Les regions excepcionals de la Unió Europea
Alguns territoris es regeixen per tractats especials i no estan obligats a complir totes les lleis comunitàries
La Unió Europea (UE) està formada per 28 estats membre, però no tots els territoris es regeixen per les mateixes normes: diverses regions mantenen una relació especial amb la UE i funcionen a partir de tractats dissenyats específicament per a cada cas.
Hi ha moltes excepcions: regions de països membres que no formen part de la Unió, petits estats que no són membres però compleixen part de la normativa i contribueixen econòmicament, i fins a ciutats que no estan obligades a complir totes les lleis.
Territoris d’ultramar
França i els Països Baixos són dos dels països fundadors de la Unió Europea. No obstant això, una part del seu territori està exclòs de la UE.
Les Antilles Neerlandeses són un conjunt d’illes al Carib que pertanyen al regne dels Països Baixos (és a dir que el rei d’Holanda és el seu cap d’estat) però no formen part de la Unió Europea.
El mateix passa amb les Illes Fèroe i Groenlàndia, de Dinamarca; Nova Caledònia, de França; i una desena de territoris britànics escampats pel Pacífic, Amèrica i Àfrica.
A aquestes regions se les anomena “territoris d’ultramar”. Normalment es troben molt allunyades geogràficament i acostumen a ser territoris colonitzats des de fa segles i que no s’han independitzat completament.
Les relacions polítiques d’aquests territoris poden variar molt, però tenen en comú que cap pertany a la Unió Europea. La majoria són pràcticament independents de les seves antigues metròpolis, per això no se’ls hi apliquen les normes de duanes o impostos dels països membre.
Els estats als quals pertanyen aquests territoris acostumen a ser responsables només de les relacions exteriors i de la defensa.
Un cas diferent són les “regions ultraperifèriques”, territoris que també estan allunyats del continent però que sí que formen part de la Unió Europea. En aquestes regions s’apliquen algunes normes específiques per reduir els efectes de la distància, com a les Illes Canàries.
Estats europeus a mig camí
Altres territoris que tenen una relació especial amb la Unió Europea són els països que es troben dins de les fronteres d’Europa però no formen part de l’organització.
Països com Noruega o Suïssa han signat desenes de tractats amb les institucions europees i, encara que no són membres de la UE, compleixen algunes de les seves principals lleis, com la lliure circulació.
https://www.instagram.com/p/Bb9KWGmHR72/?utm_source=ig_embed
A més, aquests països també contribueixen econòmicament a la Unió Europea. A canvi, poden comerciar amb els països membres sense haver de pagar aranzels (impostos per exportar productes als països membre).
Aquest podria ser el cas de Gran Bretanya quan surti de la Unió Europea. Encara que ja no serà un país membre, el més probable és que mantingui una condició especial a través de tractats específics.
Altres exemples són Mònaco i San Marino. Aquests microestats tenen relacions tan bones amb França i Itàlia respectivament que són aquests països els qui gestionen les seves duanes.
En canvi, altres països com Andorra o el Vaticà segueixen mantenint-se molt mes aïllats.
El mont Athos, un territori vetat a les dones
Un cas molt especial és el mont Athos, a Grècia. Aquesta península té una població d’uns 2.200 habitants: tots monjos ortodoxos homes. Malgrat formar part del territori grec, aquesta regió no està obligada a aplicar totes les lleis gregues ni europees.
Per exemple, no segueix el Tractat de Schengen que permet la lliure circulació de persones. per això, només 120 persona poden visitar cada dia la Muntanya Athos i les dones hi tenen prohibida l’entrada.
Aquest territori forma part d’un grup de “regions autònomes especials” que, malgrat formar part de la Unió Europea, no estan obligades a complir totes les seves lleis. Formen part d’aquest grup les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla, que es troben al continent africà.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English