22 juliol 2024
spot_img
22 juliol 2024

Noam Chomsky només va morir a Twitter: la notícia falsa viral sobre la mort del filòsof

Les revistes anglosaxones Jacobin i New Statement van publicar obituaris i, a Espanya, alguns representants polítics van donar el condol a les xarxes  

La setmana passada milers de missatges de condolences i reconeixements van omplir les xarxes després que es viralitzés una notícia falsa sobre la mort del lingüista i filòsof Noam Chomsky. No és el primer cop que això passa: uns mesos enrere, també va anunciar-se la suposada mort del cantautor Tomeu Penya, que va resultar falsa. Personalitats famoses moren i ressusciten a les xarxes socials en poques hores de diferència.

Però la cosa no va quedar només entre uns quants posts d’usuaris a X (abans Twitter). Les revistes anglosaxones Jacobin i New Statement van publicar obituaris i, a Espanya, alguns representants polítics, com ara el portaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, van donar el condol a les xarxes. 

Ara bé, cap mitjà de referència de l’Estat va publicar la notícia. Uns minuts més tard, la dona de Chomsky va desmentir la suposada mort del seu marit en un missatge a l’agència Associated Press. Aquest fet va desencadenar una allau de rectificacions a X. 

La importància d’identificar la desinformació

Durant l’estona del dia que dediquem a internet no només consumim contingut de manera passiva, també participem enviant contingut diàriament: posant m’agrada, compartint articles, escrivint posts a les xarxes, reenviant correus electrònics o missatges de WhatsApp, etc. 

Els continguts digitals són infinits i accessibles a tothom. Aquesta llibertat té aspectes negatius i positius. D’una banda, és una oportunitat per poder descobrir i connectar amb una varietat de veus i perspectives que potser abans no teníem a l’abast o que desconeixíem. La immediatesa de les xarxes  facilita el seguiment de notícies en temps real i la participació en moviments socials. Però, d’altra banda, aquesta llibertat també ha obert la porta a la publicació indiscriminada d’informació imprecisa, sense contrast, irrellevants o fins i tot manipuladores. 

A les xarxes socials tothom pot dir la seva. El gran volum d’informació publicada (molta de baixa qualitat) fa que ens resulti molt més complicat processar-la i comprendre-la de manera crítica.  Anomenem a aquest fenomen “infoxicació” o sobreinformació.

Aprendre a destriar la informació de qualitat entre el mar infinit de continguts és fonamental per poder navegar el nou panorama informacional. Com la suposada mort de Chomsky, cada dia ens arriben notícies falses o tretes de context. Per protegir-nos d’aquesta mena de continguts i evitar participar de la seva difusió, cal parar molta atenció a les fonts. Que un representant polític comparteixi certa informació no necessàriament vol dir que aquesta sigui veraç. En matèria d’actualitat, les nostres fonts han de ser els mitjans de comunicació de referència i les organitzacions de verificació de dades.  

Tot plegat destaca la importància de ser crítics i atents a l’hora d’identificar la desinformació. Aprendre a fer aquesta anàlisi és un procés necessari perquè tothom —també la classe política— és vulnerable a la desinformació. Abans de compartir alguna notícia que ens emocioni, aturem-nos. A continuació, revisem sempre si alguna font periodística de referència la menciona. Encara millor si aquesta es dedica a la verificació.

El Fake de la Setmana és un projecte conjunt de Junior Report i Verificat

Si el teu centre educatiu està interessat a treballar la desinformació a l’aula, omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -