Què és la desigualtat estructural i com ens afecta?

No tothom neix amb les mateixes oportunitats. Hi ha persones que, malgrat treballar, estudiar i esforçar-se, no aconsegueixen sortir de la pobresa. Això no és qüestió de mala sort, sinó de desigualtat estructural. Aquest concepte significa que les diferències no són fruit de casualitats o decisions individuals, sinó que estan arrelades en el funcionament del sistema econòmic i social, que afavoreix alguns i dificulta altres.

El model econòmic actual, conegut com a capitalisme neoliberal, dona molt de poder a les empreses i el mercat, mentre que l’Estat actua menys en la vida de les persones, retallant impostos i serveis públics com l’educació o la sanitat. Això fa que els rics guanyin més i que la desigualtat creixi, i debilita el que coneixem com a societat del benestar, és a dir, els serveis i proteccions que fan que tots tinguem una vida digna.

Al mateix temps, s’ha passat d’un sistema que valorava el que produïm a un sistema que només valora els diners, i això fa que les diferències entre rics i pobres creixin.

Per exemple, a Espanya, un 20% dels treballs són “submergits” (sense protecció social), i a Catalunya, 9 de cada 10 contractes són temporals i mal pagats. Això fa que un 11,2% dels treballadors visquin en situació de pobresa, una xifra que puja al 15,4% si comptem altres factors.

Redistribució, fiscalitat i poder

La desigualtat no és només una qüestió de qui guanya més diners, sinó de com es reparteixen els recursos comuns, com els diners que recull l’Estat a través dels impostos i com es destinen a serveis públics (sanitat, educació, etc.).

Aquí és on entra en joc la fiscalitat, que són els impostos que paguem, i la redistribució, que és com es reparteixen aquests diners. Quan els impostos són progressius (paguin més els que tenen més) i els serveis públics són forts, es pot equilibrar millor la societat. Però si els impostos no són progressius o es retallen els serveis, les diferències s’accentuen: els rics paguen menys en proporció, i els que tenen menys reben menys ajuda.

A més, el poder econòmic concentrat en poques mans es converteix en poder polític i influència en els mitjans per crear opinió pública, cosa que dificulta canviar el sistema des de dins.

Pobresa estructural: molt més que no tenir diners

La pobresa no només és tenir pocs diners. Afecta molts aspectes de la vida: com t’alimentes, on vius, l’educació que reps, la salut, les teves relacions i fins i tot la teva autoestima.

Parlem de pobresa estructural quan aquesta situació està integrada dins les normes i el funcionament de la societat, i no es pot resoldre només amb ajudes puntuals o caritat. Per exemple, moltes famílies depenen d’ajudes alimentàries temporals que s’allarguen perquè no hi ha solucions més estables, fet que pot fer que perdin autonomia i quedin atrapades en la pobresa.

I si canviem les regles del joc?

Per sort, ja existeixen alternatives que posen la persona i el bé comú al centre i demostren que un altre sistema és possible:

• Cooperatives de treball i consum,  empreses on els beneficis es reparteixen justament i es crea un vincle amb la comunitat.
• Projectes comunitaris d’alimentació, com bancs de temps o horts urbans, que fomenten xarxes de suport i apoderament.
• Economia solidària, que promou l’intercanvi, el suport mutu i la distribució justa dels recursos.
• Renda garantida, un ingrés mínim assegurat per garantir un nivell de vida digne, basat en criteris de necessitat, que ha substituït antigues prestacions socials.

Cap a un futur amb igualtat real

Reconèixer la desigualtat estructural és difícil perquè implica admetre que el sistema actual afavoreix uns pocs i perjudica molts. Però és el primer pas per canviar les coses.

Per aconseguir una societat justa, cal garantir un sou mínim digne, habitatge assequible, educació per a tothom i serveis públics que no deixin ningú enrere.I sobretot, hem d’entendre que la pobresa no és culpa de qui la pateix, sinó una responsabilitat compartida per tota la societat. No hi haurà veritable igualtat ni drets plens mentre no es reparteixi millor la riquesa, el poder i les oportunitats.