Consulta el significat, les característiques i les causes d’aquest règim excepcional per afrontar crisis extremes
Què és?
La llei marcial és una mesura legal excepcional en què un govern atorga més poder a l’exèrcit o a la policia perquè controli el país. Aquest règim extrem, que normalment es regula a la constitució, s’aplica en casos de crisis greus, quan hi ha guerres, rebel·lions o situacions perilloses contra l’ordre públic.
Quin és l’origen de la llei marcial?
Es creu que la primera vegada que es va portar a terme una llei marcial va ser durant la massacre del Camp de Mart de París en el marc de la Revolució Francesa (segle XVIII). El 17 de juliol de 1791 hi va haver una protesta pacífica, en què els manifestants demanaven la destitució del rei Lluís XVI. L’aleshores alcalde de París, Jean Sylvain Bailly, va decretar la llei marcial per a restablir l’ordre, ordenant a les forces militars que obrissin foc contra la població, fet que va provocar una cinquantena de morts i centenars de ferits.
Per què es diu “marcial”?
La paraula “marcial” prové del llatí martialis que deriva de Mars, déu romà de la guerra. Marcial és un adjectiu que fa referència al “caràcter propi del guerrer o del militar”. A més de l’ús de la paraula per a referir-se a les “arts marcials”, també s’utilitza per a denominar una mesura legal excepcional.
Conseqüències
L’aplicació de la llei marcial té un gran impacte en els drets i llibertats de la ciutadania. Mentre és vigent, l’activitat política habitual es paralitza i, per tant, queden suprimits drets fonamentals com el de llibertat de moviment, de vaga, de manifestació o de reunió. A més, els tribunals militars són els encarregats d’administrar la justícia, dictant penes i càstigs més extrems contra la població i augmentant el risc de vulneracions greus dels drets humans.
Característiques
- Les forces armades controlen la població i les institucions civils.
- Se suspenen drets fonamentals, com la llibertat d’expressió, manifestació o reunió.
- La seva aplicació es justifica per una “suposada” crisi o emergència nacional.
- Pot tenir una durada variable. Des de només unes hores, com a Corea del Sud el 2024, fins a molts anys, com a les Filipines als anys setanta. En aquest cas, la llei marcial va entrar en vigor el 1972 i va durar 11 anys. Més de 3.000 persones van ser assassinades, 35.000 torturades i 70.000 detingudes, sense garanties civils.
- Entitats pro drets humans denuncien que la seva entrada en vigor implica en molts casos l’abús de poder i la violació dels drets humans.
En quins casos s’ha aplicat?
No tots els països del món apliquen la llei marcial en situacions d’emergència nacional, però aquells que la utilitzen la poden fer servir en circumstàncies diverses:
- Després d’un cop d’estat, com en els casos de Corea del Sud (2024), Tailàndia (2006 i 2014) o Egipte (2013).
- En protestes massives com les manifestacions de Tiananmén a la Xina (1989)
- En crisis polítiques i econòmiques, com a Polònia el 1981
- Per a controlar rebel·lions, com la Crisi d’Octubre del Canadà de 1970.
- En desastres naturals, com el terratrèmol de San Francisco (EUA) el 1906 o durant el tsunami al sud-est asiàtic del 2004. Tot i que la llei marcial no es va declarar formalment, les autoritats de Tailàndia o Sri Lanka, van implementar mesures d’urgència similars a la d’una llei marcial.
A Espanya es podria portar a terme?
En aquest cas no existeix una regulació específica vinculada a la llei marcial, tot i que en contextos de crisi o amenaça Espanya pot declarar l’estat d’alarma (situacions de perill o emergència), excepció (quan afecta la seguretat o l’ordre públic) o setge (en casos de conflictes armats, guerra o rebel·lió) com regula la Ley Orgánica 4/1981 de los estados de alarma, excepción y sitio. Aquests tres estats no equivalen exactament a la llei marcial, ja que no impliquen necessàriament un control directe per part de l’exèrcit sobre la població.
Entre els precedents més immediats hi ha el del 13 de març de 2020, quan el president del govern espanyol Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma per a la contenció de la pandèmia per coronavirus. Era la segona vegada des de la Transició espanyola que es portava a terme la mesura.
Aquesta peça informativa s’ha elaborat a partir d’informació publicada a diversos mitjans de comunicació com el diari Clarin, Heraldo de Aragon, la CNN o BBC Mundo. També s’ha consultat informació publicada a entitats com Amnistia Internacional o National Geographic, a més de definicions a diccionaris i enciclopèdies en línia.
