Què fem quan marxa la llum?

Sense poder treballar, desplaçar-nos, cuinar o pagar amb targeta. L’apagada del 28 d’abril ens va fer conscients de la gran dependència elèctrica que tenim els ciutadans per poder portar a terme la major part de les activitats del nostre dia a dia. I és que viure sense llum sembla una utopia, especialment en un món interconnectat com el d’avui. Necessitem llum per poder treballar, estudiar, comunicar-nos, desplaçar-nos o abastir-nos i tot això, a partir de les 12.30 del dilluns, no es va poder fer.

Botigues a les fosques amb les persianes mig abaixades, semàfors sense funcionar, trens i metros aturats o persones cridant que els obrissin la porta de casa perquè els intèrfons no anaven. Les espelmes, llanternes i transistors es van esgotar amb poc temps i molts veïns es van concentrar al voltant d’una ràdio o d’un espai amb wifi per poder comunicar-se i informar-se dels esdeveniments. 

El dia semblava haver-se congelat. Amb les pantalles inhabilitades, els desplaçaments a peu van ser l’única solució per poder contactar amb familiars i amics. Mentrestant, els parcs, els carrers i les places es van omplir de famílies i persones grans que hi esgotaven les darreres hores de llum solar. 

La nit va fer evident, encara més, les dificultats de viure sense llum. Grans ciutats com Barcelona van habilitar pavellons perquè els ciutadans que no havien pogut tornar a casa seva hi poguessin passar la nit. Els interiors de les cases es van omplir d’espelmes, llanternes i fogonets de gas per poder cuinar un sopar calent. I, tot plegat mentre, progressivament, la llum es va anar restablint a tot el territori fins a aconseguir la plena normalitat.

Viure sense llum

En països desenvolupats la vida amb electricitat es dona per suposada i forma part de la quotidianitat, però això no passa a tot arreu. Segons dades de Nacions Unides (ONU), 733 milions de persones al món viuen sense electricitat, i 2.300 milions continuen cuinant amb combustibles contaminants, com fusta, carbó o fems secs, un fet que posa en risc la salut de les persones i que té greus conseqüències per al medi ambient.

Tot i que durant la darrera dècada l’accés global a l’electricitat ha millorat, encara hi ha molts països que viuen pràcticament a les fosques. És el cas del Sudan del Sud, la República Centreafricana, Sierra Leone o el Txad, tots ells a l’Àfrica Subsahariana, on més del 90% de la població no té llum. 

Que tota la població al món tingui accés a una energia “neta, segura, sostenible i moderna” és un dels objectius que l’ONU s’ha fixat pel 2030. Ara bé, per acomplir aquest propòsit cal avançar en l’ús d’energies netes, com la solar (provinent del sol), l’eòlica (del vent) o la hidroelèctrica (de l’aigua). 

Així ho destaca un informe publicat el 2023 i que han elaborat diferents organitzacions internacionals. Aquests experts reclamen més cooperació internacional i més inversió en energies renovables si es vol aconseguir que l’accés a l’electricitat sigui universal.

De quina manera t’afecta aquesta notícia?

Més enllà de les afectacions en l’economia i el transport, és probable que per a moltes persones la gran apagada passi a ser una anècdota. Quedar-se sense llum durant un dia ens ha permès connectar amb el més essencial i viure situacions de solidaritat amb els nostres veïns o familiars, però com afrontaríem el nostre dia a dia si sempre fos així?

Jornades com la del 28 d’abril ens poden ajudar a empatitzar amb adolescents i joves d’altres països del món que no gaudeixen dels nostres mateixos privilegis, a més de reflexionar sobre l’estalvi energètic i la gestió de recursos imprescindibles, com la llum.

També pot suposar una oportunitat per canviar hàbits respecte a la nostra dependència a les pantalles. Com et vas sentir sense poder consultar el mòbil o encendre la televisió durant un dia sencer?