Pachamama: el festival de la Mare Terra
Diversos pobles indígenes de Sud-Amèrica reten homenatge a la naturalesa representada en aquesta divinitat
La Pachamama és una divinitat de la cultura inca que representa el nostre planeta, la terra en la qual vivim. En països com Bolívia, Perú, Equador, Argentina o Xile, els indis quechua i aimara veneraven a la deessa Pachamama o Mama Pacha.
La paraula pacha és una expressió de les llengües indígenes que defineix la terra, el món, el temps i l’univers. No és només la terra que trepitgem i la naturalesa que podem percebre, sinó també el cicle de vida que comprèn.
Els antics indígenes celebraven festes i rituals per honrar a la Mare Terra i donar-li les gràcies per tot el que oferia: els cultius per menjar, les plantes per preparar ungüents i medicines, els arbres per construir casa i eines…
https://twitter.com/RichardDavila30/status/1016480228594634755
Es calcula que a Amèrica del Sud i Centreamèrica hi ha 50 milions de persones que pertanyen a comunitats indígenes. Aquests descendents intenten mantenir les tradicions i costums dels seus avantpassats perquè la seva cultura no es perdi en la història.
https://twitter.com/KiweNasa/status/997677420697223169
Ofrenes, cants i saviesa
Les celebracions en honor a la Pachamama inclouen ofrenes de menjar, objectes i flors per a la deessa. En l’antiguitat se sacrificaven flames per demanar bones collites per a l’any que començava (en alguns llocs segueix fent-se avui dia).
Les comunitats indígenes es bolquen en la festivitat: s’organitzen balls i cants, es preparen plats tradicionals i es venen productes artesanals.
La figura de la Mama Pacha està representada per l’anciana més vella de la comunitat, que és la protagonista de la festa. És una manera de reconèixer el poder de les dones per engendrar vida i la seva importància dins de la tribu.
La filosofia de la Pachamama transmet un missatge de comunió, sostenibilitat i respecte pel medi ambient. En molts països del món s’organitzen festivals de la Pachamama amb activitats que promouen l’amor per la naturalesa.
A Tucumán, Argentina, existeix un Museu de la Pachamama que explica els orígens i costums de les tribus indígenes que van habitar aquesta regió i que els seus descendents segueixen honrant a la Pachamama.
Una mescla de cultures i tradicions
El culte a la Pachamama existeix des de fa milers d’anys, molt abans que els primers conqueridors espanyols arribessin a Amèrica. Els rituals i creences es van transmetre de forma oral durant segles, per això la celebració pot variar a cada lloc.
Les cerimònies i actes d’homenatge se celebren durant el mes d’agost, però hi ha regions que fan coincidir la festivitat amb el Carnestoltes (segurament per la influència de la religió cristiana i el ritual de quaresma, que tenia lloc al febrer).
Alguns pobles indígenes també celebraven el 21 juny, dia del solstici d’estiu, com a inici de l’any nou indígena. Aquest calendari es basa en el cicle lunar, que controla la naturalesa, les pluges i la vida animal i vegetal.
https://twitter.com/RosateleSUR/status/1009793024749133824?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1009793024749133824&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20180724%2F45947692106%2Ffestival-pachamama-madre-tierra-naturaleza-suramerica.html
És el que es denomina sincretisme religiós: davant l’arribada dels colonitzadors, que intentaven imposar la seva cultura i religió, les tradicions d’ambdues cultures s’entremesclaven i produïen noves divinitats, festes i celebracions que agafaven una mica de cada origen.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English