23 novembre 2024
spot_img
23 novembre 2024

Llibres per entendre el món després de la Segona Guerra Mundial

Diferents gèneres literaris han retratat els difícils anys de la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i la caiguda del Mur de Berlín

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) és un dels esdeveniments més importants de la història contemporània. El conflicte no va acabar-se amb la guerra, sinó que les seves conseqüències es van allargar fins a la caiguda del Mur de Berlín i la desintegració de la Unió Soviètica (URSS).

Igual que el cinema, la literatura ha sabut retratar els anys de la guerra des de diferents punts de vista: com vivien les persones, els durs anys de la postguerra i quins van ser els canvis polítics que es van derivar del conflicte.

Els relats estan protagonitzats per testimoniatges de persones que van viure la guerra a tots dos bàndols. A continuació, presentem una selecció de llibres que ens ajudaran a comprendre la fi d’una etapa històrica.

 

Relats amb veu pròpia

Primo Levi era un escriptor italià d’origen jueu que va estar empresonat al camp de concentració d’Auschwitz i va sobreviure per explicar-ho. És autor de Si això és un home (1958), on narra els seus 10 mesos de captivitat.

En aquesta mateixa línia testimonial es troba El diari d’Anna Frank, el diari personal d’una adolescent jueva escrit entre el 12 de juny de 1942 i l’1 d’agost de 1944. Durant dos anys, la família Frank va viure reclosa a l’amagatall d’un edifici a Amsterdam per salvar-se del règim nazi.

El 4 d’agost del 1944, la Gestapo (policia alemanya) va descobrir l’amagatall i l’Anna i la seva família van ser enviats al camp de concentració d’Auschwitz. L’Anna va morir al camp de concentració de Bergen-Belsen el febrer del 1945, dos mesos abans que fos alliberat per les tropes aliades.

 

Ficció per comprendre la realitat

Els estralls de la guerra també han inspirat relats de ficció. Walter i Friedrich són els protagonistes de la novel·la Morir a la primavera (2015), de l’autor alemany Ralf Rothmann.

Aquests dos amics de 17 anys es veuen immersos en el conflicte quan són reclutats per les tropes nazis per lluitar al front. Una història que narra el pas de l’adolescència a la maduresa en un moment caòtic de la història del seu país.

La novel·la El noi del pijama de ratlles (2006), de l’autor irlandès John Boyne, està escrita des de l’òptica infantil d’en Bruno, un nen alemany que es muda al costat de la seva família a un poble proper al camp de concentració d’Auschwitz, on treballa son pare.

En Bruno fa amistat amb en Shmuel, un nen jueu que viu al camp, a l’altre costat de la tanca metàl·lica i que sempre va vestit amb “un pijama de ratlles”.

 

La Història explicada en vinyetes

La novel·la gràfica i el còmic són altres formats amb els quals ens podem endinsar en aquesta etapa de la història contemporània. El llibre il·lustrat Diez relatos para atravesar los muros (2009) es va publicar amb motiu del 20 aniversari de la caiguda del Mur.

Un total de deu relats d’autors de diferents països que van estar separats pel mur durant dècades. Entre ells, l’autora polonesa Olga Tokarczuk, recent Premi Nobel de Literatura 2019.

Un altre exemple seria Maus: Relat d’un supervivent, el còmic de l’autor nord-americà Art Spiegelman. La història es va publicar per fascicles a la revista Raw i anys més tard es va recopilar en un llibre que va guanyar el Premi Pulitzer el 1992. És l’única novel·la gràfica guardonada amb aquest prestigiós premi literari.

Spiegelman narra les experiències del seu pare, jueu polonès i supervivent de l’Holocaust. L’autor caricaturitza els personatges retratant-los com si fossin animals: els jueus són ratolins, els alemanys són gats i els polonesos no jueus, porcs.

 

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -