Els efectes de la guerra, amb altres factors com la corrupció o les epidèmies, mantenen milions de persones en la pobresa
L’Índex de Pobresa Multidimensional 2018 elaborat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) assenyala que hi ha més de 1.300 milions de persones arreu del món que pateixen la pobresa de diferents maneres.
En els casos més greus, les persones que viuen en la pobresa extrema pateixen fam, no tenen accés a l’aigua potable ni a serveis bàsics com la salut i l’educació. Als països desenvolupats, les persones més desfavorides són vulnerables a la malnutrició, l’exclusió social i la discriminació.
Però, quin origen té la pobresa? A què es deu la manca de recursos que provoca la pobresa a moltes regions del món?
L’ONG Oxfam Intermón distingeix entre les causes que provoquen la pobresa i els factors que contribueixen a mantenir les condicions d’escassetat i privacions a llarg termini, cosa que fa més difícil revertir la situació.
¿Cómo puede ser que en un planeta con recursos para todo el mundo siga existiendo la pobreza? En el Día Para la Erradicación de la Pobreza te explicamos algunas de sus causas en nuestro blog https://t.co/093jZbsV5L pic.twitter.com/9ZeMdnAYeS
— Oxfam Intermón (@OxfamIntermon) October 17, 2018
Causes històriques de la pobresa
Encara que cada territori i cada cas són diferents, hi ha una sèrie de causes històriques que expliquen l’origen de la pobresa, com el colonialisme, la guerra, l’esclavitud i les invasions.
La situació de pobresa que viu una part de la població mundial, especialment els països del sud, es deu a processos històrics com el colonialisme, un sistema polític pel qual un país explota els recursos d’un lloc en un país estranger. Aquest procés va tenir lloc durant segles a països de l’Àsia, l’Àfrica o Amèrica.
D’altra banda, la violència i destrucció que provoquen les guerres és una altra de les causes més greus de la pobresa global. L’Àfrica i l’Orient Mitjà són dues de les regions més afectades per la guerra, com assenyala l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR).
Als països que pateixen un conflicte armat des de fa anys, com Síria, el Iemen, el Sudan del Sud o Nigèria, la població té més dificultats per recuperar la normalitat, treballar i accedir a serveis bàsics.
Factors que perpetuen la pobresa
A més de les causes, hi ha factors que impedeixen o fan més difícil canviar la situació per combatre la pobresa. Entre els factors econòmics, Oxfam Intermón destaca el model de comerç internacional i la desigualtat en el repartiment de recursos.
Per exemple, algunes grans multinacionals fan servir mà d’obra barata a països en desenvolupament en comptes de contribuir de forma justa a l’economia d’aquestes regions. És una forma d’abaratir costos i aconseguir més beneficis per a l’empresa, però que perllonga la situació de pobresa de milers de famílies.
De la mateixa manera, el repartiment desigual de recursos perjudica els sectors més vulnerables de la població, que no tenen el mateix accés als serveis bàsics (salut, educació, habitatge). Un dels col·lectius més afectats són les dones, que tenen encara menys recursos per al seu desenvolupament per culpa de la discriminació de gènere.
El trabajo no pagado que hacen las mujeres equivale a una octava parte del a riqueza mundial. El #cambioclimático lo hace aún más duro. ¡Nos queremos sin pobreza y defendiendo el planeta! #PobrezaMujeresPlaneta #PobrezaCero #pobreza #desigualdad pic.twitter.com/7F6USTlxjh
— Oxfam Intermón Vigo (@oxfamvigo) October 11, 2019
La corrupció també disminueix i fins i tot impedeix que aquests recursos es destinin a serveis socials per a la població. En moltes ocasions, la sanitat, l’accés a l’aigua potable o l’educació superior passen per mans privades que els comercialitzen per al propi benefici.
Una qüestió social
Els hàbits i les accions del nostre dia a dia també poden contribuir a fer les desigualtats més grans.
El desaprofitament d’aliments i la pèrdua de terrenys fèrtils provocada per les activitats humanes (desforestació, construcció, canvi climàtic) provoquen l’escassetat d’aliments. Cada any, una tercera part dels aliments produïts al món es llença; una quantitat que podria alimentar més de 800 milions de persones, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
Se mire por donde se mire, reducir el despilfarro de alimentos tiene sentido económica, ambiental y socialmente. #NoDesperdicio #SaveFood pic.twitter.com/29OPtZJgfC
— FAO en español (@FAOenEspanol) May 4, 2017
Finalment, la indiferència dels països desenvolupats i la seva falta d’implicació és un altre factor que perpetua la pobresa. Aquesta situació s’agreujarà sobretot si es compleixen les previsions de creixement de la població mundial, que podria arribar als 9.000 milions d’habitants el 2050.
Les desigualtats creixeran si avui no es posa fre a les causes i els factors que alimenten la pobresa.
Según cifras del @PNUD, la pobreza mundial se ha reducido a la mitad desde el año 2000. Sin embargo, todavía 736 millones de personas viven en pobreza extrema #12AccionesporlaPaz☮
Asumamos la solidaridad entre naciones y personas como un compromiso para erradicarla. @_CEPAZ pic.twitter.com/dXqsS0F94u— SUPERATEC (@SUPERATEC) September 21, 2019
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
