Sortir de nit soles, un autèntic terror

Homes i dones poden sortir al carrer, però segurament tots dos tenen diferents sensacions ja que mentre que ells surten amb tranquil·litat, nosaltres ho fem amb por

Per: Carlota Nogueras, Clàudia Pérez i Paula Marcos

Sí, estem cansades de viure en una societat perversa. Sempre que sortim al carrer ens preocupem per si hi ha un home caminant darrere nostre. Mirem contínuament el bolso per assegurar-nos que estigui tancat i ens mirem a nosaltres mateixes per veure si portem la roba massa curta o escotada. A vegades, fins i tot, tenim por i entrem en pànic a l’hora de sortir soles de nit.

Entenem per feminisme aquell moviment que defensa i lluita per la igualtat de gènere. El feminisme no defensa la superioritat de la dona cap a l’home, sinó que el que guia aquest moviment, és la igualtat. Al llarg del temps la dona ha estat considerada com un humà inferior a l’home, destinada a educar els fills i a fer totes les tasques domèstiques. Se la considerava com a una propietat del marit, a la qual ell utilitzava com vulgués i quan vulgués.

Per a moltes dones, sortir al carrer de nit és un autèntic drama. La por a tornar soles a casa després d’una nit de festa és terrible, i és per això sempre preferim tornar acompanyades o amb taxi. No només al carrer passen aquestes agressions, sinó que a les discoteques també. Cal recordar que hi ha dones que són víctimes de ser punxades amb una xeringa que els inocula droga per abusar d’elles sexualment o per robar-los. Les dades, en aquest sentit són clares: Espanya registra fins a 400.000 casos d’agressió sexual en un any,  

Dades de l’Institut Nacional de Toxicologia apunten que una de cada tres violacions són dutes a terme sota submissió química. En els darrers cinc anys, un 33% de les víctimes d’agressió sexual van donar positiu en drogues, alcohol, ansiolítics o fàrmacs sedants.

Estem cansades de sempre viure el mateix i de tenir por quan anem soles de nit pel carrer. Volem sentir-nos segures i còmodes cada vegada que hem de tornar a casa soles. Volem no haver d’avisar als pares que hem arribat a casa bé i que ells deixin de preocupar-se per si ens passa res. Volem tenir els mateixos drets que tothom. Ja n’hi ha prou: estem cansades de les agressions!