Les persones que conformen el col·lectiu LGBTIQ+ poden ser perseguides, empresonades i fins i tot assassinades per la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere
Peu de foto: Al maig de 2020, Costa Rica es va convertir en el primer país centreamericà a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. EZEQUIEL BECERRA / AFP
La comunitat LGBTIQ+ està formada per persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, transsexuals, travestis, intersexuals i queer. Moltes d’elles sofreixen discriminació i violència, són perseguides, empresonades i fins i tot assassinades per qüestions relacionades amb la identitat de gènere i la seva orientació sexual.
En alguns països, les relacions entre persones del mateix sexe es persegueixen i es penalitzen, a vegades fins i tot amb la pena de mort. Moltes persones LGBTIQ+ es veuen obilgades a fugir dels seus països i buscar protecció com a refugiades.
Ja sigui durant el procés migratori com un cop instal·lades als països d’acollida, moltes d’aquestes persones es veuen afectades per la discriminació, l’estigma i els abusos, segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).
En el punt de mira
Cada vegada més governs arreu del món defensen els drets del col·lectiu LGBTIQ+, però encara existeixen molts països en els quals l’homosexualitat està penada amb la presó o fins i tot amb la mort.
En 68 dels 193 estats membres de l’Organització de Nacions Unides (ONU) tenen lleis que criminalitzen els actes sexuals entre persones de la mateixa sexe, segons l’informe Homofobia d’Estat 2019, elaborat per l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA, en les seves sigles en anglès).
Cada vez más gobiernos defienden los #derechos del colectivo #LGBTIQ+ 🏳️🌈, pero aún hay muchos países que castigan la #homosexualidad 👬👭 con penas de #cárcel e incluso con la muerte. Te mostramos los derechos #LGBT en el mundo.
👉 https://t.co/cEwrQuB7sr
Por @oriolvidal_ pic.twitter.com/S6cucclhno— Junior Report (@JuniorReport_) June 26, 2019
La majoria de països que persegueixen o prohibeixen les relacions homosexuals se situen en el continent africà. Alguns d’ells són Algèria, Burundi, Camerun, Txad, Eritrea i Gàmbia, en els quals a més el matrimoni homosexual o altres drets civils tampoc estan reconeguts a la Constitució. En aquests casos, les persones homosexuals es troben totalment desprotegides davant la llei, el que fa que els abusos i la discriminació quedin impunes.
No nos conocimos -tan sólo un par de mensajes en redes sociales-, pero lloro tu muerte desde el domingo. Necesito decir aquí quién fuiste y qué te hicieron. Honro cada letra de tu nombre: Sarah Hegazy (1989- 14 de junio de 2020) pic.twitter.com/WjZMS4JAia
— Alberto Conejero (@alberconejero) June 16, 2020
Pel que fa a la pena de mort, s’aplica en un total de 6 països de manera efectiva: Nigèria, Somàlia, Sudan, Aràbia Saudita, l’Iran i el Iemen; i es contempla com una possibilitat a altres 5: Mauritània, Afganistan, Qatar, Emirats Àrabs Units i Pakistan, segons l’informe de la IGLA actualitzat el desembre de 2019.
18 de mayo, Día Contra de la #LGTBIfobia.
¿Por qué?-Porque tal día como hoy, el año 1990, la homosexualidad dejó de figurar en la Clasificación Internacional de Enfermedades de la OMS.
-Porque en más de 70 países la homosexualidad sigue siendo un delito. #lgtbi #loveislove pic.twitter.com/fDl1kBhyT9— Danai Delipetrou (@DanaiDelipetrou) May 17, 2020
Forçats a fugir
Davant d’aquesta situació de persecució i desprotecció, moltes persones es veuen abocades a fugir dels seus països per evitar ser empresonades o assassinades.
Es converteixen així en part de la població refugiada, que aquest any ha arribat als 79,5 milions de persones, segons les últimes dades publicades per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
Per evitar situacions d’abús, molts d’aquests refugiats oculten la seva orientació sexual o identitat de gènere durant el procés migratori o bé un cop arriben a país d’acollida, segons ACNUR. Això dificulta la tasca d’organitzacions i associacions en defensa dels drets humans que passa, principalment, per donar-los suport i ajudar-los a tramitar la petició d’asil.
No saben la felicidad que tengo en mi, aún no me lo puedo creer y estoy en shock. Gracias @Kifkif_iguales por todo su apoyo, siempre estaré agradecido con ustedes por siempre estar ahí en todo mi proceso❤️ Si, me han concedido el estatuto de refugiado🥺❤️ https://t.co/w1IAGuz4FH
— J.Obed Valladares/🔻🏳️🌈 (@obed_valladares) June 17, 2020
Activistes en defensa dels drets LGBTIQ+
Moltes són les associacions, col·lectius i activistes que lluiten per defensar els drets de la comunitat LGBTIQ + a tot el món i des de diferents perspectives.
Recentment moria l’activista homosexual Larry Kramer, un dels fundadors de l’organització ACT UP a Nova York (Estats Units). La seva lluita es va centrar en la defensa de les persones afectades per la sida, una malaltia que debilita les defenses de l’organisme i que, tot i que actualment no té cura, pot tractar-se amb medicació.
Ha muerto Larry Kramer, uno de los mayores activistas gais de la pandemia del VIH/sida. Fue uno de los fundadores de ACT UP, la organización que se enfrentó a la pasividad del gobierno y de las farmacéuticas de EE.UU.. Gracias por la luchar por nuestras vidas. Eres inmortal. pic.twitter.com/Bv88DfgtzB
— Rubén Serrano (@RubenSerranoM) May 27, 2020
És important assenyalar que totes les persones estem exposades a contagiar-nos del virus que provoca la sida, però els homes gais i bisexuals tenen un risc més alt de contreure’l, segons l’Organització Mundial de la Salut (ONU). Aquest fet va fer que en la dècada dels 80 i 90, la societat discriminés encara més al col·lectiu LGBTIQ+ per por a la malaltia.
En l’àmbit associatiu, Helem està considerada com una de les organitzacions pioneres en defensa de les persones LGBTIQ+ en el món àrab. A la fi dels anys 90, va sorgir com un moviment clandestí, però l’any 2014 es va constituir formalment i avui treballa de manera pública amb programes i espais de protecció i ajuda. Un exemple de com hi ha hagut un cert progrés al Líban pel que fa a l’obertura del debat públic sobre llibertats, drets i identitats sexuals.
De fet, en el documental La casset migrant (2017), dirigit per Eli Jean Tahchi, es recullen en cintes d’àudio els testimonis de persones de la comunitat LGBTIQ+ recolzades per Helem, amb l’objectiu d’enviar-les al Canadà i sol·licitar el permís d’asil.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
