Llençar menjar, un impacte en les persones i el planeta

Cada dia es llença una quantitat de menjar al món que seria suficient per alimentar milions de persones. Una realitat terrible, si tenim en compte que, en paral·lel, hi ha moltes famílies que no poden garantir àpats dignes. És una paradoxa que ens hauria de fer parar a reflexionar: mentre alguns aliments es tiren, altres persones passen gana.

El malbaratament alimentari fa referència a tots els aliments que es perden o es llencen al llarg de tota la cadena: des de la producció, el transport i la distribució, fins a les nostres neveres a casa.

Per exemple, quan demanes una pizza en un restaurant però no te la menges tota, o quan llences un iogurt perquè la data de consum preferent ha caducat, també estàs contribuint al malbaratament.

Les causes d’aquest fenomen són diverses. Hi poden influir les dates de caducitat confuses, que ens fan llençar aliments encara aptes per al consum, però també les compres impulsives  que de vegades fem al supermercat. També la sobreproducció, la negligència a casa -que fa que els aliments es facin malbé a la nevera abans de consumir-los- i fins i tot estratègies comercials que incentiven comprar més del que és necessari.

 No sempre és culpa nostra, però com a consumidors també tenim una responsabilitat i hi podem fer molt. Per exemple, podem planificar millor les compres i aprendre a conservar els aliments correctament, de manera que puguem reduir considerablement la quantitat de menjar que acaba a les escombraries.

Dades per pensar

Segons dades de la Generalitat de Catalunya, cada any es llencen prop de 400.000 tones d’aliments només a Catalunya. A Espanya, la xifra puja a més de 1,3 milions de tones anuals, i a nivell mundial gairebé 1.300 milions de tones de menjar acaben desaprofitades cada any, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Mentrestant, milers de famílies no poden assegurar un àpat digne cada dia. Tot el menjar que es llença podria alimentar milions de persones. Això demostra que el problema no és només de malbaratament, sinó també de justícia social.

Què implica llençar menjar?

El malbaratament alimentari té conseqüències que van molt més enllà de la nostra nevera. Des del punt de vista social, suposa que famílies passen gana i es genera desigualtat i frustració per no poder accedir a aliments bàsics.

En l’àmbit econòmic, es malgasten diners i recursos des de la producció fins al transport i l’emmagatzematge dels aliments.

A nivell ambiental, els aliments que acaben a les escombraries generen gasos d’efecte hivernacle, contaminació i malbaratament d’aigua i terra. També cal tenir en compte que el nostre model de consum alimentari sovint es basa en pràctiques poc sostenibles: cultius intensius en països del Sud Global per abastir el Nord, o productes que requereixen grans quantitats d’aigua en zones de secà, com els alvocats. Tot plegat contribueix a l’emergència climàtica i respon més a modes i hàbits imposats que no pas a necessitats reals.

Finalment, des d’un punt de vista sanitari, molts aliments que es llencen podrien ser segurs i nutritius per a moltes persones si s’aprofitessin correctament.

Bones pràctiques

Encara que el problema sembli gegant, hi ha moltes accions que podem fer per reduir-lo. Com a consumidors, podem planificar millor les compres, revisar què tenim a la nevera, conservar adequadament els aliments i aprofitar sobres i restes.

Com a societat, també hi ha moltes opcions per contribuir, a més de donar aliments a bancs d’aliments i entitats socials: comprar productes propers a caducar a preu reduït i fomentar iniciatives escolars o comunitàries que redistribueixen menjar. Actualment podem trobar bons exemples locals, en  supermercats que ofereixen caixes de productes propers a caducar i escoles que promouen tallers de cuina per aprofitar restes.

A més, una nova llei obligarà escoles i entitats a aprofitar allò que els sobri dels menjadors. L’objectiu és fer un pas endavant i evitar que el menjar es converteixi en rebuig o que es mantingui la idea de “el que sobra, pels pobres”.

No és només responsabilitat dels governs o les empreses. Cada vegada que planifiquem la compra, aprofitem un aliment que podria acabar a les escombraries o donem excedents a qui ho necessita, estem contribuint a un món més just i sostenible.

A casa també podem col·laborar. Si fas un sopar amb amics i sobra menjar, en comptes de llençar-lo, pots guardar-lo i convertir-lo en l’esmorzar del dia següent. O si tens fruita que s’està espatllant, prepara un batut o un smoothie, en comptes de llençar-la.

El malbaratament alimentari és una oportunitat perduda per alimentar persones, cuidar el planeta i estalviar recursos.