Per què Trump vol aconseguir Groenlàndia?
L’illa àrtica clau del segle XXI: recursos estratègics i la disputa geopolítica entre els Estats Units, Europa i les grans potències
On és Groenlàndia?
Groenlàndia, situada a l’Atlàntic Nord, és la segona illa més gran del planeta Terra, només per darrere d’Austràlia, i compta amb una superfície de més de 2 milions de quilòmetres quadrats. Només 57.000 persones viuen a l’illa i la majoria són inuits, que anteriorment es coneixien com a esquimals. Hi viu molt poca gent perquè el 85% de l’illa està completament congelada i, per tant, és inhabitable.
Qui hi governa?
Groenlàndia ha estat habitada des de fa segles per pobles del nord d’Europa. A partir del segle XVIII i amb l’expedició de Hans Egede el 1721, van començar a arribar colons danesos que es van assentar a prop del que avui és la ciutat de Nuuk. El 1814, després de la separació de Noruega i Dinamarca, Groenlàndia va passar a dependre del Regne de Dinamarca, tot i que va mantenir un govern propi.
El 1953 es va incorporar oficialment al Regne de Dinamarca, i els seus habitants es van convertir en ciutadans danesos. Posteriorment, el 1979, un referèndum va atorgar encara més autonomia a Groenlàndia, reservant només la seguretat i la defensa al govern de Dinamarca.
Avui, Groenlàndia és un territori autònom dins del Regne de Dinamarca. Això vol dir que no és un país independent, però té un alt grau d’autogovern: el seu parlament i govern local decideixen sobre la majoria dels assumptes interns, com educació, sanitat o medi ambient, mentre que Dinamarca segueix a càrrec de la defensa, la política exterior i la moneda.
Tot i que forma part de Dinamarca, Groenlàndia no pertany a la Unió Europea, després d’abandonar-la el 1985 per decisió dels seus habitants en un altre referèndum.
Per què Donald Trump vol Groenlàndia?
En els darrers dos segles, els Estats Units d’Amèrica han intentat comprar aquest territori fins a cinc ocasions. Groenlàndia, tot i ser un territori amb condicions extremes, posseeix una enorme font de recursos naturals: or, gas natural, petroli i alguns dels jaciments de terres rares més prometedors del món. Aquests elements són fonamentals per a la fabricació de la tecnologia moderna.
A més dels recursos naturals, Groenlàndia està situada en un punt geoestratègic crucial pels Estats Units que permetria controlar rutes i moviments d’altres potències com Rússia o la Xina i contrarestar possibles atacs.
Així mateix, el canvi climàtic que el mateix Trump qualifica d’“estafa”, està descobrint noves rutes comercials que abans estaven congelades. Per al 2035, l’Organització Mundial del Comerç preveu que la Ruta del Mar del Nord, propera a Rússia, creixi molt més que la Ruta del pas del Nord-oest, propera al Canadà i als Estats Units.
D’aquesta manera, la futura ruta de l’Àrtic Central, que es dibuixa gràcies al canvi climàtic, obre un ventall molt ampli de possibilitats per a qui la domini. Si Trump es fa amb Groenlàndia, els Estats Units seran el país que inauguri aquesta nova ruta comercial i, per tant, podrien canviar a favor seu els equilibris geoestratègics.
Per què Europa i Dinamarca veuen amb preocupació les intencions de Trump?
Groenlàndia ja va ser ocupada i controlada pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, quan el règim nazi va envair i ocupar Dinamarca. Quan el 1946 va acabar la guerra, els Estats Units van oferir a Dinamarca 100 milions de dòlars en or (que equivaldrien a uns 1.300 milions de dòlars actualment) per controlar l’illa. Els danesos no ho van acceptar, però, tot i això, els nord-americans no van retirar les seves tropes i van acabar firmant un acord que els permetia mantenir una base aèria militar.
Per tant, el govern nord-americà encara té certa presència militar en territori groenlandès. Això facilitaria una hipotètica operació militar si no s’arriba a un acord econòmic pel control de l’illa, tenint en compte que el president dels Estats Units, Donald Trump, va argumentar que “l’ús de forces militars nord-americanes sempre és una opció” i que no li tremola el pols a l’hora d’utilitzar el seu exèrcit, com va fer en la intervenció a Veneçuela i la captura del seu president, Nicolás Maduro.
Aquesta presència militar accentua la tensió entre els Estats Units i la Unió Europea, que s’ha mostrat massa permissiva l’últim any amb el govern de Trump i les seves constants amenaces. Ara es troba en una tessitura complicada perquè un grup de set països europeus, que són Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Polònia, Regne Unit, i la mateixa Dinamarca, han defensat la sobirania groenlandesa.
L’ofensiva no només posa en perill la integritat de la Unió Europea, sinó que també està en risc l’OTAN, que és l’aliança militar de diversos països que es protegeixen entre ells davant d’atacs i que juga un paper clau en la seguretat d’Europa i altres regions estratègiques del món. Tant Dinamarca com els Estats Units formen part de l’OTAN i, per tant, si els Estats Units envaïssin militarment Groenlàndia, estarien atacant directament un país de l’OTAN, cosa que podria suposar la dissolució de l’organització.
I gairebé més important que això és que podria canviar l’ordre mundial. Si els Estats Units aconseguissin Groenlàndia per la força i això provoqués la ruptura de l’OTAN, s’afebliria el sistema d’aliances i normes que des de fa dècades intenta evitar guerres entre països. És a dir, sense una OTAN forta, Europa es debilitaria, perquè perdria la protecció que l’aliança ofereix davant de possibles atacs. Cada país s’hauria de defensar sol, cosa que facilitaria que potències com Rússia avancessin en conflictes com el d’Ucraïna i que altres països imitessin aquest comportament. El resultat seria un món més inestable, on les regles internacionals perdrien valor i la llei del més fort es podrien imposar a escala global.