29 març 2024
spot_img
29 març 2024

L’edat d’or de les sèries de televisió

La sèries de televisió han donat un salt de qualitat i han substituït a les pel·lícules com a opció d’entreteniment

Fins a fa 10 anys, les sèries de televisió es feien pensant en el públic familiar, que es reunia cada nit per veure la tele.

Era gairebé com un ritual. Es reservava un dia concret de la setmana per veure aquesta sèrie i calia esperar una setmana sencera per veure el següent capítol, perquè llavors encara no existien les plataformes digitals ni les sèries sota demanda.

L’oferta de sèries era molt més limitada que ara. Així, els arguments incloïen personatges de diferents edats i perfils, per abastar la quantitat més gran de públic possible.

Ara, la tecnologia, internet i una nova forma de fer sèries han canviat aquest escenari.

Més canals, més oferta

El desenvolupament de les telecomunicacions va afavorir l’aparició de nous canals. No només evolucionaven els aparells de televisió, sinó també les antenes i satèl·lits de retransmissió, els circuits i les plataformes de difusió.

Durant els anys 90, a Estats Units va aparèixer la tele per cable. Era un servei de televisió que oferia canals privats per subscripció. D’aquesta manera, l’oferta de sèries augmentava exponencialment. Els teleespectadors van passar de veure una desena de cadenes a disposar de centenars de canals, molts temàtics.

Amb els avanços tecnològics, cada vegada més dispositius permetien veure sèries: els televisors, reproductors de vídeo i DVD, ordinadors… I a partir de l’any 2000, les primeres tablets.

Gravar les sèries en cintes de vídeo o DVD era l’única manera de de veure sèries quan volguessis a la dècada dels 80 i 90. (AFP)

L’aparició d’internet ha canviat encara més la manera de veure sèries.

Al principi, les sèries es descarregaven des de plataformes online i després podien gravar-se en suports. No obstant això, aquesta opció generava molts problemes legals pel robatori de propietat intel·lectual.

La cadenes de televisió pagaven molts diners per produir i emetre sèries que després es podien descarregar i distribuir il·legalment.

Una de les solucions va ser el ‘streaming’ (emissió per internet) i les plataformes digitals com Netflix, que permeten veure programes, sèries i pel·lícules per internet a canvi d’una quota mensual. És com tenir un videoclub dins del televisor.

L’edat d’or de les sèries

El desenvolupament de la tecnologia ha permès augmentar la quantitat de produccions que s’estrenen cada any.

Ara es fan sèries de temàtiques molt diferents (fantàstiques, policíaques, comèdies, drames) i adaptades a cada generació, sobretot als millennials. Però, a més, les sèries de televisió han guanyat prestigi i qualitat al món audiovisual.

Fins a fa alguns anys, les pel·lícules i documentals s’emportaven tot el mèrit perquè eren produccions fetes amb temps, cuidant tots els detalls i amb grans actors i actrius com a estels. Un actor de televisió no tenia la mateixa consideració que un que feia pel·lícules.

‘La Casa de Papel’ ha guanyat el premi a millor sèrie al Festival Intenacional de Montecarlo, on es projecten les millors sèries del planeta. (Valery Hac / AFP)

Però ara aquesta situació ha canviat. Els estudis i productores dediquen molts recursos i grans quantitats de diners a fer les sèries, perquè la gent les prefereix.

Una pel·lícula sempre serà un bon pla, però en la vida moderna i atrafegada d’avui dia, és més fàcil veure un capítol de 40 minuts que un film de dues hores. I més si la història ens enganxa.

Cada vegada més, les sèries de televisió destaquen per la qualitat dels arguments, la interpretació dels actors, les localitzacions, els recursos especials… Per això, molts crítics televisius i aficionats parlen d’una “edat d’or” de les sèries de televisió.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -