23 desembre 2024
spot_img
23 desembre 2024

De la roda als cotxes voladors

L’ésser humà ha explorat noves formes de desplaçar-se i ha inventat vehicles per anar cada cop més de pressa i més lluny

Les societats van començar sent nòmades, és a dir, grups de persones que es desplaçaven per necessitat cada cop que esgotaven els recursos naturals del lloc on vivien. Per anar d’una banda a l’altra, van fer servir el recurs més natural que tenien: caminar.

Fa més de 4.000 anys, els habitants de la Mesopotàmia (una de les primeres civilitzacions de la història) es van adonar que els calia una forma de transport més eficient.

Entre el 3700 i 3200 abans de Crist van inventar i van començar a utilitzar la roda. A cada carro o carreta hi van posar quatre rodes i dos eixos, i a més a més s’ajudaven amb la força dels animals per tirar la càrrega.

Aquesta innovació va suposar una revolució en la velocitat i capacitat de càrrega. D’aleshores ençà, les civilitzacions, com la de l’Antic Egipte i la Grècia i la Roma clàssiques, van anar millorant la qualitat dels carros.

 

L’evolució del transport marítim

Gràcies a la invenció de la roda, les societats van començar a explorar territoris nous. Es van establir arran de rius, mars i oceans i van crear les primeres embarcacions.

Al mateix temps que la roda, cap a l’any 3500 abans de Crist, es registren les primeres formes de transport marítim que podien portar petites càrregues i uns pocs tripulants en trajectes curts.

Les embarcacions originals s’impulsaven amb la força de mans i peus. Una de les pioneres va ser la balsa, que constava de poc més que una fusta flotant. Després va sorgir la canoa, que es movia gràcies a rems manipulats per la força humana.

Egipcis, grecs i romans van introduir les veles i els pals. En aprofitar la força del vent, les embarcacions més rudimentàries van evolucionar en grans galeres, caravel·les i fragates que podien portar centenars d’homes a bord i van permetre realitzar els primers viatges transoceànics.

Ja al segle xix, la invenció de la màquina de vapor va canviar completament la societat, la forma de viatjar, produir i consumir. En el cas de la navegació, el motor va multiplicar la capacitat de transport de persones i mercaderies.

El submarí també va ser un gran avenç per al transport aquàtic: per primer cop, l’ésser humà era capaç de navegar sota l’aigua.

 

De la terra al cel

Precisament al segle xix, gràcies a la màquina de vapor i al creixement de la producció i del comerç, va accelerar-se el desenvolupament del transport terrestre.

A la dècada de 1820, l’enginyer anglès George Stephenson va inventar la locomotora, un motor que aprofitava l’energia del vapor per tirar vagons. Va ser l’inici del ferrocarril, que més tard evolucionaria fins als actuals trens d’alta velocitat.

Una mica més endavant, el motor va tornar a revolucionar el transport. El 1886, l’alemany Karl Friedrich Benz va inventar el primer cotxe que, amb el temps, s’ha convertit en el vehicle de transport més utilitzat del món.

Un dels somnis de l’ésser humà, però, sempre ha estat volar.

A la fi del segle xviii, els germans Montgolfier van crear els primers models de globus aerostàtics. Un segle més tard es va inventar el dirigible, que a diferència del globus es podia controlar durant el vol.

Però la gran fita del transport aeri va arribar el 17 de desembre del 1903, quan els germans Wright van aconseguir dur a terme el primer vol amb motor de la història.

D’aleshores ençà, la tecnologia aeronàutica ha evolucionat fins als avions comercials i les naus espacials d’avui dia. D’aquí a uns anys podria ser, fins i tot, que tothom tingui un cotxe volador o que es pugui arribar a Mart en qüestió d’hores.

 

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
-Contingut patrocinat -