L’explotació laboral es deu a totes aquelles grans empreses i multinacionals que dominen el mercat on es troben
A causa d’això, estan constantment entre polèmica, ja que moltes d’elles en buscar el seu màxim benefici, utilitzen com a recurs, entre molts altres, aprofitar-se de la manca protecció laboral d’alguns països subdesenvolupats per explotar els treballadors amb llargues jornades a les fàbriques per uns salaris pèssims.
L’explotació en totes aquestes fàbriques, on s’elaboren els productes que després són consumits als països desenvolupats, és a dir, a l’Occident, ha estat motiu de queixa per a moltes ONG, que denuncien la situació laboral dels treballadors en les grans multinacionals: considerades l’esclavitud del S. XXI.
Tot plegat, atès que no es dóna gens d’importància als treballadors ni als seus drets, tan sols en la producció excessiva i constant dels productes per tal de vendre’ls en els països consumistes d’Occident.
És per això que les empreses requereixen viure d’una bona imatge davant de tots els consumidors, sense mostrar les il·legalitats que s’amaguen darrere de cada producte.
Tenir-ne una de dolenta produeix un descens en la seva demanda i, per això, “l’esclavitud” en les grans marques encara es troba en una gran incògnita per a gran part de la població que viu en la ignorància del consum.
Tot i que no sempre ha de ser així, ja que moltes empreses tenen el benefici de la fidelització dels consumidors i tenen present que, per molta polèmica que giri al voltant de la seva marca, ja si és per la contaminació que causa o l’explotació laboral que crea, els seus consumidors consolidats seguiran comprant els seus productes passant per alt tot el que ha comportat el bé final en si.
I, per tant, aquestes empreses obtindran encara més benefici, ja que les seves il·legalitats no restaran dividends ni tampoc faran baixar els seus ingressos.
Hi ha moltes empreses en constant polèmica d’explotació laboral. Una d’elles, l’empresa tecnològica més adinerada Apple. Aquesta ha estat més d’una vegada sota crítiques i denúncies laborals en les seves empreses instal·lades en la Xina, a causa de denúncies per una clara violació dels drets laborals dels treballadors.
L’incompliment de les normatives com: discriminació a treballadores i minories ètniques, horaris de treballs excessius, males condicions d’ambient laborals, causant de problemes de salut (físics com psicològics), a més a més de l’excés de contaminació que provoca la fabricació dels telèfons mòbils.
Un cas donat d’aquesta gran empresa va ser la denuncia a una de les fàbriques asiàtiques a causa de la contractació de treballadors menors d’edat que realitzen jornades laborals superiors a les 11h tan sols per 13€ diaris.
Una altra empresa envoltada de crítiques i molt coneguda és Inditex, en que s’inclouen les marques Pull&Bear, Stradivarius, Massimo Dutti, Zara, Oysho i Bershka. Ha estat denunciada vàries vegades per abusos als treballadors, irregularitats i amb unes condicions precàries a causa de la contractació d’immigrants sense papers en certes fàbriques, els quals sovint són nens.
A més a més de denúncies a causa de l’excés d’hores de treball – superior a les 12 hores-, a agressions verbals i físiques a les treballadores, a hores extres sense remuneracions amb uns salaris entre els 5 i 7 euros diaris (equival a 100-200 euros mensuals) i, també, pel fet que les menors són les més perjudicades en aquestes fàbriques tèxtils.
Després de saber com aquestes empreses incompleixen normatives tant laborals com dels drets humans, seguiràs comprant la seva roba?
Els teus pantalons estan tacats d’explotació.
Article redactat per estudiants d’ESO i redactors del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.