Metro de Barcelona: un segle de tecnologia, innovació i sostenibilitat
La història del Metro de Barcelona és també la de la seva constant modernització i actualització a les noves tecnologies, amb voluntat de ser un transport sostenible
El metro de Barcelona celebra cent anys d’història convertit en un referent d’innovació i sostenibilitat. Al llarg del seu primer segle, aquest sistema de transport subterrani s’ha anat modernitzant i adaptant a les tecnologies de cada moment, amb voluntat de ser un mitjà sostenible.
El primer trajecte del Metro de Barcelona es va fer a finals de 1924. Durant les primeres dècades, dues empreses explotaven el servei per separat: el Gran Metropolità i el Metro Transversal, cadascuna amb els seus propis trens i sistemes tècnics.
Al Metro Transversal hi circulaven les sèries 100 i 200, que eren més bàsics, i les 400 i 600, més segurs i confortables. Per la seva banda, els del Gran Metropolità eren de la sèrie 300, fabricats a Bilbao, amb una tecnologia i amplada de via diferents.
Amb la municipalització del servei als anys 5, és a dir, quan la gestió del metro va passar a dependre de l’Ajuntament, els models es van anar unificant, tot i que la Línia 1 encara conserva avui un ample de via diferent, record del seu origen independent.
De “pajaritos” a trens automàtics
Cada nova generació ha incorporat millores en seguretat, confort i eficiència. Els trens de la sèrie 200, coneguts com els pajaritos, van simbolitzar la modernitat durant la postguerra, als anys 40 i 50. Més endavant, la sèrie 600 va introduir una conducció automàtica pionera basada en sensors òptics, un sistema avançat però fràgil, que es va abandonar als anys noranta.
A començaments dels anys 80 i 90, van arribar les sèries 3000 i 4000, dissenyades per modernitzar la flota: incorporaven intercomunicadors, portes lliscants i aire condicionat, i servien principalment les línies més transitades de la xarxa. Posteriorment, els trens més recents, de les sèries 7000 i 8000, combinen eficiència energètica, sostenibilitat i accessibilitat universal.
L’arribada de les línies 9 i 10, als anys 2000, va suposar un salt tecnològic. Aquestes línies inclouen els primers trens sense conductor d’Espanya, controlats des del Centre de Comandament de La Sagrera. Aquest sistema redueix els errors humans, optimitza la circulació i millora la seguretat a les andanes. Els trens automàtics estan connectats permanentment amb el centre, que n’analitza la ubicació i l’estat en temps real.
Aquesta infraestructura digital també ha facilitat la T-mobilitat, que permet comprar i validar títols de viatge des del mòbil, fent més àgil i sostenible l’accés al transport públic.
Enginyeria sota terra
Construir metro a Barcelona no ha estat una feina fàcil. El subsòl de la ciutat és molt divers, amb roques dures com granit i pissarra a la part alta, i materials tous com argiles i sorres a prop del mar. Aquest contrast obliga a combinar tècniques constructives diferents.
Els túnels poden excavar-se a cel obert, amb murs pantalla i drenatge, o amb tuneladores, que perforen i revesteixen la paret simultàniament.
Les estacions s’adapten al terreny. Algunes es construeixen entre pantalles, amb murs que suporten la terra circumdant; d’altres es construeixen en pou, amb una excavació vertical del subsòl com passa a les línies 9 i 10; i algunes es construeixen en viaducte, sobre estructures elevades que permeten instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes.
Mobilitat sostenible i accessible
La manera com es construeixen les estacions, adaptant-se al terreny amb murs, pous o viaductes i aprofitant les cobertes per instal·lar plaques fotovoltaiques, forma part de l’estratègia del metro per ser sostenible i eficient.
Cada trajecte substitueix desenes de vehicles de combustió, redueix emissions i millora la qualitat de l’aire. Totes les estacions i trens estan dissenyats per garantir accessibilitat universal, amb ascensors, rampes i senyalització tàctil.Els pròxims projectes preveuen una xarxa més interconnectada i completament sostenible, amb noves línies, estacions i connexions amb altres mitjans de transport. L’objectiu és consolidar el metro de Barcelona com un eix central d’una mobilitat eficient, neta i inclusiva per a tota la ciutat i l’àrea metropolitana.
