Créixer fora de casa

Després de deixar Barcelona per embarcar-se a Itàlia com a nou fitxatge del Sampdoria, parlem amb Gerard Yepes, exalumne de Nostra Senyora, per descobrir com és entrenar com un futbolista d’elit

Quines diferències trobes en les sessions d’entrenament respecte a les de l’any passat?

Les sessions són més llargues, més exigents físicament i les coses es fan molt més ràpid. Entrenem 4 o 5 dies a la setmana i, a vegades, fem entrenaments dobles (matí i tarda). Cada dia de la setmana treballem una cosa en específic, ja sigui tàctica ofensiva, tàctica defensiva, tècnica… i cada dimarts fem treball atlètic. Al final de l’entrenament fem uns 20 minuts sense pilota, el preparador físic ens prepara uns exercicis per fer i ens posa a córrer.

Creus que trobar companys que també estan lluny de casa ajuda a sobre portar-lo?

Sí, ajuda. En tot moment entens la situació de l’altre perquè més o menys és similar a la teva, així que aprens a empatitzar més. Jo també he tingut la sort de trobar dos companys que parlen el castellà, els quals m’ajudaven bastant al principi amb l’idioma, però ara ja intento parlar sempre l’italià per millorar-lo.

En quins moments trobes a faltar casa teva?

Trobo a faltar el no estar a casa sobretot en els moments que estic cansat. Al principi, és més dur, després ja t’adaptes, t’acostumes i les coses són més fàcils.

Quina ha estat la part més complicada d’adaptar-se?

La part més difícil de l’adaptació va ser deixar lluny la família i els amics. Després l’idioma, encara que tampoc és molt difícil i s’assembla una mica al nostre. També canvia la manera de jugar a futbol, ​​és molt diferent a Espanya; és un joc més físic, més tàctic i més de lluita. A més el nostre entrenador treballa també l’aspecte tècnic i tàctic per fer bones jugades durant el partit i tenir així més possibilitats de guanyar.

Com és viure a Itàlia?

Viure a Itàlia és més o menys com viure a Barcelona. El lloc on estic jo (un poble prop de la ciutat, Bogliasco) té platja, llocs per anar a fer una copa, algunes botigues… És un poble petit, però té gairebé de tot. La ciutat de Gènova és petita respecte a la de Barcelona, però també pots fer força coses, normalment anem a fer un volt pel centre amb els companys.

Quin ha estat el moment més feliç amb l’equip? I el més dur?

El moment més feliç amb l’equip va ser quan vam aconseguir sortir d’una petita mala dinàmica i vam començar a guanyar-ho tot. Encara no ha passat suficient temps per poder aconseguir grans coses, però segur que vindran.
El moment més dur va ser quan estàvem dins de la mala dinàmica, ens semblava tot molt difícil, que no sortiríem d’aquesta, però en aquests moments és quan ha de sortir el caràcter i demostrar de què està fet cadascun per tirar cap endavant. Així ho vam fer i vam aconseguir sortir. Ara estem bastant bé, ens estan sortint les coses i estem aconseguint bons resultats.

Quins són els teus objectius a llarg termini?

Seguir creixent com a persona i futbolista, aprendre més i anar pujant de categoria cada any fins a poder anar amb el primer equip i arribar a complir el meu somni de jugador professional de futbol.

De quina manera et guanyaries la vida si no tinguessis el futbol?

M’agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb la biologia, estudiar la carrera de fisiologia o alguna cosa per l’estil. És el que més m’agrada, però encara no estic 100% segur de què vull fer.