Des de fa més d’un segle, els caus i grups d’esplai són espais d’educació dels joves catalans
Grups d’esplai, caus, colònies d’estiu… l’educació en el lleure forma part de les vivències de milers de persones que han format part d’aquests espais d’oci i educació en valors. Els caus i esplais estan especialment arrelats a Catalunya, on l’educació en el lleure es va implantar fa més de cent anys i s’ha convertit en una tradició que passa de generació en generació.
Segons dades de l’Enquesta de Generacions i Participació 2023, un 39,6% dels joves pertanyen a alguna associació, sigui de caràcter social o polític, de les quals, un 8,6% són associacions d’educació en el lleure. Són dades que mostren la importància del lleure educatiu com a motor de participació juvenil i com un punt de connexió amb altres àmbits socials i comunitaris.
L’educació en el lleure ha contribuït i contribueix a mantenir viu l’ús del català, a estimar la nostra geografia i cultura, a defensar els espais naturals, a formar un teixit associatiu ric, a acollir persones diverses i a crear comunitat. És, per tant, un vehicle clau en la transmissió de valors i competències als joves.
Aquests espais d’educació en el lleure proporcionen un entorn on els joves poden aprendre mitjançant l’experiència, desenvolupar habilitats personals i socials, i participar activament en la societat, i on es transmeten de manera pràctica valors com la responsabilitat, l’autonomia i la solidaritat.
Aprenentatge a través de l’experiència
El caràcter vivencial de l’educació en el lleure és un dels aspectes que contribueix al desenvolupament dels joves. Activitats com muntar una canadenca, caminar per la muntanya o gestionar recursos en un entorn natural garanteixen la diversió i l’entreteniment, però sobretot ofereixen oportunitats per aprendre a resoldre problemes i adquirir noves habilitats.
Aquests aprenentatges pràctics són bàsics per a l’autonomia dels participants, ja que els permeten afrontar situacions concretes amb confiança i creativitat. A través d’experiències compartides, els infants i joves aprenen a treballar en equip, a comunicar-se de manera efectiva i a prendre decisions amb criteri.
Aquesta vivència es reflecteix en les dades: gairebé un 40% dels joves que participen en associacions d’educació en el lleure també ho fan en associacions culturals o d’oci, fet que mostra com les activitats de lleure educatiu es converteixen sovint en una porta d’entrada a altres formes d’implicació social i cultural.
Els espais de lleure fomenten també un aprenentatge adaptat a les necessitats individuals de cada participant, gràcies a la creació d’un entorn on es valora l’esforç i el treball en grup. Els monitors i caps, com a guies i models a seguir, son essencials a l’hora d’acompanyar aquests processos d’aprenentatge i creixement. Les activitats pràctiques ajuden també a reforçar l’autoconeixement i la seguretat en un mateix, elements imprescindibles per al desenvolupament personal dels joves.
Foment de l’esperit crític i la cultura
Els caus i esplais són espais on els joves es connecten amb la història i les tradicions de la seva comunitat. A través de cançons, jocs tradicionals i activitats relacionades amb la cultura catalana, els participants adquireixen coneixements que els ajuden a entendre i valorar la seva identitat cultural.
A més, el foment d’un esperit crític els prepara per ser ciutadans actius i responsables, capaços d’analitzar les situacions des d’una perspectiva reflexiva i constructiva. Les dades també indiquen una interconnexió entre el lleure educatiu i altres causes socials: un 18,4% dels joves membres d’associacions d’educació en el lleure també són membres d’una ONG o associació d’ajuda mútua, i un 11,4% es troben vinculats a grups ecologistes o de defensa del territori.
En l’educació en el lleure, és bàsic el rol dels monitors i caps a l’hora d’acompanyar els joves en el seu procés de descoberta de la realitat social i política. A través de debats, tallers i activitats que promouen la reflexió, es crea un espai per a la creació de consciència social i la implicació ciutadana. Aquesta dimensió crítica és essencial per a la formació de joves capaços de contribuir al canvi social, amb una actitud responsable i compromesa envers la seva comunitat i el món.
Aquest article forma part de la Unitat Didàctica ‘Cul a Terra’, elaborada en col·laboració amb el Palau Robert.
