Què és la democràcia?
T’expliquem com funciona el sistema democràtic, quins orígens té i quin és l’estat de salut de la democràcia al món
Què és la democràcia?
La paraula democràcia significa, literalment, “el govern del poble”. El concepte prové de la unió dels mots grecs dēmos -poble- i kratos -govern- o -poder-, i va ser formulat fa 2.500 anys per a descriure el sistema polític que regia en alguns pobles i ciutats de l’Antiga Grècia.
En la seva fórmula més bàsica, la democràcia és un sistema de govern en el qual el poder polític recau en el poble i que es basa en principis fonamentals com la llibertat d’expressió, la igualtat de drets o la defensa dels drets humans.
Com es porta a terme la democràcia?
Existeixen diferents maneres d’organitzar i exercir el sistema democràtic. A Espanya, per exemple, la població vota cada quatre anys per escollir un govern que els representi en la creació i aplicació de les lleis i decrets. Això s’anomena, democràcia representativa.
En països com Liechtenstein, Itàlia, Suïssa o alguns estats federats d’Alemanya, la ciutadania gaudeix d’un grau més elevat de participació en la presa de determinades decisions polítiques. Aquest model, conegut com a democràcia participativa, es concreta mitjançant mecanismes com els referèndums, la iniciativa legislativa popular, els consells veïnals i les consultes populars.
La democràcia directa, en canvi, s’exerceix quan la població pren decisions polítiques sense intermediaris, sobretot mitjançant referèndums i iniciatives populars. A Suïssa els ciutadans solen estar convocats com a mínim quatre cops l’any per decidir tant qüestions nacionals, com cantonals -regionals- o municipals.
En molts casos aquestes formes d’exercir la democràcia s’utilitzen de manera simultània, tot i que sempre n’hi ha una que té més pes que les altres.
Els països més democràtics del món
Noruega, Nova Zelanda, Suècia, Islàndia, Suïssa, Finlàndia, Dinamarca, els Països Baixos i Luxemburg van ser els deu països més democràtics del món el 2024, segons l’Índex de Democràcia, un informe que cada any publica ‘The Economist Intelligence Unit’.
Aquest índex avalua l’estat de la democràcia de 167 països de tot el món i els puntua segons cinc paràmetres: el procés electoral i pluralisme polític, el funcionament del govern, la participació política, la cultura política i les llibertats civils de la població.
Una vegada puntuats, els països es classifiquen en democràcies plenes, aquells que reben la puntuació màxima; democràcies defectuoses, països que tenen deficiències significatives en aspectes clau, com limitacions en la llibertat de premsa o on se celebren eleccions irregulars; règims híbrids, que combinen característiques democràtiques i autoritàries; i règims autoritaris, que concentren el poder en mans d’una elit governant o líder autoritari.
L’Índex de la Democràcia 2024 alerta que només el 45% de la població mundial viu en una democràcia, mentre que el 39% ho fa en un règim autoritari i un 15% en sistemes híbrids.
La democràcia, un sistema jove
Tot i que molts de nosaltres hem viscut sempre en un sistema democràtic, la majoria de democràcies del món són relativament recents. L’Informe V-Dem, que analitza l’evolució d’aquests sistemes, assenyala que bona part de les democràcies actuals s’han consolidat fa una o dues generacions.
Només alguns països, com el Regne Unit, Suïssa o Austràlia, compten amb una trajectòria democràtica de més d’un segle. En la majoria d’estats, en canvi, la democràcia s’ha assolit des de fa pocs anys i els règims autoritaris són un record proper en la memòria col·lectiva.
A Espanya, per exemple, el 1975 —fa només 50 anys—, amb la mort del dictador Francisco Franco, es va iniciar el procés de transició cap a la recuperació de les llibertats i els drets democràtics de la ciutadania. Els nostres avis i àvies encara tenen ben present el règim dictatorial que va imposar Franco.
Està perdent força la democràcia?
Tenint en compte les dades del 2024, la democràcia no viu un bon estat de salut. L’informe IDEA Internacional (Instituto Internacional para la Democracia y la Asistencia Electoral) alerta que els sistemes democràtics de 94 països s’han debilitat en aspectes clau com la credibilitat electoral, la llibertat de premsa o la independència judicial.
És el novè any consecutiu que aquest institut registra una caiguda dels principis democràtics, el descens prolongat més important des del 1975. Segons els experts, aspectes com la incertesa, l’increment dels conflictes, les migracions o els canvis socials fan aparèixer discursos d’ultradreta que ataquen directament al sistema democràtic.
Un dia per revisar els valors democràtics
El 2007 les Nacions Unides van acordar declarar el 15 de setembre, Dia Internacional de la Democràcia. La jornada és una oportunitat per revisar l’estat de la democràcia al món, i recordar que aquesta és tant “un procés com un objectiu”. Segons l’ONU, “només amb el suport de la comunitat internacional, els governs, la societat civil i les persones, l’ideal democràtic pot ser una realitat per a moltes persones”.