L’obra de Mies van der Rohe s’emmarca dins del Moviment Modern, que agrupa diferents corrents arquitectònics sorgits a mitjan segle passat
El Pavelló de Barcelona, dissenyat per Mies van der Rohe i Lilly Reich per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, és una mostra de l’anomenat Moviment Modern.
També conegut com a Estil Internacional, sota el concepte de Moviment Modern s’aglutinen un conjunt de tendències arquitectòniques sorgides a les primeres dècades del segle XX i que van representar una ruptura amb l’arquitectura tradicional que es feia fins aleshores.
El Moviment Modern va tenir lloc en el període comprès entre la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). En aquella època, els professionals de l’arquitectura a Europa van iniciar un procés de reflexió sobre com havien de ser els edificis i les ciutats perquè facilitessin les activitats bàsiques de les persones: treball, habitatge, transport…
Mies van der Rohe va ser un dels màxims representants d’aquest moviment, al costat d’altres arquitectes rellevants com Le Corbusier, Eileen Ramat, Walter Gropius, Frank Lloyd Wright o Alvar i Aino Aalto. Aquests arquitectes tenien com a objectiu renovar els principis de l’arquitectura i la planificació urbana, aplicant nous criteris de funcionalitat i nous conceptes estètics.
Un dels moments determinants per a l’eclosió del Moviment Modern va ser el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM) promogut per Le Corbusier el 1928. Se’n van fer unes quantes edicions a diferents països i va servir com a laboratori d’idees del Moviment Modern, fins a la seva dissolució el 1959.
Els membres del Congrés s’agrupaven en comissions que tractaven els diferents aspectes i aplicacions de l’arquitectura en societat: quin era el millor lloc per construir un barri d’habitatges, quines tècniques de construcció calia fer servir, quines eren les necessitats bàsiques a les quals les ciutats i el seu disseny urbanístic calia que donessin resposta…
Avui el Moviment Modern es considera un dels més importants i influents de l’arquitectura. Els seus principis han definit l’arquitectura i l’urbanisme del segle XX i la seva influència ha arribat també al món de l’art i del disseny.
El Congreso Internacional de Arquitectura Moderna fue fundado por Le Corbusier en 1928 y disuelto en 1959, buscaba enfrentarse a la revolución industrial y a los inconvenientes que esta causaba. En ese momento el congreso se daba prioridad al funcionalismo. #Arkin #history pic.twitter.com/eNotIs2umH
— Revista Arkin (@RevistaArkin) October 13, 2019
Corrents del Moviment Modern
El Moviment Modern engloba diferents corrents artístics. Des de l’estil que va sorgir a la Bauhaus, escola d’arquitectura, disseny i art fundada per Walter Gropius a la ciutat alemanya de Weimar el 1919, fins als moviments artístics com De Stijl als Països Baixos, el Constructivisme rus i el Racionalisme italià, que van aglutinar arquitectes, artistes i dissenyadors.
Tots aquests corrents tenen en comú la cerca de la funcionalitat en els dissenys. D’una banda, els dissenys de l’arquitectura moderna prescindien d’ornamentacions i detalls superflus i estaven marcats per línies rectes i senzilles. I de l’altra, els arquitectes del Moviment Modern van optar per incorporar tècniques i materials nous en la construcció, com el formigó armat o l’acer.
El concepte de funcionalisme va sorgir d’aquesta visió tan pragmàtica. D’acord amb aquest concepte, cal que cada edifici compleixi i mostri clarament la funció per a la qual ha estat creat. Aquests són també els principis que van aplicar Mies van der Rohe i Lilly Reich al Pavelló de Barcelona.
Fuentes: Fundació Mies van der Rohe, Plataforma Arquitectura, Hisour
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. Pots accedir a la nostra botiga per consultar el catàleg complet!
