Rock amb nom de dona



Patti Smith, Janis Joplin i Joni Mitchell són tres cantautores que han marcat la història del ‘rock and roll’ amb la seva música

El 13 de juliol se celebra el Dia Internacional del Rock. La data es va triar per commemorar el mític Live Aid del 1985, un concert celebrat de manera simultània a Londres i Filadèlfia per recaptar fons destinats a ajuda humanitària a països com Etiòpia i Somàlia.

La paraula rock ens fa pensar en grups mítics com els Rolling Stones, The Beatles, AC/DC, The Who, Pink Floyd… per citar-ne només alguns. Tots estan formats íntegrament per homes, però això no representa ni molt menys la realitat.

Malgrat ser un camp extremadament masculinitzat, al llarg de la història moltes dones han estat clau per desenvolupar i popularitzar aquest gènere musical sorgit als Estats Units al llarg dels 50. A continuació, en repassem algunes.

Patti Smith: La padrina del punk



Malgrat tenir 74 anys, Patti Smith continua en actiu. Nascuda el 30 de desembre del 1946 a Chicago (Estats Units), aquesta poeta, novel·lista i cantautora va entrar en contacte amb la música des de molt jove, ja que la seva mare era cantant de jazz.

Després d’una infància en la qual va rebre una educació extremadament religiosa, Smith va deixar la universitat amb 21 anys i es va traslladar a Nova York, on va començar un procés de transformació personal que la va dur a convertir-se en una de les veus més influents de la música moderna. Les seves composicions dures, sinceres i directes van revolucionar l’escena musical. Tant que el seu primer àlbum, Horse (1975), continua sent considerat avui dia un dels millors discos de debut de tots els temps.

Gran seguidora de la poesia francesa del segle XIX, Patti Smith va introduir influències d’autors com Charles Baudelaire o Arthur Rimbaud a la seva obra. Es poden observar en cançons com Land o Beneath the Southern Cross. El seu èxit comercial més important va arribar el 1978 amb la cançó Because the Night, escrita amb el seu amic i admirador Bruce Springsteen, que s’ha convertit en tot un himne del rock.

Al llarg de gairebé 50 anys de carrera musical, ha deixat un total d’11 discos, a banda d’una desena de novel·les i llibres de poesia. Artistes i bandes posteriors com PJ Harvey, Sonic Youth, Michael Stipe o U2 han assenyalat Patti Smith com una de les seves principals influències.

Però la música no ho ha estat tot a la vida de Patti Smith. La cantant s’ha destacat com una gran activista ecologista i defensora dels drets de les dones. Va participar en diverses campanyes contra la guerra a l’Iraq i també s’ha pronunciat contra l’expansionisme d’Israel a Palestina.
El 2019 va rebre la Medalla d’Or de Belles Arts atorgada pel govern espanyol i el 2020 va llançar el seu últim disc: Peradam al costat del duo de música experimental Soundwalk Collective.

Janis Joplin: Pionera turmentada

La vida de Janis Joplin no és una història feliç. Nascuda a Texas (Estats Units) el 1943, des de jove va començar a moure’s en ambients alternatius, rebutjant els cànons estètics i les convencions socials. Això va fer que patís assetjament escolar d’adolescent, la qual cosa li va provocar diversos episodis de depressió.

Als 19 anys va abandonar la universitat per mudar-se a San Francisco, on va entrar en contacte amb el moviment hippie. Allí va trobar un ambient molt més obert i integrador que li va permetre començar a trencar barreres. Gràcies a la seva expressivitat i potència vocal, es va convertir en la primera estrella femenina del món del rock.

Però el seu èxit professional no li va donar pau mental. Insatisfeta per naturalesa, els episodis depressius es repetien una vegada i una altra, acompanyats per un important consum d’alcohol i drogues. Sobre l’escenari, Janis Joplin podia ser ella mateixa; fora de l’escenari, la cantant mai va acabar de trobar el seu lloc en un món que encara era massa restrictiu i masclista.

Janis Joplin va aconseguir la fama com a integrant de les bandes Big Brother and the Holding Company i Kozmic Blues Band, amb qui va gravar temes tan famosos com Piece of my Heart o Summertime. També va protagonitzar nits memorables als festivals de Monterey o Woodstock.

La cantautora es va convertir en un símbol d’alliberament per a la joventut i, sobretot, per a les dones. Però a mesura que el seu èxit creixia, la seva addicció a les drogues també. Això va provocar que els sectors més conservadors critiquessin amb duresa la seva música i conducta. A conseqüència d’aquesta pressió social, Janis Joplin es va enganxar a l’heroïna.

Finalment, l’artista va decidir viatjar al Brasil per allunyar-se de les drogues. Després d’uns mesos per la selva amazònica, Joplin va tornar a Califòrnia i va començar a gravar el seu nou àlbum. El 3 d’octubre del 1970, després d’un bon dia de gravació a l’estudi, l’artista va sortir a celebrar-lo amb els seus companys de banda. Va morir aquella nit per una sobredosi d’heroïna: tenia 27 anys.

La seva mort sobtada va sacsejar l’escena musical. Tant, que el seu àlbum Pearl (1971), llançat tres mesos després de la seva mort, va ser un gran èxit i es va mantenir com el més venut durant 14 setmanes. En aquest disc hi ha alguns dels seus temes més coneguts com Cry Baby o Me and Bobby McGee.

Joni Mitchell: La pintora que va reinventar el folk

És impossible entendre la cançó d’autor de la segona meitat del segle XX sense pensar en Joni Mitchell. Roberta Joan Anderson va néixer a Fort McLeod (el Canadà) el 1943. La seva passió per la música va sorgir a través d’una tragèdia, ja que va aprendre a cantar i a tocar la guitarra quan era petita mentre lluitava contra la poliomielitis.

No obstant això, la seva principal passió des de jove sempre va ser la pintura. De fet, les portades de la majoria dels seus discos són il·lustracions realitzades per la pròpia artista.

L’èxit musical de Joni Mitchell va arribar amb el boom de la música folk als Estats Units. El 1969 va llançar Clouds, àlbum impregnat de melancolia en el qual destaca Both sides now. Un any després va presentar Ladies Of The Canyon (1970), amb temes icònics com Big Yellow Taxi o Woodstock.

En aquesta etapa arriba també el que es considera el seu treball més complet: Blue (1971) ha passat a la història com un dels millors àlbums sobre la ruptura d’una relació que s’han fet mai. A més, en aquest disc es comença a notar la influència del jazz a la seva música. Aquesta influència augmentaria en tots els seus àlbums de la dècada dels 70 i 80, on també va flirtejar amb el country.

Joni Mitchell ha publicat fins a 21 àlbums d’estudi i la seva obra ha influït grans artistes musicals com Pink Floyd, Janet Jackson o Prince. En paral·lel, també ha mantingut una interessant carrera pictòrica.