Què va ser l’Holocaust?
El 27 de gener és el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust. T’expliquem amb detall com va passar i perquè recordar-ho és important.
En què va consistir?
Es coneix com a Holocaust a l’assassinat massiu de persones, majoritàriament d’origen jueu, que es va dur a terme en temps de l’Alemanya nazi. Durant els anys 30 i 40 del segle XX, els jueus van ser perseguits en aquest país a causa de les polítiques racistes d’Adolf Hitler. Segons el pensament nacionalsocialista, o simplement nazi, els jueus eren una amenaça i no podien tenir els mateixos drets que els ciutadans alemanys.
Del 1933 al 1945 van perdre la vida onze milions de persones. La majoria de morts van tenir lloc a partir del 1941, quan l’extermini es va tornar un fet molt organitzat, dirigit de manera directa per membres del Partit Nazi. Amb sis milions de víctimes, el poble jueu va ser el més perseguit, però també van morir desenes de milers de persones d’Europa de l’Est, gitanos, homosexuals, gent amb discapacitat i ciutadans amb idees contràries a les de la dictadura nazi.
Com es va fer?
Per cometre aquests assassinats massius, les víctimes eren capturades i enviades a camps de concentració. Allí eren sotmeses a tortures i treballs forçats, i vivien en condicions inhumanes. Un cop als camps de concentració, podien ser executats per la més mínima raó. Molts van morir a causa de les terribles condicions de vida, de fam i per ser més febles davant de les malalties.
Alguns dels camps eren directament d’extermini. Aquests eren encara pitjors, perquè l’objectiu era únicament eliminar de la manera més ràpida i nombrosa els presoners. Es van fer servir cambres de gas, en què les víctimes s’asfixiaven de seguida en respirar gasos mortals.
Com va acabar?
Alhora que es cometien aquestes execucions envers els jueus i les altres víctimes de l’Holocaust, tenia lloc la Segona Guerra Mundial. A mesura que els exèrcits de les nacions que lluitaven contra Alemanya van conquerir terreny, es van anar trobant aquests camps de concentració. No només hi va haver a Alemanya, també en molts països que van ser ocupats per l’exèrcit alemany: Polònia, Àustria, Txecoslovàquia o França.
A mesura que avançaven cap a territori alemany, es van anar descobrint més camps de concentració i d’extermini. Els soldats es van trobar amb milers de cadàvers a cada camp, i es va posar en marxa ajuda sanitària per als que havien sobreviscut. Un dels camps més famosos va ser el d’Auschwitz, a Polònia. El seu alliberament, el 27 de gener de 1945, es va prendre com a data clau per recordar cada any a les víctimes de l’Holocaust.
Per què és important recordar-ho?
Durant els anys del nazisme, era conegut a la resta del món que el règim d’Adolf Hitler discriminava i perseguia els jueus, així com altres col·lectius. Però no es va saber l’envergadura d’aquesta persecució fins que no es van descobrir els camps de concentració, es van trobar els cadàvers i es va escoltar als supervivents. Aleshores es va començar a parlar de l’Holocaust com a tal.
Commemorar i recordar les víctimes de l’Holocaust és important per preservar la memòria dels milions de persones que van morir. També va influir en la Declaració Universal dels Drets Humans, ratificada el 1948. Es va considerar que cap estat no podia dur a terme polítiques d’aquest tipus perquè atemptaven contra la vida humana. Les organitzacions internacionals van cobrar importància i van començar a vetllar perquè mai no succeís alguna cosa semblant a cap país.