)
Els vaishyes (comerciants i artesans)
Els shudres (esclaus, obrers i pagesos)
Els dàlits, també anomenats pàries, són els intocables, una classe tan baixa que es considera fora de la classificació. La Constitució índia estableix que ningú serà discriminat per la seva casta, però la realitat per als dàlits és ben diferent.
Fan les feines que ningú vol fer i fins i tot, en algunes zones més remotes, no els està permès beure la mateixa aigua que la resta dels veïns. No obstant això, l’Índia ja va tenir un president dàlit, Kocheril Raman Narayanan, que va ocupar el càrrec entre 1997 i 2002.
L’educació: un ascensor social
Els nens i nenes són molt vulnerables a la pobresa. Molts nens abandonen l’escola i són forçats a treballar per ajudar les seves famílies. En aquestes situacions, l’educació es converteix en un ascensor social per combatre les desigualtats.
Aquest és l’objectiu del projecte NETS (Nadal Educational Tennis School), que treballa per millorar la vida de centenars de nens i nenes al districte d’Anantapur, al sud de l’Índia.
El projecte contempla tant la pràctica i entrenament de tennis com a vehicle per fer front a les desigualtats i fomentar la cohesió social, com el reforç d’activitats acadèmiques (anglès i informàtica), a més d’oferir als menors un suplement nutricional diari i cobertura sanitària bàsica.
Aquest projecte, que es va posar en marxa el 2010, es duu a terme entre la Fundació Rafa Nadal i la Fundació Vicente Ferrer. Totes dues entitats han renovat el seu acord recentment, apostant així per la continuïtat del projecte.
Tras 10 años de colaboración, la #FundaciónRafaNadal y @FVICENTEFERRER hemos renovado el acuerdo entre ambas entidades, apostando así por proseguir con el proyecto conjunto llevado a cabo en Anantapur #India. ¡#Deporte con poder transformador! https://t.co/a2hPTsiV3r pic.twitter.com/e64FhYTtY4
— Fundación Rafa Nadal (@frnadal) October 17, 2019
Les dones: en situació de risc
La desigualtat social també afecta les dones. Elles tenen menys oportunitats laborals, d’accés a l’educació i menys seguretat.
L’alt risc de violència sexual i d’esclavitud laboral fan que l’Índia sigui el país més perillós del món per a la dona, segons un estudi publicat per la Fundació Thompson Reuters.
La violència sexual contra dones no deixa de commocionar a la societat índia, que registra 100 casos de violació cada dia segons les dades de l’Oficina Nacional de Registre Criminal. A més, molts dels casos no es denuncien.
Informació elaborada en col·laboració amb la Fundació Rafa Nadal
