Consulta l’origen, les característiques i la celebració d’aquesta trobada que es porta a terme per a escollir el cap de l’Església catòlica
Carla Ricart Roig
Què és el conclave?
El conclave és la reunió que organitza el Col·legi Cardenalici de l’Església catòlica, format per cardenals escollits pel papa. Es tracta de la trobada que l’òrgan estableix per a escollir el nou bisbe de Roma, qui esdevindrà papa i cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà. Aquest acte té lloc a la Capella Sixtina, ubicada al Palau Apostòlic del Vaticà i que anteriorment era la residència oficial del papa, on hi ha els famosos frescos del pintor i escultor Miquel Àngel.
Per què se celebra?
Abans de la creació del conclave, l’elecció del bisbe depenia dels apòstols o fundadors de les seves esglésies. Amb el temps, aquest procés va evolucionar i l’elecció va passar a estar en mans dels membres de les comunitats, incloent-hi clergues, laics i bisbes de diòcesis properes. Això va donar lloc, a Roma, a un sistema en què els clergues, sota la supervisió dels bisbes, elegien el candidat per consens. Un cop escollit, el candidat era presentat al poble perquè en donés l’aprovació.
Tot i això, el poc consens generava eleccions polèmiques i l’aparició de candidats rivals, també coneguts com a antipapes. Per posar fi a aquesta situació, l’any 1059, el papa Nicolau II va promoure un decret, establint que l’elecció del papa correspondria exclusivament als cardenals. Aquesta decisió va assentar les bases del que més endavant seria el Col·legi Cardenalici, formalment establert el 1150.
Quan se celebra el conclave?
La celebració del conclave es fa al voltant de 15 i 20 dies després de la mort o dimissió del papa, moment en què es convoquen els cardenals membres del Col·legi Cardenalici menors de 80 anys per començar la reunió. Tots ells estan obligats a assistir-hi, excepte si estan malalts o superen el límit d’edat establert.
Quines característiques té?
Abans d’iniciar el procés, els cardenals electors assisteixen a una missa especial i, posteriorment, es desplacen a la Capella Sixtina, on es mantenen aïllats del món exterior. Per això, no poden utilitzar mòbils, internet ni cap altre mitjà de comunicació fins que no s’esculli el papa. Només uns quants assistents tenen permís per contactar amb ells.
Durant el conclave, es duen a terme quatre votacions, dues al matí i dues a la tarda. En aquests comicis, els cardenals escriuen el nom del candidat en una papereta que introdueixen en una urna.
Per poder escollir un nou papa, durant el recompte de vots, un dels candidats ha d’obtenir dos terços de les votacions. Si no s’aconsegueix, les paperetes es cremen amb substàncies químiques, produint un fum negre (fumata negra) per a indicar que no hi ha hagut elecció. En canvi, si un candidat aconsegueix els dos terços necessaris, se li pregunta a l’escollit si accepta ser el Pontífex Suprem. Si diu que sí, triarà un nom papal i serà vestit amb la tradicional sotana blanca. Les paperetes es cremen aleshores amb una substància especial que origina la fumata blanca, un fum blanc que els fidels reunits a la Plaça Sant Pere interpreten amb eufòria, sabent que s’ha elegit el nou papa.
Curiositats del conclave
- Els cardenals que escullen al papa són a la vegada candidats.
- L’elecció més breu d’un papa va ser la de Juli II l’any 1503. Només van caldre dues hores per a elegir-lo.
- El conclave més llarg ha durat 27 mesos, entre el 1292 i el 1294 per escollir Celestí V.
- El pontífex més jove en la seva elecció va ser Benet IX, qui només tenia 20 anys.
- El papa Pau IV va ser el més gran en ser escollit a l’edat de 80 anys.
- El segle X va ser el període amb més papes, un total de 24. Els papats van tenir una duració molt curta, dos no van arribar a l’any i cinc van ser-hi entre un i dos anys, excepte Joan X, que va exercir el càrrec durant catorze anys.
- El segle en què hi ha hagut menys papes va ser el XIX, amb sis pontífexs. Entre ells, Pius IX (1846-1878) durant 32 anys de papat, i Lleó XIII (1878-1903) durant 25 anys.
- La nacionalitat dels papes ha estat majoritàriament italiana, amb 212 pontífexs. 17 han estat francesos, 11 grecs, sis sirians, sis alemanys i tres espanyols. Dels espanyols, el que més va destacar va ser Alexandre VI, més conegut com a Roderic de Borja.
Aquesta peça informativa s’ha elaborat a partir d’informació publicada a mitjans com National Geographic, Catholic.net i el Diari de Girona.
