La discriminació de gènere provoca que hi hagi moltes menys dones que homes diagnosticats amb autisme
Els estudis científics duts a terme les últimes dècades mostren que hi ha més casos d’autisme entre homes que entre dones. Les conclusions són molt variables, però la xifra que té més acceptació per part de la comunitat científica és una proporció de 4 homes autistes per cada dona.
No obstant, la realitat podria ser prou diferent i estar influenciada pel biaix de gènere en la salut. Aquesta discriminació de gènere es produeix quan l’estudi de trastorns i malalties se centra sobretot en els pacients homes i deixa de banda les dones que també els pateixen.
En aquest sentit, diversos estudis recents adverteixen que el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) no és menys habitual en dones, sinó que moltes dones amb TEA no obtenen un diagnòstic, o bé arriba molt tard. Això succeeix també perquè l’autisme es manifesta, generalment, de manera diferent en nens i en nenes, però a més a més, mentre que els símptomes en nens són ben coneguts, els símptomes de l’autisme en nenes no s’han estudiat prou i a vegades passen desapercebuts.
Els principals símptomes de l’autisme tenen a veure amb les dificultats en la comunicació i la interacció social i amb els comportaments repetitius, entre els més freqüents. Però es pot donar el cas que les nenes no mostrin conductes repetitives o estereotipades. Per això, el fet que aquests símptomes no s’observin en nenes no significa pas que no hi estiguin presents.
El camuflatge social
Moltes nenes i adolescents autistes fan un esforç per dissimular alguns dels símptomes i de les conductes propis de l’autisme. Aquest comportament es coneix com a “camuflatge social” i serveix per encaixar en grups socials, però alhora pot provocar quadres d’ansietat, estrès o baixa autoestima en la persona autista.
És com si estiguessis fingint o interpretant un paper tota l’estona perquè els altres t’acceptin. Després arribes a casa i t’has d’esplaiar, canalitzar tot el que has estat controlant: aquesta pressió per passar desapercebut causa ansietat. I també pot donar peu a diagnòstics erronis o retardar el diagnòstic d’un trastorn de l’espectre autista.
Algunes nenes autistes poden mostrar molt bon comportament i semblar tímides, característiques que no criden l’atenció. Unes altres tindran tendència a deixar-se portar per altres nenes i, en alguns casos, algunes poden presentar una conducta inapropiada segons el context.
L’Asociación Española de Profesionales del Autismo ha elaborat una guia de bones pràctiques per promoure la perspectiva de gènere en aquest àmbit i millorar el coneixement de les nenes, adolescents i dones amb Trastorn de l’Espectre Autista.
El text explica algunes conductes que poden ser indicadores d’un TEA en nenes, adolescents i dones: mostrar escassa iniciativa social i estar aïllada del grup; nenes particularment desinhibides que expliquen secrets a desconeguts o fan preguntes que envaeixen la intimitat dels altres; noies que presenten crisis d’angoixa o plors sostinguts davant algunes situacions que poden semblar conductes exagerades; nenes que busquen llocs aïllats, que imiten les altres de manera mecànica o que sembla que no sentin el dolor quan es fan mal.
D’altra banda, algunes nenes i noies adolescents amb autisme corren el risc de ser víctimes d’assetjament sexual, precisament perquè no saben interpretar-ne correctament els senyals i detectar els comportaments abusius per part d’altres persones. Ensems, les limitacions a l’hora de comunicar-se poden provocar que visquin aquests abusos en silenci i sigui més difícil detectar-los. Per això cal conscienciar i sensibilitzar tothom sobre la realitat de les persones autistes, perquè la gent del seu voltant les pugui ajudar i guiar.
L’edat adulta
El retard en el diagnòstic pot provocar que les dones amb autisme sentin durant molts anys que són diferents o que no encaixen en el seu entorn. En alguns casos, només es plantegen la possibilitat de tenir un trastorn autista quan una persona externa els ho suggereix, o bé si són mares i els seus fills són diagnosticats amb TEA.
En el cas de les dones adultes amb autisme, alguns símptomes habituals són la inhibició social o falta de control; la dificultat per gestionar aspectes de la vida quotidiana com les tasques de la llar o la cura familiar; la sensació de cansament després d’una trobada social de llarga durada; les dificultats per demanar disculpes o, per contra, demanar disculpes de manera excessiva, o el perfeccionisme i un alt sentit de la justícia social.
Els últims anys, i especialment durant la pandèmia, ha sorgit un moviment d’apoderament encapçalat per dones autistes que reivindiquen les seves característiques, les seves manifestacions i el seu dret a ser acompanyades. Per desgràcia, a la discriminació per discapacitat s’hi afegeix la de gènere, i això exposa molt més les dones al risc d’exclusió social.
La identitat de gènere
Els programes d’intervenció i acompanyament a les persones amb autisme s’han dissenyat, principalment, a través de característiques que defineixen els homes autistes. Durant molts anys, no han existit programes que incloguin la perspectiva de gènere i que donin un suport específic a les dones TEA i les seves necessitats.
Alhora, també falta molta recerca sobre la vinculació entre l’autisme i la identitat de gènere. Els estudis mostren que les persones autistes tenen més probabilitats de patir disfòria de gènere: la sensació d’angoixa o incomoditat que tenen les persones que senten que han nascut amb el sexe que no els correspon. És a dir, són nens que han nascut amb genitals femenins, o nenes que han nascut amb genitals masculins.
Sovint, les persones autistes i transgènere no tenen un acompanyament correcte que atengui les seves necessitats: ja sigui perquè no es dona importància als seus sentiments d’identitat de gènere, o bé perquè no reben l’atenció i el suport adequats per a una persona amb autisme. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquestes persones representen una doble diversitat: per les dificultats que experimenten a l’hora de comunicar-se i relacionar-se i, alhora, per la diversitat que reflecteix la seva identitat de gènere.
