És important tenir clara la història que volem explicar i com volem fer-ho, escollint el format més adequat
Per Laura Andrés Tallardà
El cinema ens transporta, ens captiva i ens fa ser conscients del moment en el qual vivim, però també ens permet evadir-nos i traslladar-nos a altres moments o realitats.
Les pel·lícules ens permeten recórrer instants, amarar-nos de llocs i personatges que podem sentir molt propers encara que siguin ficticis o complets desconeguts.
Però, què cal tenir en compte per fer una bona pel·lícula? “A l’hora de fer una pel·lícula cal tenir les idees clares sobre la història que volem explicar i com fer-ho, triant el format més adequat ja sigui un curtmetratge, un llargmetratge, un documental, un film de ficció o una pel·lícula que utilitzi elements reals i inventats alhora”, explica Elisabet Cabeza, professora del Grau en Comunicació Audiovisual de la FCRI Blanquerna.
Cabeza ha codirigit dos llargmetratges documentals: La doble vida del faquir (2005) i Màscares(2009).
El muntatge: el repte més gran
Per Cabeza, en un documental és tan important la planificació com saber acollir els canvis que la realitat t’aporta a l’hora de rodar. “Escenes que havies previst no passen i unes altres amb les quals no comptaves t’aporten moments molt interessants”, apunta.
“Cal treballar amb un ull en l’objectiu de la càmera i l’altre pendent de l’entorn perquè no s’escapin moments irrepetibles”, afegeix.
Segons explica, en un documental el repte més gran sol ser el muntatge.“La pel·lícula acaba sent un trencaclosques que es pot articular de maneres molt diferents i t’has d’esforçar per trobar la millor”.
Una vegada s’ha acabat la pel·lícula, queda projectar-la davant el públic. Segons explica la professora, la crítica i els espectadors són els qui decidiran si el resultat final els ha agradat. En general, és difícil decidir si una pel·lícula és bona ja que hi ha diferents elements a tenir en compte, com els gustos de cada persona.
Dedicar-se al cinema, una carrera de fons
Cabeza ensenya a joves estudiants que volen dedicar-se professionalment al cinema.
“Recomanaria als joves que volen dedicar-se a aquest món que vegin molt decinema, tant contemporani com clàssic, que s’aventurin en diferents gèneres i formats, des de les grans produccions de Hollywood al cinema d’autor més arriscat”, sentència.
Considera que veure cinema és el millor per aprendre. “S’aconsegueixen uns coneixements bàsics, la matèria primera de qualsevol cineasta, als quals uns estudis especialitzats poden donar sortida professional”, afirma.
És recomanable no interessar-se només pel cinema, sinó també per altres formes artístiques i culturals. “És important llegir, interessar-se per l’art, la música… ser voraços en art i cultura, tenir curiositat pel món que els envolta”, exposa.
En definitiva, una directora o director de cinema ha de tenir ganes de descobrir el món per mostrar-lo després als altres.
Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL