17 novembre 2024
spot_img
17 novembre 2024

Quan nazis i soviètics eren aliats

Adolf Hitler va arribar a un acord de col·laboració amb Josef Stalin abans de ser enemics durant la Segona Guerra Mundial

L’Alemanya nazi i la Unió Soviètica van ser enemics declarats durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), encara que no sempre va ser així.

Abans que comencés la guerra, el ministre d’exteriors del govern nazi, Joachim von Ribbentrop, va viatjar fins a Moscou per signar un acord de col·laboració amb el ministre d’exteriors soviètic, Viacheslav Molotov. Era el 23 d’agost de 1939.

El pacte Ribbentrop-Molotov incloïa un tractat de no-agressió entre els dos països, que també es comprometien a desenvolupar acords econòmics i col·laborar políticament.

Però a més, van incloure una càpsula secreta que no es va descobrir fins molt temps després: repartir-se el territori europeu per envair amb els seus exèrcits.

Mapa que mostra com Alemanya i la Unió Soviètica volien repartir-se Europa i com es va fer al final. (Wikipedia)

 

L’origen de la Segona Guerra Mundial

En aquell moment, Alemanya i la Unió Soviètica tenien sistemes polítics molt diferents i eren considerats enemics. Per això la resta de països no van entendre el motiu del pacte.

El nazisme alemany era un sistema totalitari en el qual tots els poders es concentraven en Adolf Hitler, mentre que el comunisme soviètic proposava un sistema socialista en el qual tots els béns pertanyessin als treballadors de forma col·lectiva (tot i que, finalment, Stalin també va governar com un dictador).

Poc més d’una setmana després de la signatura, el dia 1 de setembre de 1939, l’exèrcit nazi va començar la invasió de Polònia, mentre la Unió Soviètica va anar avançant cap a l’oest per ocupar territoris com Estònia, Letònia o Lituània.

Aquests atacs van provocar la reacció de la comunitat internacional i van desencadenar la Segona Guerra Mundial.

El pacte va durar poc menys de dos anys. Hitler tenia els seus propis plans per envair la Unió Soviètica amb l’Operació Barbarroja i, el juny de 1941, va començar a ocupar la part de Polònia que se suposava que pertanyia als soviètics.

Per aquest motiu, Stalin es va veure obligat a canviar de bàndol i col·laborar amb els Aliats per frenar l’avanç dels nazis.

 

Una “decisió estratègica”

La guerra va acabar el 1945. A principis d’aquest any, quan les tropes aliades van aconseguir entrar a Berlín (la capital d’Alemanya), van trobar els documents de l’acord a la seu de govern nazi.

En aquell moment, Stalin va negar que hagués col·laborat amb Hitler per envair Europa. Les autoritats soviètiques asseguraven que els Aliats s’havien inventat aquells documents per desprestigiar la Unió Soviètica i el sistema comunista.

Era l’inici de la Guerra Freda, un període de tensió política que va sorgir a conseqüència de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Mig segle després, la Unió Soviètica estava en crisi i els seus habitants reclamaven reformes democràtiques. A la fi de 1989, el president soviètic, Mikhail Gorbatxov, va ordenar fer públic l’acord i la clàusula secreta que explicava la invasió. La Unió Soviètica va acabar dissolent-se l’any 1991.

Actualment, el govern rus ha intentat justificar la col·laboració amb el nazisme com una decisió necessària per protegir a la Unió Soviètica d’una possible invasió nazi.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -