Llogar un pis a Catalunya: mesures per facilitar-ne l’accés
A Catalunya es posen en marxa cada vegada més iniciatives perquè tothom tingui accés a un habitatge, especialment els joves i les persones amb menys ingressos
Durant el 2024 es van signar a Catalunya més de 115.000 contractes de lloguer en ciutats grans de més de 70.000 habitants, com Terrassa, Mataró, Manresa o Barcelona. Signar un contracte de lloguer significa que l’arrendatari o llogater paga una quantitat mensual al propietari del pis per poder-hi viure.
A casa nostra, el més comú és el lloguer que s’utilitza de manera permanent. Aquests pisos es poden trobar tant al mercat lliure com al mercat protegit, depenent de si tenen o no ajuts públics o limitacions de preu. En el cas del mercat lliure són els propietaris que fixen els preus dels lloguers, mentre que en el mercat social o d’habitatge protegit, els pisos tenen una regulació pública perquè les persones amb menys recursos hi puguin accedir.
En els darrers anys l’accés un habitatge de lloguer s’ha complicat, especialment per a les persones joves i aquelles amb menys recursos econòmics. És per això que l’administració pública ha impulsat algunes accions perquè l’accés a l’habitatge sigui universal, és a dir, per a tothom. Les noves normatives que limiten els preus, la promoció d’habitatge social o les ajudes directes al lloguer, són alguns passos que ja s’estan portant a terme.
Un mercat que comença a canviar
Encara que durant anys trobar un pis assequible ha estat difícil per a moltes famílies i joves, els canvis en la normativa estan afavorint canvis en positiu. El març del 2024, per exemple, es va aprovar una llei que posa un límit als preus del lloguer en municipis amb molta demanda, les anomenades “zones tensionades”.
Gràcies a aquesta mesura, que la Generalitat ha implementat a casa nostra, els propietaris han de respectar un preu màxim i oferir informació clara del contracte, afavorint així la transparència i la protecció dels llogaters.
Aquesta regulació ajuda a frenar pujades desmesurades de preus i garanteix que més persones puguin accedir a un habitatge digne, sense haver de destinar-hi més del que es poden permetre.
El compromís amb l’habitatge públic
Una altra aposta és la promoció de l’habitatge social o protegit. Aquest tipus de pisos estan pensats per a persones i famílies amb pocs recursos, i es lloguen a preus molt per sota del mercat.
Amb aquest objectiu, el govern català ha impulsat el Pla 50.000, que preveu la construcció de 50.000 nous habitatges públics en els pròxims sis anys. Aquesta iniciativa suposarà una inversió de 4.400 milions d’euros i permetrà incrementar el parc de lloguer protegit a Catalunya, un dels grans reptes de futur.
A més, ajuntaments com el de Barcelona treballen per fer realitat aquest compromís. L’alcalde Jaume Collboni ha anunciat que la ciutat vol construir 1.000 pisos protegits cada any i eliminar tots els pisos turístics abans del 2028, fet que permetrà recuperar 10.000 habitatges per al lloguer habitual.
Ajudes per a joves i famílies vulnerables
Per tal que ningú es quedi fora, existeixen ajudes específiques al lloguer. Una de les més destacades és el Bo Lloguer Jove, que ofereix fins a 250 € mensuals a persones d’entre 18 i 35 anys que compleixin amb uns determinats requisits.
També hi ha subvencions gestionades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya destinades a persones amb ingressos baixos. Aquestes ajudes es poden sol·licitar anualment i tenen com a objectiu reduir el cost del lloguer, fent-lo més accessible.
A més, la Generalitat de Catalunya ha reforçat els canals d’atenció i assessorament, amb oficines locals d’habitatge i serveis d’acompanyament perquè es puguin tramitar les ajudes.
Un camí cap a un accés més just
Tot i que el preu mitjà del lloguer a Catalunya és d’uns 840 € mensuals (i pot arribar a més de 930 € a les comarques de Barcelona), els mecanismes de regulació i les mesures públiques comencen a equilibrar el mercat. L’objectiu és que cada vegada més persones puguin viure on desitgin, sense que el cost de l’habitatge suposi un obstacle insalvable.
Catalunya està avançant cap a un model amb més habitatge públic i major protecció per als llogaters. Encara hi ha camí a fer —actualment només l’1,7% del parc residencial és habitatge social—, però els projectes en marxa indiquen una clara voluntat de millora.