La proliferació de la tecnologia i les xarxes han generat noves formes d'agressió que tenen un impacte emocional important entre les víctimes
La violència de gènere ha deixat de ser un fenomen que es manifesta a nivell físic. L'expansió d'internet i les xarxes socials ha creat espais d'interacció nous en l’àmbit digital, i això ha facilitat la proliferació de conductes abusives i violentes, especialment envers les dones.
Amb la proliferació de les noves tecnologies i les xarxes socials, es normalitzen alguns usos de risc com compartir informació personal, fotos o la ubicació, cosa que pot posar les persones en situació de vulnerabilitat.
A més, les xarxes permeten que l’agressor pugui exercir la violència de gènere a distància, ja sigui a través del control o amb insults. A més, també dificulten poder trencar amb la relació de manera definitiva, ja que l’agressor pot continuar assetjant la víctima per diverses plataformes o fer-li mal mitjançant el xantatge o la humiliació.
La violència de gènere a internet té una estructura semblant a la violència física, però amb la particularitat que es veu amplificada per la tecnologia. Les dones, especialment les joves, són 27 vegades més propenses a ser atacades en línia que els homes, segons dades de l'ONU.
Noves formes de violència
Les xarxes socials han donat peu a noves formes de violència de gènere, com la cibermisoginia o la ciberviolència simbòlica, que perpetuen els comportaments i actituds masclistes entre els internautes.
Les agressions digitals poden adoptar múltiples formes, des del ciberassetjament i el sexting no consensuat fins al xantatge sexual i la difusió d'imatges íntimes sense autorització.
Les xarxes socials, els telèfons mòbils i les aplicacions de missatgeria es converteixen en eines utilitzades pels agressors per controlar, manipular i sotmetre les víctimes.
A més, la proliferació de continguts pornogràfics a internet denigra la figura de la dona i fomenta la desigualtat de gènere entre milions d’usuaris.
L’assetjament sexual també s’ha estès a l’àmbit digital, un món en el qual és molt difícil mantenir la privacitat i en el qual és molt fàcil crear perfils i identitats falsos. Per això és tan important mantenir una actitud crítica, no compartir la nostra informació amb gent desconeguda i saber separar entre la vida real i la nostra identitat digital.
Les plataformes socials com Twitter, Instagram i Facebook faciliten diferents tipus de violència. A Twitter, per exemple, és comú que les dones rebin amenaces o insults, especialment aquelles que aborden temes relacionats amb els drets humans o el feminisme. A Instagram, per la seva banda, l'assetjament s'associa més a comentaris sobre l'aparença física i la cosificació del cos.
L’impacte psicològic i emocional de la violència digital
Les conseqüències de la violència digital són devastadores per a les víctimes, especialment a nivell emocional i psicològic. Aquestes víctimes, la majoria joves, parlen de situacions de pànic i estrès i mostren una gran disminució de l'autoestima i pèrdua de confiança en si mateixes.
El dany emocional encara és més profund quan la violència digital afecta menors. L’assetjament més freqüent entre els menors és la recepció no sol·licitada d'imatges sexuals, cosa que deixa una empremta emocional molt gran en les víctimes, ja sigui per vergonya, por de represàlies o perquè consideren que el que ha passat no és prou greu per alertar a un adult.
Malgrat la creixent prevalença de la violència digital, les denúncies continuen sent escasses. Això es deu a diversos factors, com la manca de comprensió sobre el que constitueix abús digital i l'absència de suport per a les víctimes.
És essencial que tant les víctimes com la societat en general aprenguin a identificar els senyals d'abús digital des de les primeres manifestacions, per poder actuar ràpidament i evitar que la violència vagi a més.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
