Recopilem una sèrie d’obres culturals amb perspectiva de gènere que promouen la igualtat entre dones i homes
La cultura és un reflex de la societat en un moment determinat. Històricament, pel·lícules, sèries i llibres han estat també un reflex del patriarcat, és a dir, una societat desigual on la figura de l’home predomina i la dona sovint queda invisibilitzada.
La desigualtat de gènere es troba en obres on predominen els protagonistes homes i les històries s’expliquen des d’un punt de vista masculí. Però també està en la part tècnica: els grans productors, guionistes i directors cinematogràfics són, en la majoria de casos, homes.
Per avaluar la bretxa de gènere en la cultura, la dibuixant Alison Bechdel va crear als anys 80 el Test de Bechdel. Segons aquest mètode, l’obra analitzada ha de complir diversos requisits per tal de ser considerada igualitària: ha de tenir almenys dos personatges femenins, que totes dues tinguin nom, que parlin entre elles i que la conversa tracti d’un tema diferent a un home. Les dades mostren que hi ha una gran desigualtat de gènere al món del cinema.
Per això és important conèixer i difondre obres culturals que ofereixen una representació més justa i igualitària entre homes i dones i que incorporen la perspectiva de gènere. A continuació, en recopilem alguns exemples.
Pel·lícules
Thelma i Louise (1991) explica la història de dues dones: Thelma, que és mestressa de casa, i Louise, que és cambrera. Amb l’objectiu d’allunyar-se de la rutina i començar una vida nova, decideixen fer un viatge per carretera. La pel·lícula és un cant a la llibertat femenina i la sororitat.
Les sufragistes (2015) és una pel·lícula britànica dirigida per Sarah Gavron. El llargmetratge se centra en la història de les sufragistes, que van impulsar el moviment a favor del vot femení al Regne Unit entre finals del segle XIX i principis del segle XX.
Una pel·lícula per entendre la importància de les dones en la ciència és Figures ocultes (2016). Explica la història de tres científiques afroamericanes que van treballar a la NASA i van tenir un paper decisiu en la carrera espacial a principis de la dècada del 1960, quan encara hi havia lleis que discriminaven la població negra als Estats Units.
La pel·lícula Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975), dirigida per la directora belga Chantal Akerman, mostra en detall la rutina domèstica d’una dona. L’objectiu és denunciar l’opressió que pateixen moltes dones que no han tingut altra opció que convertir-se en mestresses de casa. Recentment va ser escollida la millor pel·lícula de la història.
Sèries
El conte de la serventa (2017-) és una sèrie basada en una novel·la de Margaret Atwood que explica la vida en Gilead, una societat totalitària que pateix despoblació a causa de la contaminació ambiental. Les poques dones fèrtils que queden són forçades a l’esclavitud sexual per repoblar el món.
Per entendre la realitat a la qual s’enfronten les víctimes d’agressions sexuals està Creieu-me (2019), la història de Marie Adler, una noia que denuncia una violació. La jove és acusada d’haver posat una denúncia falsa, però comptarà amb l’ajuda de dues dones detectius per fer pública la veritat.
Unorthodox (2020) explica la història d’Esty, una jove que pertany a una comunitat jueva ultraortodoxa de Nova York. En aquest entorn pateix una sèrie de restriccions i menyspreus pel fet de ser dona. Un dia decideix fugir a Berlín per allunyar-se d’aquesta comunitat i buscar la seva veritable identitat.
Una sèrie que reflecteix el paper de la dona en esports masculinitzats és Gambit de dama (2020). La protagonista, Beth Harmon, lluita per convertir-se en la millor jugadora d’escacs del món. Al llarg de la sèrie intentarà trencar les barreres del món dels escacs professionals, dominat tradicionalment pels homes.
Llibres
Si preferim la literatura, també hi ha obres culturals amb missatges feministes. És el cas de Tothom hauria de ser feminista (2014). En aquest assaig, l’escriptora Chimamanda Ngozi Adichie explica què significa ser feminista al segle XXI, analitza el paper de la dona actual i explica com es podria aconseguir una societat més justa i igualitària.
Un altre exemple és Eres una caca: Guía para entender y desmontar el machismo (2019), de Lula Gómez. L’autora recopila alguns arguments típics contra el feminisme, com “Ni masclisme ni feminisme, igualisme!”, i proposa una sèrie d’eines per desmuntar aquestes actituds que segueixen presents.
També podem llegir Si es amor, no duele (2017), de Pamela Palenciano. L’autora va sobreviure a una relació de maltractaments i abusos durant la seva adolescència i aquest llibre és un testimoni de la seva experiència com a víctima de violència de gènere. El text analitza com afecta la idea de l’amor romàntic i els rols de gènere a les relacions.
En còmic destaca Feminismo ilustrado (2017), escrit per María Murnau i Helen Sotillo. En aquesta obra, les autores recullen exemples d’actituds masclistes del dia a dia i expliquen conceptes associats a la lluita feminista, com el patriarcat o els micromasclismes.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
