“Pintar amb tisores”, l’última etapa artística de Matisse
El pintor francès va començar a crear obres amb retalls de papers de colors quan ja era gran
Per Marga Margets
Henri Matisse va ser un pintor francès que va trencar esquemes. És molt conegut per la seva contribució al fauvisme, un estil d’avantguarda caracteritzat pel seu ús provocatiu del color. Mitjançant traços gruixuts i pigments cridaners, l’artista va crear una nova manera d’entendre l’art.
Matisse va arribar al fauvisme després d’explorar diverses metodologies i tècniques. El seu esperit curiós li va permetre mantenir la seva expressió artística en evolució constant, per la qual cosa sempre investigava altres corrents pictòrics.
A la dècada de 1940, Henri Matisse, després de ser operat de càncer, va iniciar un nou mètode en la seva carrera: “pintar amb tisores”, com ell mateix va denominar aquesta pràctica.
Es tractava d’un procés d’allò més simple: acoloria uns papers amb tons purs, intensos i vibrants mitjançant la tècnica del gouache, que després retallava i combinava. D’aquesta manera creava ‘collages’.
Papers de colors per crear paisatges abstractes
Matisse no feia aquesta tasca tot sol. L’hi ajudava la seva col·laboradora, Lydia Delectorskaya. Ell i la model russa pintaven els papers amb colors vius, els retallaven a mà alçada amb un parell de tisores i els enganxaven a les parets de l’estudi de l’artista. Encara que sembli una disciplina que defugi la destresa, el pintor dedicava moltes hores a pensar possibles combinacions.
https://twitter.com/orla_ocean/status/812575730219581440?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E812575730219581440&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191224%2F472465336888%2Fcollage-matisse.html
Els retalls enganxats a l’estudi creaven un món paradisíac, semblant a un jardí compost d’estructures orgàniques que recordaven les algues, les fulles i els corals. Amb aquestes figures, abstractes i geomètriques, es podia jugar amb el contrast.
Matisse canviava la posició de les imatges, hi afegia elements i modificava els existents, fins que s’aconseguia l’equilibri de forma i color desitjat. Després, traslladava la composició, sempre minimalista, a alguna mena de suport, com paper, cartó o tela.
El jazz com a inspiració
Segons Matisse, cada disseny era una obra d’art, ja que cadascun era un objecte únic. Aquest producte híbrid i nou era una proposta senzilla en què la unió de retalls de diferents colors i formes creava siluetes dinàmiques i flexibles.
L’artista volia “esculpir el color” mitjançant improvisacions cromàtiques i rítmiques. Un dels seus llibres, Jazz (1947), il·lustra el seu gran esperit creatiu amb els papers retallats i enganxats. Aquesta obra està formada per vint composicions que evoquen visualment els sons de l’estil musical, la majoria de les quals estan inspirades en el circ, la mitologia o els records dels seus viatges.
https://twitter.com/MenschOhneMusil/status/821629199203110914?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E821629199203110914&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191224%2F472465336888%2Fcollage-matisse.html
Aquesta tècnica, pròpia de l’última etapa de Matisse, el va portar a aconseguir l’ideal d’una pintura plana i sintètica. L’artista ho va explicar així en el seu assaig Écrits et propos sur l’art (1972): “El paper retallat em permet dibuixar en el color. Per a mi, es tracta d’una simplificació. En comptes de dibuixar el contorn i instal·lar-hi el color, dibuixo directament en el color”.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!