Què és una opa?

Una mica de context

Abans d’explicar què és una opa, primer hem de tenir clar què és una empresa i com funciona. Una empresa és una organització que produeix béns i/o serveis per obtenir beneficis. Per créixer, moltes empreses necessiten diners, i una manera d’aconseguir-ho és vendre accions. 

Les accions són petites parts de l’empresa que les persones poden comprar. Així, els accionistes (nom que reben les persones que compren aquestes accions) es converteixen en propietaris d’una part de l’empresa. 

Què és?

Una opa (oferta pública d’adquisició) és una operació a través de la qual un grup de persones o una empresa ofereixen als accionistes d’una altra companyia la compra de les seves accions. L’oferta es fa de forma pública, oferint un preu que normalment és alt per incentivar que els accionistes acceptin.

En cas d’acceptar, els accionistes perden la propietat de les seves accions, i la companyia que llança l’opa aconsegueix el control de l’altra empresa.

Posem un exemple real. L’any 2024, el banc BBVA (amb seu al País Basc) volia créixer i enfortir-se en el mercat bancari espanyol. Per aconseguir-ho, va decidir intentar comprar un altre banc, el Banc Sabadell, que té la seu a Catalunya. Llavors va llançar una opa als accionistes del Sabadell amb la idea de fusionar els dos bancs. 

Quins tipus hi ha?

Les opes poden ser voluntàries, si l’oferta parteix de la voluntat de l’empresa, o obligatòries, quan la llei obliga a llançar l’oferta. Això passa, per exemple, quan una empresa ja ha comprat una gran quantitat d’accions d’una altra empresa. En aquests casos, la llei exigeix ​​a les empreses llançar una opa perquè la resta d’accionistes tinguin la mateixa oportunitat de vendre les seves accions.

Les opes també poden ser amistoses, quan hi ha acord previ entre les parts, o hostils. Les opes hostils tenen lloc quan l’empresa objectiu no vol ser comprada, però l’empresa compradora llança l’oferta igualment.

Quines conseqüències té?

Si tira endavant, una opa té diferents conseqüències segons els actors implicats.

Els accionistes. Si accepten l’opa i venen les seves accions, deixen de ser propietaris de l’empresa. A canvi, reben una quantitat de diners que sol ser elevada.

L’empresa que llança l’opa. Seria la gran beneficiada de l’operació, ja que aconseguiria el control de l’altra companyia, cosa que li podria permetre créixer econòmicament i controlar una part més gran del mercat. Per exemple, si BBVA finalment compra Sabadell, podria convertir-se en un dels bancs més grans d’Espanya, amb més clients i recursos.

L’empresa objectiu. Si l’opa té èxit, l’empresa que serà comprada perdria autonomia i passaria a estar sota el control d’una altra empresa. Això podria implicar canvis dins de l’empresa, com acomiadaments o reestructuració dels equips. Per això, les opes també generen un ambient d’incertesa entre els treballadors.

El mercat. Una de les conseqüències més importants té a veure amb la pèrdua de competència en el mercat. En economia, la competència fa referència a la rivalitat que hi ha entre empreses que ofereixen productes o serveis similars. Quan una empresa compra una altra del seu mateix sector, el nombre de competidors es redueix.

Aquesta situació té conseqüències negatives per als consumidors. Primer, perquè hi ha una empresa menys i, per tant, menys opcions on triar. Segon, perquè els preus pugen. Les empreses poden pujar-los perquè saben que no hi ha tantes companyies semblants a la seva. 

Qui l’aprova?

Els països tenen organismes reguladors que analitzen si una opa podria ser negativa per al mercat. Per exemple, si consideren que aquesta oferta podria perjudicar la competència d’un sector econòmic concret, poden posar una sèrie de condicions a l’opa o fins i tot bloquejar-la.

A Espanya, l’organisme encarregat de fer aquesta gestió és la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).