29 maig 2024
spot_img
29 maig 2024

Les ecoetiquetes i altres fórmules perquè el sector de la moda sigui més sostenible

El 24 d’abril se celebra el dia de la moda sostenible i la revolució de la moda

El consum tèxtil ha augmentat un 40% a nivell mundial en les últimes dècades, la qual cosa ha intensificat el seu impacte ambiental. Per això, el sector planteja fórmules per avançar en la seva sostenibilitat. La conscienciació del consumidor i l’arribada de noves generacions al disseny tèxtil són dos factors clau per fer que la moda sigui més sostenible, així com la incorporació de noves tecnologies que permeten potenciar el respecte pel medi ambient.

Segons dades d’AEMA i EPRS recollides pel Parlament Europeu, hi ha 0,5 milions de tones de microfibres als oceans, suposant el 35% dels microplàstics alliberats al medi ambient. A més, es calcula que entre el 2% i el 10% de l’impacte ambiental a la UE el produeix la roba.

En total, el consum tèxtil per vestir ha augmentat un 40% en només unes dècades. A més demanda, més producció i, amb els últims mecanismes de producció en massa, més contaminació. Per tot això és vital recórrer a alternatives com la moda sostenible per contribuir a reduir aquesta amenaça generacional que afecta a tot el món.

“Les empreses de ‘fast fashion‘ hauran de reinventar-se o reposicionar-se si finalment es continua amb el paquet de mesures en què ha estat treballant la Unió Europea durant els últims mesos”, indica Estel Vilaseca, directora de l’àrea de Moda de l’escola LCI Barcelona. Segons aquesta experta, allargar la vida dels productes tèxtils està sent possible de dues maneres: una innovació en el procés de producció i una conscienciació dels consumidors.

Altres de les mesures que s’estan prenent venen directament de les autoritats. A França s’optarà per ‘prohibir’ de manera directa la roba de Shein. I és que l’Assemblea Nacional ja ha impulsat -a falta de passar pel Senat- la prohibició de publicitat per a cadenes de roba ‘fast fashion’ com Shein o Temu. També hauran de pagar un gravamen, la qual cosa complica encara més la viabilitat del seu negoci al país.

“Les noves generacions ja busquen alguna cosa més en la roba. És evident que es combina amb compres de ‘fast fashion per la facilitat que generen les noves plataformes d’enviaments i compres online i per uns preus que són imbatibles encara que no representen el cost real de tot el treball que implica la creació i elaboració d’una peça de roba. Malgrat això, no s’està deixant de banda el reciclatge i la roba de segona mà”, reconeix Vilaseca.

Ecoetiquetes

Les ecoetiquetes que impulsa Europa encara estan donant els seus primers passos. Segons dades oficials, hi ha més de 37.000 productes al continent que tenen aquesta etiqueta. L’objectiu és controlar els efectes que una peça deixa en el medi ambient durant el seu cicle vital. S’analitza tant el moment de fabricació com el de distribució, consum i rebuig.

“En el sector tèxtil destaca el procés de fabricació del cotó, sense anar més lluny”, indica l’experta de LCI Barcelona. I és que en cada producte, hi ha una fase que genera major impacte en el medi ambient. En el cas de la roba, com indiquen, és la fabricació de productes de cotó.

Aquesta ecoetiqueta genera una millor reputació de marca, però també certifica la sostenibilitat d’aquesta peça. Un signe de distinció que en els pròxims anys pot convertir-se en un atractiu per guanyar clients i que, a més, gràcies a la tecnologia pot derivar en un major coneixement del consumidor per allargar la vida útil del producte.

“Si a l’ecoetiqueta li sumem el passaport digital pel tèxtil que s’impulsa des d’Europa, al consumidor se li donarà tota la informació necessària i podrà prendre decisions de compra informades que tinguin un menor impacte en el medi ambient”, indica Vilaseca. I és que, com destaquen els experts, la innovació i la sostenibilitat van de la mà en els pròxims cicles de l’economia.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -