T’expliquem per què vol organitzar-se un referèndum, qui en són els impulsors i qui s’hi oposa
El diumenge 1 d’octubre del 2017, els ciutadans de Catalunya estan convocats a respondre en un referèndum la següent pregunta: “Vols que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”
El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir organitzar una consulta per saber si els catalans volien convertir Catalunya en un estat independent. Aquest referèndum ha generat molta polèmica i no és segur que pugui celebrar-se.
Qui el convoca?
El referèndum va convocar-se pel Parlament de Catalunya el passat 6 de setembre, amb els vots a favor dels partits Junts pel Sí i la CUP (Candidatura d’Unitat Popular). Ambdós partits tenen majoria absoluta al Parlament (la meitat més u de 135 diputats) i això els permet aprovar la Llei del Referèndum.
Ciutadans, el Partit Popular i el Partit Socialista de Catalunya estaven en contra d’aquesta llei i van abandonar la cambra com a protesta. D’altra banda, el partit Catalunya Sí que Es Pot va abstenir-se en la votació.
Qui s’hi oposa?
Des del principi, el govern espanyol s’ha mostrat contrari a la celebració d’un referèndum. Per això, cada vegada que el Govern ha fet un pas per intentar celebrar la consulta, el govern espanyol ho ha denunciat davant el Tribunal Constitucional (TC), l’òrgan estatal que controla que les lleis s’ajustin a la Constitució.
Poca estona després que la Llei del Referèndum s’aprovés al Parlament, el TC va declarar que la convocatòria del referèndum era il·legal i es va suspendre la Llei aprovada el 6 de setembre.
Arguments a favor de l’1-O
Una gran part de la població catalana no està d’acord amb la manera com es reparteix el poder entre el govern central i el govern autonòmic de la Generalitat. Davant aquesta situació, els partits, entitats socials i ciutadans favorables al referèndum argumenten que la gent ha de poder decidir el tipus de relació entre Catalunya i la resta d’Espanya.
Els impulsors de la consulta consideren que tenen dret a iniciar aquest procés perquè tots els intents de reformar el model territorial espanyol (la manera com es reparteix el poder) han fracassat.
A més a més, diuen que és una opinió majoritària, que la gent ho ha demostrat en manifestacions massives cada 11 de setembre i que hi ha una majoria de diputats al Parlament que ho avala.
Segons les enquestes, el referèndum és la via que genera més consens: entre un 70 i un 80% de la ciutadania vol que se celebri. I, encara que el govern espanyol el consideri il·legal, les institucions catalanes consideren que tenen la legitimitat necessària per fer la votació.
Arguments contra l’1-O
Els partits polítics, persones i associacions contraris al referèndum de l’1-O asseguren que la consulta de l’1 d’octubre no té legitimitat legal, és a dir, que no compleix les lleis i, per tant, no és vàlida.
Argumenten que un parlament autonòmic no té autoritat per aprovar una Llei de Convocatòria i organitzar un referèndum d’independència. També critiquen que la consulta de l’1-O no ofereix garanties per debatre la qüestió de manera plural i àmplia.
Segons les lleis espanyoles actuals, si Catalunya vol fer una consulta d’aquest tipus ha de proposar una reforma de la Constitució o que el referèndum es faci a totes les comunitats autònomes (no només a Catalunya).
Existeixen dues postures entre els contraris al referèndum. Per una banda, la dels membres del govern espanyol i les grans institucions de l’Estat, que s’oposen a negociar i consideren que el Govern català ha d’oblidar-se completament del referèndum l’1 d’octubre.
Per l’altra banda, hi ha persones que no donen suport al referèndum de l’1-O però que defensen la necessitat de dialogar i buscar altres camins per arribar a un acord. Per exemple, un referèndum pactat entre el govern català i el govern espanyol, però sempre dins de la legalitat.
L’efecte del resultat
Com que el govern espanyol considera que la convocatòria de l’1 d’octubre és il·legal, ha augmentat els operatius policials a Catalunya per confiscar paperetes, urnes i material de campanya. També ha detingut persones involucrades en l’organització del referèndum i ha iniciat processos judicials contra persones i entitats de la societat civil.
Per la seva part, els partits polítics que no donen suport al referèndum es neguen a fer campanya electoral i no reconeixeran el resultat de la consulta si se celebra. En condicions normals, els diferents partits i ideologies debatran sobre els avantatges o inconvenients d’una Catalunya independent.
A dia d’avui, ningú sap amb certesa si el referèndum es farà i, en aquest cas, quanta gent anirà a votar. Tot apunta que els partidaris de la independència aniran a votar en massa, però no està clar el que faran els contraris.
Si finalment se celebra, la quantitat de gent que hi participi serà un bon indicador de l’èxit (o el fracàs) de la convocatòria.
Toni Rodon és politòleg
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
