Les deixalles nuclears no poden reciclar-se i s’enterren en cementiris especialitzats
Per Marc Téllez
L’energia nuclear, produïda en centrals nuclears, és una de les més controvertides, perquè per obtenir es generen residus radioactius.
S’aconsegueix a partir dels àtoms d’elements químics com l’urani. Hi ha dues maneres d’obtenir-la: mitjançant la fusió i la fissió nuclear, dues reaccions nuclears que produeixen molta energia.
Amb l’escalfor que s’obté, es genera vapor d’aigua, que mou una turbina i genera electricitat. Però aquest procés deixa residus radioactius d’alta intensitat, que poden desprendre radioactivitat durant centenars i fins i tot milers d’anys. No poden ser reciclats i han de guardar-se de forma molt segura.
No només les centrals nuclears produeixen residus radioactius. També hi ha instal·lacions radioactives amb finalitats industrials, mèdiques, agrícoles o de recerca, que generen aquest tipus de deixalles, però de baixa o mitjana intensitat. Aquests tenen una vida radioactiva més curta, d’uns 30 anys.
Tractament dels residus
Durant la dècada dels anys 80, hi havia molts països que llançaven els residus a la mar. Amb l’ajuda de les organitzacions ecologistes i les seves campanyes de denúncia, es va prohibir aquesta pràctica.
Des de llavors, s’han habilitat centres per gestionar millor aquestes deixalles. Però organitzacions com Greenpeace assenyalen que la indústria nuclear encara no ha trobat cap solució satisfactòria per a la seva gestió.
Hi ha dues variables clau a l’hora de classificar els residus nuclears: l’activitat inicial, és a dir, la quantitat de radioactivitat que desprendran aquests residus; i la vida o el període de semidesintegració, és a dir, durant quant de temps ho faran.
El tractament dels residus nuclears és bàsic per garantir la seguretat de la seva gestió. La cimentació és una pràctica habitual per als residus d’activitat baixa o mitjana. Consisteix a enterrar les deixalles sòlids humits (resines, concentrats, llots) sota una capa de ciment. Així neixen els cementiris nuclears.
Accidents en centrals nuclears
És important tractar les escombraries nuclears amb la màxima seguretat perquè la radioactivitat és nociva per a la salut de les persones i del medi ambient.
Quan es produeix un accident en aquestes centrals, el desastre pot ser enorme. La radioactivitat alliberada en grans quantitats és letal, i a més pot provocar malformacions i malalties en les persones que viuen a la zona, al llarg de diverses generacions.
Un dels accidents més grans va ser a Txernòbil (Rússia), el 26 d’abril de 1986. Més recentment, hi va haver un altre incident greu a la central nuclear de Fukushima (Japó), l’11 de març del 2011.
La gestió del futur
Els partidaris d’aquesta energia assenyalen que genera una baixa emissió de gasos d’efecte hivernacle, si es compara amb els emesos per l’ús d’altres combustibles fòssils.
Arreu del món, al voltant del 10% del subministrament d’energia elèctrica prové de la nuclear, segons l’Associació Nuclear Mundial.
Si l’energia nuclear que es consumeix al món s’hagués substituït pel gas, el menys contaminant dels combustibles fòssils, es calcula que s’haurien alliberat a l’atmosfera uns 2.388.000 de tones de CO2 més, l’equivalent a posar a circular 250 milions de cotxes per les carreteres.
Mentrestant, administracions, empreses i ciutadans segueixen debatent sobre qüestions com aquestes: ¿Val la pena tenir més residus nuclears per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle? El futur de la sostenibilitat i de l’ecologisme són les energies renovables? És un debat obert que els dirigents han d’abordar per garantir la sostenibilitat del nostre futur.
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.
