Més de vint quilòmetres de nou clavegueram: com funciona el subsol de la ciutat?
Barcelona actuarà en la rehabilitació i renovació de 201 punts en 10 districtes de la ciutat durant els pròxims dos anys
T’has parat mai a pensar on va a parar l’aigua residual quan tires la cadena del vàter? O l’aigua plena de sabó que s’escola pel plat de la dutxa? A sota terra hi ha tot un laberint subterrani format per una xarxa de milers de quilòmetres de clavegueres, que condueixen aquestes aigües brutes fins a plantes depuradores, on es tracten abans d’abocar-se al medi.
Barcelona és una de les ciutats més grans de l’estat espanyol, amb més 1.700.000 habitants. A més, durant la temporada d’estiu pot arribar a rebre fins a 3 milions de turistes que resideixen i hi dormen durant uns dies. Per poder canalitzar les aigües residuals de tot aquest conjunt de persones, la ciutat compta amb una sofisticada xarxa de clavegueram que s’estén al llarg de gairebé 2.000 quilòmetres.
Aquesta xarxa funciona com un sistema unitari, és a dir, recull tant les aigües brutes de les cases, com també l’aigua de pluja que arriba a les clavegueres a través dels embornals, les reixetes que veiem al carrer. El sistema subterrani també inclou col·lectors -grans canonades-, pous i dipòsits de regulació, que emmagatzemen l’aigua de pluja i que tenen dues funcions: evitar les inundacions regulant el cabal, i reduir la contaminació retenint els residus que podrien arribar al mar.
Mantenir la xarxa de clavegueram en bones condicions és imprescindible per al bon funcionament d’una ciutat. En aquest sentit, Barcelona renovarà i rehabilitarà 22 quilòmetres de clavegueram fins al 2027 en el marc del programa Pla Endreça. Aquestes millores permetran: evitar males olors, prevenir enfonsaments a la via pública, ampliar la vida útil del clavegueram i millorar la qualitat ambiental dels barris. En total, s’actuarà en 201 punts en 10 districtes de la ciutat, 121 el 2026 i 30 més el 2027.
Una creació dels romans
Els romans van ser els primers a pensar com evacuar els residus domèstics. Ells van idear les primeres clavegueres de l’antiga Barcino, que tot i que no estan en funcionament, encara se’n poden veure a trams de Ciutat Vella. En aquell temps, donaven tanta importància a la xarxa de clavegueram que la gent havia de pagar un impost per conservar-la i, fins i tot, hi havia funcionaris dedicats al seu manteniment.
L’origen de la xarxa de clavegueram moderna, però, es deu a l’enginyer Pedro García Faria, conegut com ‘el Cerdà del subsol’. Ell va ser el responsable de materialitzar la xarxa d’evacuació que ja figurava en el pla que havia dissenyat l’urbanista Ildefons Cerdà, ideòleg de l’Eixample de Barcelona.
A finals del segle XIX a Barcelona hi va haver una gran epidèmia de còlera que va causar més de 1.300 morts. Això va fer accelerar la construcció de les noves clavegueres, passant de 31 quilòmetres a 212. El Pla García Faria va marcar l’inici de la planificació moderna d’un sistema que s’ha anat modernitzant amb els plans de 1954 i 1968 -que van introduir la depuració-, i finalment, els més recents, que han digitalitzat i automatitzat tot el sistema.
Per què t’expliquem aquesta notícia?
Sabies que si poséssim en fila tota la xarxa del clavegueram de Barcelona podríem arribar fins a Berlín? Pels budells de la ciutat hi circulen milers de litres d’aigua per segon i cada any els serveis de manteniment n’extreuen milers de tones de residus sòlids.
Que la xarxa de clavegueres funcioni correctament és essencial per evitar inundacions en casos de fortes pluges, protegir el medi ambient i garantir la salut pública.
Els ciutadans també som responsables del seu manteniment. Llençar objectes pel vàter -com tampons, compreses o bastonets de les orelles-, o utilitzar les clavegueres com a paperera, dificulta el bon funcionament del clavegueram i genera molts costos econòmics. Fer-ne un bon ús és una mostra de civisme i bon comportament.