Les dades que deixem mentre naveguem per la xarxa es fan servir com a moneda de canvi entre empreses d’internet
Navegar per internet és una forma fàcil i còmoda de passar el temps, però en realitat a internet no hi ha res gratis: les dades personals que deixem a les pàgines web, aplicacions i plataformes es tornen informació molt valuosa per a les empreses, que d’aquesta manera poden saber què interessa als internautes.
Fa uns mesos, la xarxa social Facebook es va veure involucrada en una polèmica per haver recopilat les dades de milions d’usuaris sense el seu permís. Però no és l’única.
Gairebé totes les xarxes socials, plataformes i navegadors recullen informació sobre nosaltres, els nostres gustos i preferències a internet. Així poden elaborar un perfil amb la nostra franja d’edat, gènere i interessos i mostrar anuncis que hi estiguin relacionats.
És per això que, uns minuts després d’estar mirant roba o buscant un vol barat per internet, la publicitat de totes les pàgines serà de marques de roba o ofertes de viatges.
https://twitter.com/Digital995_FM/status/1036780917270958084
Google no ven informació personal dels usuaris a altres empreses, però sí que n’analitza les preferències per mostrar publicitat personalitzada. Per evitar que Google utilitzi detalls de la teva navegació pots desactivar la personalització d’anuncis.
Conèixer què busca la gent a internet, saber què és allò que interessa a milions d’internautes, és una informació per la qual els anunciants paguen: en això es basa el negoci de Google.
Per veure quines dades guarda Google sobre tu, pots descarregar-te la informació acumulada en les diferents aplicacions i plataformes: en el navegador Chrome, en la plataforma de vídeos YouTube, en l’historial d’ubicacions de Google Maps, els contactes de Gmail…
El dret a l’oblit
Els usuaris deixen un rastre d’informació personal quan circulen per internet: les seves dades personals, els seus gustos i preferències, els locals que solen freqüentar… Aquesta informació es pot vendre a empreses i institucions perquè posicionin els seus productes i serveis on més els interessi.
Els usuaris poden sol·licitar la retirada de les dades personals a través dels ajustaments de privacitat, però no sempre és tan fàcil.
Un dels casos més coneguts implica un ciutadà espanyol que va sol·licitar la retirada d’informació sobre la seva persona per uns fets que havien succeït feia més de 10 anys i que perjudicaven la seva imatge. Google s’hi va negar i, després d’anys de judicis, el 2017 l’Audiència Nacional va garantir el “dret a l’oblit” del demandant.
Des de 2014, Google ha rebut més de 2 milions de peticions de persones sol·licitant que s’eliminin URL del cercador que parlen sobre elles. La companyia n’ha esborrat menys de la meitat.
Google rechaza frente a la UE el establecimiento de un derecho al olvido global https://t.co/n3y1e7zn7t Lo cuentan en @Portaltic
— RedAbogacia (@RedAbogacia) September 13, 2018
Google s’empara en la llibertat d’informació per continuar mantenint aquesta informació a la xarxa.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
