18 novembre 2024
spot_img
18 novembre 2024

Qatar, realment això és esport?

Vega Vidal Plazas, Neset Gil Mellado, Bianca Bosque Perea, Paula Rubio Piró i Álvaro Hortelano Abad de la revista Merello Report. Aquest article ha estat elaborat per un equip d’estudiants amb la col·laboració de periodistes de Junior Report.

El mundial de Qatar ha sigut polèmic, car i injust, amb un país organitzador que no respecta els Drets Humans i no tenia les infraestructures necessàries per a realitzar-lo. No n’hi havia cap motiu per a que Qatar fora l’amfitrió però la gran fortuna del país ha aconseguit que finalment Qatar siga l’organitzador de la gran copa del món de futbol de 2022.

La gran polémica futbolística que ha envoltat aquest mundial comença amb l’elecció de la seu del mundial 2022. En 2010 existien dos principals candidatures: Estats Units i Qatar. Finalment, el país asiàtic va resultar guanyador sent un país sense cap infrastructura per a realitzar partits de futbol. Va guanyar presumptament gràcies a uns soborns els quals ja esten denunciats per la cámara europea.

Qatar per poder realitzar el mundial, va construir els estadis de futbol necessaris per dur-lo a terme, per a la qual cosa van comptar amb la mà d’obra d’immigrants pobres que van ser tractats com a esclaus. Aquesta construcció d‘estadis ha causat milers de morts de treballadors per l’execució de tasques perilloses, baix una calor extrema i uns salaris reduïts. El cap executiu que organitza el mundial a Qatar afirma que a soles n’hi ha hagut tres morts relacionades amb defuncions laborals, però altres fonts es contradiuen en dir que des de 2010 la xifra de morts per la construcció d’estadis a Qatar ascendeix a 6500.

Construcció de l’estadi 974

Nosaltres opinem que és una acció molt egoísta per part de Qatar, ja que el mundial 2022 es podria haver fet en EEUU que estava més preparat i el país americà té més història futbolística. Pensem que no es deuria fer un event tan important en un país en el qual no es respecten tots els drets humans. I això demostra que els diners tenen el poder absolut i poden canviar qualsevol decisió i opinió.

Qatar és un país amb un monarquía absoluta sense llibertats per a les persones amb un poder adquisitiu baix i fins i tot per a les dones i persones pertanyents al col·lectiu LGBT, ja que les lleis del país segueix esctrictament unes lleis religioses inspirades en el Corán i la Sunna. La família real de Qatar és la família Al Thani, esta família durant l’última década s’ha volcat en la promoció de l’esport per a augmentar el perfil internacional de Qatar. La història de la família és molt curta comparada amb altres famílies reals (la seua corona comença al segle XIX), però és una de les més importants per tota la riquesa del seu país. Els britànics van concedir aquesta corona als Al Thani per frenar la pirateria.

Les dones en Qatar tenen un paper totalment diferent que a Europa. A Qatar les dones necessiten un tutor masculí I necessiten l’autorizació d’un home per a poder treballar viatjar a l’estranger i casar-se. En la llei d’aquest país asiàtic diu que l’opinió d’una dona té la meitat d’importància que la d’un home, ja que ho diu la Saria, aleshores la violència de gènere no es pot denunciar perquè sempre l’home té la raó i està mal vist dir-ho. Aquesta llei també diu que persones del col·lectiu LGTB estan prohibides i els tracta com a delinqüents. Aquestes lleis ens pareixen denigrants tant per a dones, homosexuals i pobres perquè en aquest país existeixen molts nuclis urbans molt pobres. Que les lleis es basen en llibres escrits fa un centenar d’anys ens pareix molt desfasat ja que el món ha avançat i no ens pareix bé que la gent seguisca moviments culturals o religiosos que fan patir a un gran percentatge d’eixa gran població.

Qatar és un dels països amb més PIB per càpita del món, ja que va entablar connexions econòmiques amb països rics com Estats Units per asegurar-se tindre beneficis fora dels seus principals ingresos que són el gas natural liquat i el petroli, per exemple: el primer accionista colonial d’Espanya, un important accionista del Corte Inglès i Iberdrola entre moltes més. També poseix el 15’1% de les accions de la bossa de Londres, el 17% de les accions de Volkswagen, el 70% de el capital accionista del París Saint-Germain Per això, s’està fent el mundial més car de la història, construint les infrastructures des del principi.

Des que va començar el mundial de Qatar ens volen fer creure que són tolerants, que no n’hi ha pobresa al país i que les dones tenen drets. Això no és veritat ja que ara no hi ha violència cap a les dones perquè seria exposar-se de mala manera, tampoc respecten als homosexuals i es demostra perquè van dir portar un braçalet amb la bandera LGTB i el van prohibir i si ho feies et possaven una multa i te n’anaves del mundial.

Recollint totes aquestes dades podem arribar a la conclusió de que Qatar és un país amb un model polític molt antic i intolerant. Ha aconseguit organitzar aquest mundial gràcies a la seua riquesa, a més, a la FIFA no li ha importat la poca presència de Drets Humans, sols s’ha interessat pels diners, cosa que demostra que per als dirigents de Qatar els diners són més importants que les persones.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -