El còmic i la novel·la gràfica combinen imatge i text per explicar històries, però cada format té les seves pròpies característiques
Les novel·les gràfiques s’han fet molt populars els darrers anys, especialment entre el públic més jove. Aquest format narratiu pot esdevenir una eina molt potent per fomentar la lectura, sobretot entre aquelles persones que no aconsegueixen enganxar-se a una altra mena de llibres.
La novel·la gràfica és un gènere literari que explica una història a través de vinyetes i il·lustracions. La definició pot fer-nos pensar en el còmic i, de fet, moltes persones consideren que tots dos formats són el mateix. Ara bé, tant el còmic com la novel·la gràfica tenen les seves pròpies característiques que els diferencien.
Una d’aquestes diferències és l’estructura. Mentre que la novel·la gràfica explica una història independent i autoconclusiva (és a dir: amb inici, nus i desenllaç), els còmics no plantegen un final tancat. La idea del còmic és desenvolupar una mateixa història en diversos lliuraments, com si fos una sèrie.
Una altra de les diferències està relacionada amb l’extensió: generalment, les novel·les gràfiques són obres més llargues que els còmics, que no acostumen a superar les 30 pàgines. A més, els temes que tracten les novel·les gràfiques solen ser més complexos, ja que els autors busquen aprofundir més en les històries i els conflictes dels personatges.
Finalment, una de les diferències més comunes és el format. Els còmics se solen publicar en format revista, amb una enquadernació engrapada. En canvi, les novel·les gràfiques s’assemblen més a les novel·les tradicionals, amb una enquadernació en format llibre. Això també influeix en el preu de tots dos articles.
L’origen de les historietes
L’origen de les històries il·lustrades es remunta milers d’anys enrere, molt abans de la invenció de la impremta i l’aparició dels primers còmics. Alguns especialistes consideren que els murals egipcis, les pintures gregues i els relleus romans són els antecedents directes del còmic.
En canvi, per d’altres historiadors, la invenció de la impremta va marcar l’inici d’aquestes històries il·lustrades. La primera obra que va incorporar una sèrie de dibuixos amb narració va ser Los viajes del doctor Syntax (1809), de Thomas Rowlandson, que avui es considera el creador del còmic.
Així i tot, el terme còmic no va començar a utilitzar-se fins al 1896. Aquell any es va publicar el primer còmic modern: The Yellow Kid, de Richard F. Outcault, una sèrie d’historietes que criticaven la pobresa provocada per la cultura consumista de l’època. Era la primera vegada que es feien servir globus o bafarades per incorporar el diàleg dels personatges.
L’Edat d’Or dels còmics va tenir lloc entre la dècada del 1940 i el 1960 als Estats Units. Aquells anys va aparèixer per primera vegada la figura del superheroi i es van crear molts personatges famosos, com Superman. Durant aquesta època, la indústria del còmic es va consolidar i va passar a ser una gran indústria cultural tal com la coneixem avui.
Es considera que la primera novel·la gràfica publicada va ser Contrato con Dios (1978), del famós dibuixant de còmics Will Eisner. Aquesta obra il·lustrada deixa enrere les històries infantils i de superherois pròpies dels còmics i es dirigeix a un públic més adult, amb una trama més madura i profunda.
Obres icòniques
La història de les novel·les gràfiques ens ha deixat títols icònics. És el cas de Persèpolis (2000), de l’artista iraniana Marjane Satrapi, una obra autobiogràfica en què l’autora explica les diferents etapes que van marcar la seva vida: des de la seva infància a Teheran durant la Revolució Islàmica fins a la seva vida adulta a Europa.
Maus (1991), del dibuixant de còmics Art Spiegelman, és una altra de les novel·les gràfiques més aplaudides. Narra la història de Vladek Spiegelman (el pare de l’autor), un jueu polonès que va sobreviure als camps d’extermini nazis.
Publicada inicialment per lliuraments, L’Incal (1980-1988) s’ha convertit en una altra obra de culte per als fans de les històries il·lustrades. Creada per l’escriptor xilè Alejandro Jodorowski i l’il·lustrador francès Moebius, es tracta d’una òpera espacial: un subgènere de la ciència-ficció on es narren històries d’aventures situades a l’espai.
Hierba (2022) va ser considerada la millor novel·la gràfica de l’any 2022 per mitjans de prestigi com The New York Times o The Guardian. Escrita per la dibuixant sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, la novel·la explica la història real de Lee Ok-Sun, una jove coreana que durant la Guerra del Pacífic (1979-1983) va ser explotada sexualment per l’exèrcit japonès.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
